Germà Capdevila. El tren de la independència

Ara ja ho sabem d'una font oficial: el CEOP ha comprovat que en una hipotètica consulta sobre la independència hi hauria prop d'un 60 per cent de vots a favor. Era una sospita generalitzada, però fins ara no s'havia fet la pregunta directa en un sondeig sociològic oficial.

El més sorprenent del fenomen és potser el seu origen. Ha nascut de la base de la societat, gairebé al marge dels partits polítics parlamentaris, que no han sabut representar aquest sentiment ni liderar la seva concreció. El desig de llibertat dels catalans ha trencat finalment el sostre de vidre identitari que feia que molts ciutadans veiessin la independència com quelcom exclusivament vinculat a una qüestió de llengua i cultura, allunyat de la vida diària de la gent. Aquesta limitació ha desaparegut. Les xifres mostren que entre els partidaris de la independència hi ha molts catalans castellanoparlants i que el motiu més important pel qual els ciutadans hi votarien favorablement en un referèndum és l'economia, el greuge sistemàtic d'un drenatge de recursos de la perifèria al centre que ja és insostenible.

Dos factors són els principals motors del creixement de l'independentisme. Un és que Espanya s'ha desempallegat dels seus complexos. Ja no tem ningú i se n'enorgulleix. Ja no cal fer concessions als catalans, que han demostrat que són un gos que borda però no mossega. D'aquí l'estatut escapçat, la recuperació de competències que no s'atura o l'atac a la immersió lingüística. Espanya aplica ja sense reserves el seu projecte nacional. Per això gasta 3.500 milions d'euros per construir un tren d'alta velocitat que només fan servir set viatgers al dia, però que vertebra el territori de manera radial. Tot plegat ha fet obrir els ulls a molts catalans de soca-rel, però també a molts catalans de pares espanyols que parlen castellà i miren Tele 5, que aquí paguen peatge fins per anar al lavabo i quan fan una visita al poble dels pares veuen grans autovies tan gratuïtes com desertes. L'altre factor, sens dubte el més important, és mèrit de les consultes populars sobre la independència. Aquest moviment de base, amb milers de voluntaris arreu del país que van posar diners de la seva butxaca per tirar endavant aquestes consultes, considerades inútils i romàntiques, ha aconseguit un efecte poderós. Han estat com el batec d'ales de la papallona que acaba provocant un tsunami. Aquests voluntaris i les 900.000 persones que hi van participar van situar en l'imaginari col·lectiu dels catalans la possibilitat real d'un referèndum, abans reservat als somiatruites o als radicals.

Vam comprovar que és possible i que només depèn de nosaltres.