Josep Maria Figueres. Narcís Monturiol

Narcís Monturiol i Estarriol neix i mor a Figueres (1819-1885), fill d’un boter d’ofici. Estudià a la Universitat de Cervera a partir de 1830 i Medicina a la de Barcelona a partir de 1834, que substituirà pels estudis de Dret. Participà en el moviment republicà
essent redactor d’El Republicano el 1842 i col·laborà en altres publicacions, alguna de les quals fou suspesa o perseguida. De les col·laboracions destaquen les de La Fraternidad (1847-1848), La Madre de Família, El Padre de Família (1849-1850)... Es llicencia en dret a la Universitat de Barcelona on era el 1838 en morir el seu pare. Ocupa el càrrec de capità de la primera companyia de milicians de Figueres. Participà amb armes a la mà en els lluites contra les tropes governamentals del 1842 i 1843. Fracassà tant en el combat periodístic com en la lluita política, però projectà un ideari que arribà als sectors socials més dinàmics, com es veurà més endavant en el Sexenni revolucionari. Del 1848 al 1854 s’exiliarà a Perpinyà. El 1854, arran del Bienni progressista, tornà a l’Empordà i es concentrà en els invents. No viatjarà a la colònia idealista Icària que fundà Cabet a Amèrica i que provocà expectació en els cercles progressistes.

 

Construí el 1857-1859 l’Ictineu I, el qual tingué la primera immersió, amb èxit el 1859 i aconseguí un notable impacte popular. El 1864 tindrà lloc la de l’Ictineu II. Un any més tard, aquest aparell arribà als cinquanta metres de profunditat. El 1865 l’Ictineu II, submergit, disparà projectils. El 1866 Monturiol serà empresonat per les seves activitats polítiques. El 1868 les naus seran embargades per dificultats financeres. Arran de la primera República el 1873 serà diputat per Manresa i fou nomenat, posteriorment, director de la Fábrica Nacional del Sello de Madrid. Crea la societat La Navegació Submarina amb Antoni
Altadill i altres i reben ajuda del fill de Josep Xifré, el famós milionari indià. Monturiol fou amic de Cerdà i Clavé i esdevingué molt més que un inventor romàntic, si atenem les seves activitats polítiques, literàries i ideològiques, destacant per la projecció que feu de les teories d’Etienne Cabet en pro de la societat ideal. Com a periodista col·laborà en la premsa com a vehicle de propaganda. Es definí com a revolucionari d’idees, revolucionari de consciències, enemic de la violència. Per la seva investigació i creació del vaixell submarí ha passat a les lletres d’or de la història de la mar.