Maria Palau. El retaule més gran

No fa ni un any que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va obrir al públic les seves sales del gòtic renovades i ara els visitants tornen a tenir una altra excusa per redescobrir-les. L'excusa és doble: dos retaules de recent adquisició. I n'hi ha un que, per tota la història que arrossega, és gairebé simbòlic per al museu. Es tracta del retaule de Sant Miquel i Sant Pere, de Jaume Cirera i Bernat Despuig, del qual el MNAC posseïa alguns fragments i ara, en un feliç “reagrupament familiar” –exclamava ahir el president del museu, Narcís Serra– llueix per fi íntegrament. L'altre és el retaule de Sant Miquel, de Joan Mates, un dels pintors més rellevants del gòtic internacional català.

La ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va presidir ahir l'acte de presentació de les dues peces. Lògic: el ministeri ha comprat les obres per dipositar-les tot seguit al museu català. Pels fragments del retaule de Sant Miquel i Sant Pere –fins fa poc propietat d'un col·leccionista belga–, ha pagat 600.000 euros. I pel retaule de Mates, d'una col·lecció catalana, 650.000.

Per rebre les dues obres, el MNAC ha tornat a reorganitzar les sales del gòtic. En el cas del retaule de Sant Miquel i Sant Pere no hi havia gaire opcions: s'ha hagut d'instal·lar en la sala que té més altura, ja que la peça fa més de 6 metres d'alçada. I 5 d'amplada, el que la converteix en el retaule més gran del MNAC. Aquesta obra és un exemple excepcional de la gran envergadura que van assolir els retaules catalans en la primera meitat del segle XV.

Procedent de l'altar major de l'església de Sant Miquel de la Seu d'Urgell i datat als voltants del 1433, aquest retaule es va fragmentar a principi del segle XX. Per tant, han calgut 100 anys per tornar-lo a veure en tota la seva dimensió. Al MNAC, li ha costat deu anys de negociació amb el col·leccionista belga (que, al principi, en demanava una quantitat de diners desorbitada) per aconseguir-ho.

I, per ser justos, no s'ha assolit del tot: l'única peça important que hi continua faltant, a part del marc o guardapols, que s'ha perdut, és la predel·la, que pertany al Museo Nacional de San Carlos de Mèxic i que no hauria estat pintada per Cirera i Despuig, perquè l'estil és molt diferent. “Serà molt difícil incorporar-la, però intentarem aconseguir un préstec temporal”, va assegurar ahir Serra, per qui, malgrat els temps difícils que corren, el MNAC continua demostrant que és un museu “viu”.

Pel que fa al retaule de Sant Miquel, un virtuosisme de tècnica i estètica, és una de les obres més significatives de Mates, creada al primer quart del segle XV. El retaule procedeix de l'ermita de Santa Maria de Penyafel, al municipi de Santa Margarida i els Monjos. Per bé que al MNAC ja custodien altres obres seves, aquest és el primer retaule complet.

González-Sinde va dir ahir que visitar el MNAC la “inspira” i l'“estimula”, perquè creu que és un museu que se supera “sense caure en l'espectacle”.