GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Josep M. Figueres. Josep Irla i Bosch

Josep M. Figueres. Josep Irla i Bosch


 
Un polític que s’ha considerat de talla menor i, tanmateix, vist de prop hom observa com la grandesa sovint prové de les obres o accions “menors”. Irla preserva la Generalitat a l’exili, en moments de derrota, quan ningú no creia en la recuperació després de l’abandó dels aliats de la causa de la llibertat: Espanya seguí en dictadura i Catalunya fou més perseguida que mai. I lluità per dignificar-la.
 
El qui fou notable politic nasque a Sant Feliu de Guixols el 1874, on hi ha la casa familiar i un museu a la seva memoria. Mori el 1958 a l’exili a Sant Rafael, a la Provenca, el 1958. La seva familia fou propietaria d’un negoci de taps de suro important, aconseguit a base d’acumulacio de treball. La tradicio familiar, republicana, l’empenye a la politica i fou alcalde de Sant Feliu (1907), diputat provincial per Girona (1911) i conseller de la Mancomunitat. Durant la Republica, s’incorpora a ERC i fou diputat del Parlament catala (1932) per Girona, d’on fou tambe comissari de la Generalitat. El 1938 fou elegit president del Parlament de Catalunya. Arran del final de la guerra, s’exilia a Franca el 1939 amb 62 anys amb tota la familia, pero sense bens que foren espoliats pel franquisme. El 1940 fou detingut per les autoritats franceses. Arran de l’assassinat de Companys, refusa d’anar a America i assumi –el carrec li pertocava–durant una quinzena d’anys la presidencia de la Generalitat fins a l’agost del 1954.
 
La primera part del seu mandat, del 1940 al 1944, no va poder tenir gaire projeccio publica ni actuar amb eficacia, i mes si tenim en compte l’exili i l’endemica falta de recursos financers. Tot s’ho queda el govern central, a l’exili tambe. Fixa, doncs, la Generalitat a Franca, en el periode que fou ocupada pels alemanys. L’actuacio fou escassa, pero no nul・la. El 1940 es crea a Londres el Consell Nacional de Catalunya, que intenta establir contactes amb els aliats en nom de Catalunya, pero Irla ho va desautoritzar el 1942 i el fet produi quan profunda crisi entre els exiliats. El 1945, nomena un govern amb personalitats com Pompeu Fabra i Josep Carner, pero no aconsegui l’objectiu de ser interlocutor davant dels aliats i el 1948 es va dissoldre. Irla no nomena cap altre govern a l’exili. El 1946 va adrecar a les Nacions Unides un memorandum on denunciava la dictadura franquista per la sistematica persecucio a la cultura, identitat i llengua catalana, a mes de la persecucio politica. Catalunya fou terriblement afectada. El 1954 nomena Tarradellas secretari general d’ERC, conseller primer i renuncia al carrer. Dimiti per problemes de salut. Vorejava la vuitantena i el sacrifici que va fer durant tot el periode fou notable. Els seus ideals li van donar forca.
 
 
Josep Maria Figueres
Historiador
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici