Carles Camp. Jaume Rasquí, governador del Plata

Contra el que s’ha dit i repetit sobre la suposada exclusió dels súbdits de la Corona Catalana a Amèrica fins el 1765, és possible trobar molts catalans i aragonesos a les Amèriques els segles XVI i XVII i constatar que la feina de neteja de la censura no va poder assolir la perfecció donada l’enorme quantitat d’informació a què s’havia d’enfrontar.

És el cas del valencià Jaume Rasquí, que ja consta com a colonitzador i conqueridor del Plata (territori corresponent a les actuals Argentina i Paraguai), el 1535. Retornat a la Península el 1537, va aconseguir el nomenament de governador del Plata, el 1559 (1)(2). Malgrat ser ell mateix de València, ciutat de gran potencial mariner, la informació que ens ha arribat explica que l’expedició es va preparar a Sevilla. Tanmateix, la censura va haver d’admetre que la meitat de la tripulació era composta per valencians i l’altra, per castellans. Se’ns explica també que la rivalitat entre ambdues nacions va ser la causa principal, a part d’altres factors, del fracàs de l’expedició.

En qualsevol cas, està ben documentat i provat que Jaume Rasquí, era natural de la ciutat de València. Per algun atzar de la fortuna, en aquest cas s’ha conservat prou documentació per poder defensar-ho de forma incontestable.

D’altra banda, si hom consulta algun llistat de conqueridors i colonitzadors d’Amèrica del segle XVI i XVII, es fa gairebé impossible trobar-hi algun català, valencià, balear o aragonès. Gairebé tots els conqueridors i colonitzadors d’Amèrica eren naturals d’algun lloc o altre de la corona de Castella i la seva presència al Nou Món, segons les cròniques i la diversa documentació que ens han arribat, era absolutament dominant i aclaparadora, de manera que qualsevol altre origen és merament anecdòtic i extremadament rar. Però, fins a quin punt són versemblants aquestes afirmacions?

Un exemple de la feblesa d’aquesta versió oficial sobre els descobridors i colonitzadors d’Amèrica el trobem en un cronista del primers anys del segle XVII, anomenat Ruy Díaz de Guzmán, natural del Plata i considerat el primer cronista nadiu de l’Argentina. Afirma Díaz de Guzmán que Jaume Rasquí, que ell anomena Jaime Rasquín, era extremeny, natural de Trujillo. També afirma que no se sap on va morir, tot i que, segons la seva opinió, segurament devia morir en el decurs de l’esmentada expedició (3). En canvi, com hem dit abans, està totalment comprovat que Rasquí era valencià i ens consta que, el 1566, vivia a València.

Si la fortuna no hagués salvat prou documentació, tindríem, segons la historiografia oficial, un altre heroi extremeny, conqueridor i expedicionari a l’Amèrica del segle XVI i hi tindríem un valencià, un natural de la corona Catalana, menys. És força inversemblant que Ruy Díaz de Guzmán, nascut a Río de la Plata, no sabés l’origen d’un dels governadors del territori on ell va néixer, encara que mai arribés a prendre’n possessió, i s’equivoqués de manera tan flagrant..

La historiografia oficial, quan se l’enxampa en un mal pas com aquest, sempre es justifica en la mala memòria dels cronistes, malaltia de la qual sembla que la gent d’aquest ofici va patir una greu, estesa i persistent epidèmia.

Un cop més el censor ho va intentar, però aquest cop no li va sortir bé.

I si en aquest cas ens han mentit, què ens pot fer pensar que ens han dit la veritat sobre l’origen de tots els altres conqueridors i colonitzadors?

Un proverbi àrab diu: La primera vegada que m’enganyis serà culpa teva, la segona vegada que m’enganyis serà culpa meva.

Carles Camp

NOTES

(1)       Eulàlia Duran i Grau, “Rasquí, Jaume”, Gran Enciclopèdia Catalana, setena reimpressió actualitzada, Enciclopèdia Catalana, SA. Barcelona, 1994. Vol. 19, p. 119.

(2)      Presentació Campos, Vicent Genovès, Emili Gómez Nadal, El valencià Jaume Rasquí, governador del Plata (1557-1559), Introducció i edició de Manuel Ardit, pròleg d’Alfons Cucó. Generalitat Valenciana, Comissió de la Generalitat Valenciana per al Vè Centenari del Descobriment d’Amèrica.

(3)      Tello Mañueco Baranda, Diccionario del Nuevo Mundo, Todos los conquistadores. Tello Mañueco Aranda i ÁMBITO Ediciones. Valladolid, 2006, p. 270.