113: Els Agustí i els ‘humanistes de Tarragona’

Les trajectòries vitals dels tres fills d’Antoni Agustí i de Síscar i d’alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de Taixequet, Pere-Joan Nunyes, Jeroni Conquers, Joan B.Cardona o Lluís Ponç d’Icard) tenen en comú que es van formar entre Barcelona i València, París, Bolonya i Roma, i que es van moure dins uns mateixos àmbits filosòfics, institucionals i geogràfics.

La filosofia fou l’humanisme cristià dels anys de la Reforma protestant (a la que s’uniríen Galés, a Ginebra, i Conquers, a València). Les institucions foren: 1) l’Església Catòlica (a Roma, a Trento, a l’Arquebisbat de Tarragona), 2) les Universitats de Lleida, Tarragona, Osca i València, i 3) el Consell d’Aragó i altres institucions de la Monarquia hispànica dels Àustria. L’àmbit geogràfic és un xic més ampli que el de l’Europa Lotaríngia: és el de les terres que s’estenen entre Flandes i Sicília, Saragossa i Viena. Les relacions epistolars eren en llatí, en grec, en castellà i en català.

La llengua dels llibres que publicarien fou la llatina. L’ús de la llengua catalana tingué, sobretot, un caràcter tècnic. Així, Antoni Agustí i Albanell escriu: Constitució apostòlica contra los bandolers, Pere Joan Nunyes: Avisos per a estudiar les arts, Lluís Ponç: Llibre de tots els epigrames que se son trobats del temps dels romans. La figura que els enllaçà fou Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 1517-Tarragona, 1587), diplomàtic amb missions a Viena, Roma, Londres i Alemanya, bisbe a Nàpols i Lleida, i al 1577, arquebisbe de Tarragona. El catàleg de la seva biblioteca, publicat el 1586, és un dels primers catàlegs impresos a Europa.

Francesc Roca