GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Autors

Col·labora

Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Joan Cavaller. Els ibers paguem avui la colonització castellana

Joan Cavaller. Els ibers paguem avui la colonització castellana


 
Per si algú ho havia oblidat, és important que recordem aquí el fet que els estats d'Aragó, Catalunya, Mallorca i València pateixen avui ocupació militar per part dels estats francès i castellà des dels segles XVII i XVIII. Aquesta ocupació militar s'observa fàcilment atenent a la divisió territorial de Catalunya en benefici dels estats francès i espanyol. La irrupció del pensament característic de l'edat post-moderna després de la Revolució Francesa i que en política va desembocar en l'anomenat estat nacional, fa que molt poca gent sigui capaç de copsar el fet de la persistència de la invasió dels estats ibers, o el que molta gent coneix com a estats de la Corona d'Aragó: Aragó, Catalunya, Mallorca i València. Víctimes d'aquesta ideologia, sembla que les actuals aspiracions iberes en favor de la restitució dels estats propis siguin més aviat reclamacions inèdites de minories fanàtiques i enemigues de la democràcia i l'estat de dret. En favor de la invisibilitat de la invasió castellana, treballa també la publicitat secular de les aspiracions de domi peninsular que els castellans van començar a brandir des de l'Edat Mitjana i que van comptar amb el beneplàcit de la monarquia dels Àustries.
 
Si observem el nostre passat amb un mínim de perspectiva històrica i esperit crític, descobrirem que l'ocupació militar persistent per part de castellans i francesos es tradueix en múltiples indicadors característics de qualsevol forma de domini colonitzador. Un d'aquests indicadors bàsics n'és l'espoli. Tot poble colonitzador roba el poble colonitzat. Que els catalans patim extorsió econòmica (a més de cultural i política) no sorprén gairebé ningú perquè s'ha demostrat sobradament, però el que resulta sorprenent és que ningú a casa nostra posi el crit en el cel assenyalant la il·legitimitat del fet de l'ocupació militar. Se'n parla de dèficit fiscal, d'atemptats contra la llengua, de manca d'inversions, etc., però ningú no reclama que la invasió deixi d'existir i, en conseqüència, que els estats aragonès, balear (mallorquí), català i valencià siguin restituïts. Mentre el nostre poble continuï adormit en la ignorància de la seva història, ens haurem de conformar amb l'exposició dels indicadors de la colonització soferta.
 
El 17 de juny de 2011, el Banc d'Espanya va publicar les dades del deute de les regions espanyoles. Com era d'esperar, els estats ibers (aragonès, balear, català i valencià) pateixen més dèficit que ningú. Si tenim present que aquest dèficit ve acompanyat d'un excés d'inversions en regions castellanes (i en diem excés pel fet de llur ineficiència com així s'ha demostrat per exemple en els cas dels trens d'alta velocitat, l'aeroport de Ciudad Real, etc.), deduïrem que, efectivament, els estats ibers pateixen robatori.
 
En el quadre següent tenim el resum del deute de les regions espanyoles respecte al PIB corresponent, agrupades per llur condició política castellana, navarra-basca i ibera. El detall per cada regió autonòmica es pot llegir en el quadre de l'article publicat al diari EL PUNT-AVUI que adjuntem.
 
 
Castella 9,46%
Navarra i Euzkadi 8,80%
Estats ibers 15,25%
 
 
25 de juliol de 2011
 
 

El dèficit fiscal fa estralls en el deute públic de Catalunya

L'endeutament del Principat ha crescut un 33% l'últim any, però l'administració central i local concentren les tres quartes parts del total

Mas-Colell troba que la xifra és “dins del previst” i en coresponsabilitza el govern espanyol

Marga Moreno
 

El dèficit fiscal continua afectant els comptes públics catalans. Segons les dades proporcionades ahir pel Banc d'Espanya corresponents al primer trimestre, Catalunya acumula, entre tots els territoris de l'Estat, el volum de deute més important, 34.323 milions d'euros. Tot i que no és la comunitat que més ha vist créixer el seu deute –un 33% en comparació amb el 81% de Cantàbria, per exemple–, en termes absoluts representa un 28,2% del total de territoris de l'Estat, percentatge que sumat als del País Valencià i Madrid és més de la meitat del deute dels governs autonòmics. No obstant això, convé aclarir que, del deute total de les administracions espanyoles, tres quartes parts provenen de l'administració central i local.

També és important la ràtio que sobre el PIB català té aquest deute públic. Concretament, el percentatge a Catalunya és del 17,2%, que la situa en segon lloc en el rànquing estatal, per darrere del País Valencià (17,4%), i una mica per davant del 16,3% de Balears, tots dos territoris, per cert, també penalitzats pel dèficit fiscal. En els primers llocs de la llista també hi consta Castella-la Manxa, amb un 16,9% de percentatge de deute sobre el seu PIB autonòmic.

Gens sorprès davant les xifres es va mostrar ahir el conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, que les va situar “dins del previst” per la Generalitat.

El conseller es va mostrar segur i va ponderar que “seria preocupant si no s'hi estigués fent res”. “L'encarrilament del deute —va dir Mas-Colell— comença amb els pressupostos, i estem avançant cap a quantitats més manejables”. Amb tot, el responsable català d'Economia va insistir en la coresponsabilitat del govern espanyol, per les seves dimensions i per la capacitat decisòria que té sobre la resta d'administracions.

 

Barcelona es dispara

En les noves xifres d'ahir destaca l'increment del 56,7% del deute de l'Ajuntament de Barcelona, que es va situar en 1.102 milions d'euros i queda en segona posició en l'endeutament de les grans urbs de l'Estat. La xifra, però, queda a molta distància, gairebé set vegades menys, dels 7.008 milions que suma el deute de Madrid. El consistori de la capital de l'Estat, però, ha aconseguit reduir el seu deute en un 4,1% en els últims dotze mesos.

 

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici