Manel Cuyàs. La Constitució es podia canviar

Quan passaven els anys i el Tribunal Constitucional no acabava de dictaminar sobre l'Estatut de Catalunya, alguns vam dir mig seriosament que si la llei catalana aprovada per tantes instàncies polítiques i per un referèndum vinculant no s'adaptava a la Constitució potser els juristes haurien de retocar la Constitució per adaptar-la a l'Estatut. Groucho Marx ja va suggerir ficar la cabina del vaixell dins el bagul amb què viatjava, en comptes d'introduir el bagul a la cabina.

Però no, la Constitució no es podia retocar ni en broma perquè era una llei superior votada en referèndum vinculant pel poble espanyol en pes després que els partits grans i petits, estatals, nacionals i regionals, l'haguessin consensuada en unes Corts constituents, que són unes Corts tan excepcionals que després de treballar per un únic i sublim objectiu s'han de dissoldre i convocar eleccions generals. Tot molt complicat, molt blindat.

Doncs bé, ha resultat que la Constitució es podia retocar sense Corts extraordinàries, sense referèndum vinculant, sense la majoria de partits, sense demanar disculpes als respectats, homenatjats i santificats pares de la Constitució i sense que el Tribunal Constitucional s'immutés. La cabina ha entrat al bagul, o sigui la llei de l'embut.

El PSOE i el PP, els més constitucionalistes dels constitucionalistes, s'ho han fet sols, amb indicacions d'Angela Merkel. Abans alemanys que catalans. Dins el PSOE hi ha el PSC, que fins ahir afirmava que l'objectiu de CiU consistia a votar amb el PP tot el que hi pogués votar i que no dubtaria a fer Rajoy president. PSOE i PSC acaben de fer president Rajoy abans de les eleccions perquè era qui més havia advocat pel retoc que acaba de tenir lloc. De moment, CiU no ha votat el canvi. Ja veurem què farà al final Duran, que sempre balla de punta i de taló, però de moment no l'ha votat.

Diuen els optimistes que a partir d'ara al PSOE i al PP els costarà negar-se a qualsevol canvi constitucional. No els costarà. La negativa és cosa seva, com ho és l'afirmativa. Deia Felipe González que és d'esquerres el que fan les esquerres. És Espanya el que PSOE i PP diuen.