GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Aleix Renyé. El més vell té 40 anys

Aleix Renyé. El més vell té 40 anys


L'any 1971 es va descobrir a la població nord-catalana de Talteüll el crani d'un «Homo erectus» de vint anys. Encara avui l'anomenen «el català més vell»

 
 
 
Aleix Renyé
 

 

Les primeres excavacions a la Cauna de l'Aragó es van iniciar l'any 1964, però la descoberta del crani del català més vell es va produir el 22 de juliol del 1971. Comprèn una important acumulació de sediments, en els quals s'arriba a assolir quinze metres de fondària. Aquests sediments van ser-hi dipositats pel vent i l'aigua fa entre 700 mil i 100 mil anys. En aquests dipòsits de sediments s'hi troben nombrosos sòls d'hàbitats prehistòrics superposats, corresponents a campaments de caçadors d'animals com ara muflons, rens, cèrvids, óssos, cavalls, bisons i rinoceronts.

La cova de l'Aragó –o la Cauna, en el parlar de transició amb l'occità d'aquesta vall de la Catalunya del Nord– està situada a pocs quilòmetres de Talteüll, a l'extrem meridional del massís de les Corberes, frontera històrica entre Occitània i Catalunya. La Cauna de l'Aragó, excavada per l'aigua en el massís calcari, va ser un hàbitat privilegiat per als caçadors prehistòrics de grans herbívors, ja que es trobava enmig d'una abundant varietat d'àmbits ecològics. La cova és a pocs metres de les gorges de Goleirós, per on passa el riu Verdoble, provinent d'Occitània i afluent de l'Aglí, i des d'allà es domina tota la vall entre les actuals poblacions de Vingrau i Talteüll. Aquesta zona és coneguda amb el nom genèric de les parets de Vingrau per les seves activitats lligades amb els esports d'aventura, sobretot l'escalada.

 

Museu Europeu

L'any 1978, l'Ajuntament d'aquesta població essencialment vitícola va crear un primer museu –amb l'ajuda del professor Henry De Lumley, descobridor del crani de l'home de Talteüll i responsable del Museu de l'Home a París– on es presentaven materials provinents de la cova. Fins a l'any 1991 aquell museu va rebre uns 700.000 visitants. L'any 1992 es va inaugurar l'actual Centre Europeu de Prehistòria, que engloba el nou museu dins un complex científic i cultural de 3.700 metres quadrats, dels quals 1.500 estan oberts al públic. El museu rep actualment més de cent mil visitants l'any, amb visites en diferents llengües, entre les quals hi ha el català. Aquest museu és el més visitat, actualment a la Catalunya del Nord.

El museu, de gestió municipal, inclou en les seves instal·lacions el Centre Europeu de Recerques Prehistòriques, amb diversos laboratoris, on treballen científics d'arreu del món que estudien i cataloguen més d'un milió d'objectes extrets de la Cauna de l'Aragó.

La museografia ha estat portada a terme sota la direcció del professor De Lumley i permet, segons els seus responsables, «d'aproximar-se als temes exposats amb diferents nivells de lectura» per facilitat «la comprensió dels orígens de l'home a tots els públics i totes les edats». La visita és facilitada per audiovisuals a gairebé totes les sales. A l'arribada al museu s'entrega a cada visitant un aparell per seguir els audiovisuals en català, francès, anglès, alemany, espanyol i holandès. En algunes sales hi ha reconstruccions de les escenes de la vida prehistòrica a mida real.

Amb la finalitat de permetre al públic de conèixer la Cauna de l'Aragó –tancada a les visites– una reconstitució ha estat realitzada a l'interior del museu, on es projecta un film realitzat pel Service du Film de Recherches Scientifiques

 

Festes de la Prehistòria

Tot aquest estiu del 2011 la població de Talteüll (Tautavel, en francès) festejarà els quaranta anys de la descoberta que ha canviat el poble. Cada tarda s'hi fan activitats prehistòriques com la fabricació d'eines de pedra, encendre foc o tirar amb arc i altres mètodes de projecció. La data exacta de la descoberta del crani de qui esdevindria l'home de Talteüll va ser el 22 de juliol del 1971. Per commemorar-ho tindran lloc unes diades el 19 i 20 de juliol, que es repetiran el 9 i el 11 d'agost, on entre altres activitat es podrà «tastar la cuina prehistòrica». Aquestes diades serviran també per promoure l'activitat econòmica de Talteüll i de la seva vall, amb els productes de la terra i sobretot el vi, un dels vins més apreciats de la Catalunya del Nord. El museu dedica una atenció especial als visitants d'arreu dels Països Catalans, amb visites, publicacions i acompanyament en llengua catalana. Un fet prou destacable entre els museus i indrets històrics nord-catalans on l'atenció en català és pràcticament inexistent.

 

Avi dels neandertals

L'home de Talteüll era preneandertal. Encara no havia dominat el foc i el seu hàbitat a les gorges del Verdoble era molt simple. Era un hàbil caçador de grans animals com ara el bisó, el rinoceront o el lleó. El seu territori de caça s'estenia en un radi de més de trenta quilòmetres al voltant de la cova. El crani trobat correspon a un individu de vint anys que sembla que s'havien menjat els seus congèneres.

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici