L'anàlisi de les tombes de Pere el Gran i Blanca d'Anjou permet descobrir que es tenyien els cabells

Els cabells blancs ja eren una preocupació a l'edat mitjana. És el que revela l'estudi de les restes de les tombes de Pere el Gran i Blanca d'Anjou, al monestir de Santes Creus. La recerca ha permès saber curiositats com aquesta i tenir nous coneixements sobre aquella època.

Un equip d'investigadors del Museu d'Història de Catalunya ha presentat les últimes troballes que l'anàlisi de les restes de les tombes reials de Santes Creus ha permès fer i de les quals destaca que Pere II el Gran era alt, fort i sa, i que es tenyia els cabells de ros amb un derivat de ginesta.

El que no se sap és si el rei es tenyia per motius exclusivament estètics o bé hi havia una "voluntat de diferenciació social" vinculada al fet de pertànyer a la monarquia.

També s'ha filat més prim pel que fa a altres descobertes anteriors. Després de donar-hi moltes voltes, els científics han conclòs que Pere II va ser enterrat amb una capa molt luxosa, cosa que els fa descartar que el vestissin de monjo per al sepeli, com pensaven inicialment. També han explicat que el monarca va morir d'una afecció pulmonar, però que no es pot concloure que fos de tuberculosi.

Blanca d'Anjou, nora de Pere el Gran i segona esposa de Jaume II, també feia servir cosmètics, com maquillatge als pòmuls, i es tenyia els cabells del mateix color que el seu marit. Era una dona jove, baixeta i sana que va morir per complicacions del desè part.

Cap a la tardor, els investigadors esperen tenir-ne els resultats definitius. A l'Institut Toxicològic del Ministeri de Justícia analitzaran un floc de cabells trobat sota el cos del rei per saber si responen a un ritual funerari. El que no sembla possible, de moment, és reconstruir la família genètica de Pere el Gran per part de pare, o sigui, de Jaume I.