Francesc Cabana. Els financers

A Barcelona es va crear el primer banc europeu: la Taula de Canvi de l'Ajuntament barceloní, al segle XV. A Barcelona es va constituir, el 1844, el primer banc privat modern de l'Estat: el Banc de Barcelona, que ocupava l'edifici que hi ha encara a la plaça del Portal de la Pau, al començament de la Rambla. Les experiències bancàries catalanes van ser nombroses, tant durant el segle XIX com al segle XX. Però per raons que no tenen res a veure amb la providència, les úniques entitats financeres que han reeixit entre nosaltres han estat les caixes d'estalvis, i ara és molt possible que només ens en quedi una, tot i que molt ben moblada. Quatre homes poden representar dignament el sector financer català, molt diferents entre ells: Manuel Girona, Eduard Recasens, Josep Garí i Gimeno, i Francesc Moragas.

Manuel Girona (1816-1905) va ser el geni creador del Banc de Barcelona, el primer banc a emetre bitllets, i quan va arribar el Banc d'Espanya a la ciutat li va fer una competència aferrissada. Però al marge del paper protagonista en el banc, Girona va construir el canal d'Urgell, va ser alcalde de Barcelona, president de la primera Cambra de Comerç barcelonina, president de l'Ateneu i, en les seves hores lliures, diputat a Madrid i comissari reial a l'Exposició Universal del 1888. La seva activitat financera ha estat força estudiada, des que fa alguns anys es va descobrir l'arxiu perdut del banc, com si fos la tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis, i també la història familiar, des que una investigadora lleidatana va recuperar els papers que guarda la família. Girona era un personatge de novel·la i de cine, però per desgràcia els nostres novel·listes i productors de cinema han preferit parlar de reis medievals o bandolers de l'edat moderna.

El Banc de Barcelona es va ensorrar per culpa d'un enorme pecat d'omissió d'una burgesia, que dirigia bé les seves fàbriques, però no el seu banc. Una mica com va passar amb el Palau de la Música fa quatre dies, però molt més greu.

Eduard Recasens (1884-1940) va ser un visionari, en el bon sentit de la paraula. Es va adonar que a Catalunya no hi havia banca comercial que descomptés lletres, captés dipòsits i donés crèdit a curt termini, i va crear el Banc de Catalunya, conjuntament amb el seu germà Francesc i amb un altre visionari, que era Evarist Fàbregas. Van tenir visió bancària, però també es van adonar que el petroli tindria un paper important i van crear la primera gran empresa petroliera espanyola: Cepsa. Eren catalanistes de pedra picada, i de tradició esquerrana, però van ser els socialistes republicans espanyols els que van tombar un banc que tenia un gran futur. La història econòmica catalana és plena d'aquestes contradiccions.

Finalment, hi ha Josep –Pepe– Garí i Gimeno (1886-1965), un dels homes més representatius de la nostra banca de valors i industrial. Hauria fet una gran carrera a Zuric, Londres, Frankfurt o Nova York, les grans capitals financeres del món. I va fer molta feina, al capdavant de la SA Arnús-Garí a Barcelona. Al voltant del banc es van crear el que havien de ser les grans empreses catalanes, que tenien el suport d'un mercat de capitals –la Borsa de Barcelona– modern i atractiu. Les grans empreses que va crear o modernitzar –Aigües de Barcelona, Carburs Metàl·lics i Tramvies de Barcelona– es van mantenir, però en mans no catalanes, després que el general Franco liquidés amb un simple decret el seu estimat Mercat Lliure de Valors, la borsa privada barcelonina.

Francesc Moragas (1868-1935) va ser el promotor i director durant trenta anys de la que ara és la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, la primera empresa catalana, amb diferència. De fet va ser el que va transformar el model de vella i encarcarada caixa d'estalvis en el que podia ser una entitat amb responsabilitat social i esperit fundacional. Ell va ser el que va crear el model d'una empresa amb una xarxa d'oficines que captaven dipòsits i els invertien en crèdits a l'habitatge i a les pimes. Amb els guanys obtinguts, va crear, durant el primer terç del segle XX una obra social de gran magnitud: l'Institut de la Dona que Treballa, l'Obra de Biblioteques, l'Obra Antituberculosa i l'Institut de Serveis socials. Moragas és una de les grans personalitats que ha donat la societat catalana.