GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
172: Abbe Lane  i  La Font del Gat (1954)

172: Abbe Lane i La Font del Gat (1954)


 

 

La cantant, ballarina i actriu nordamericana  d’origen jueu Abigale Lasman fou un dels símbols de tota una generació : la que aconseguiria sortir del marasme generat per la II Guerra mundial. Lasman va adoptar el nom d’Abbe Lane que li suggerí Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1900-Barcelona, 1990). El nom, i l’estil, el ritme i la música. Xavier Cugat és el més conegut dels músics catalans que, a partir de 1920, s’inventen la música llatina. La inventen, en fan discs, la introdueixen al cine quan tot just comença el sonor, en fan programes de ràdio, de televisió. Tant Xavier Cugat, com els altres (Agustí Borgunyó, Enric Madriguera, Rita Montaner, la cubana de pare català) tingueren en comú la seva formació inicial en música clàssica. Amb estudis seriosos als conservatoris de Barcelona, La Havana, Nova York i Berlin. Com que cap d’ells pensava que podia esdevenir un número 1 com a interpret de música clàssica, tots ells, en diferents moments de la seva vida, van fer el salt a un tipus de música popular nou, amb arrels, és clar, molt antigues, a tres continents. És el que se n’ha dit música llatina, o tropical . Els mambos, la samba, la conga, els boleros, la bossa nova, les rumbes. Xavier Cugat, dibuixant, músic, director d’orquestra, actor (interpretant, sovint, el seu propi paper), empresari, es va casar cinc vegades. Sempre amb dones que esdevindrien figures del món de l’espectacle. Quan ja feia temps que s’havien separat, Abbe Lane, la tercera (amb qui realitzaria gires fins a Japó), per explicar el molt que havia aprés de Cugat, cantussejà, a una cadena de televisió nordamericana, Baixant de la Font del Gat.

Per saber-ne més : Luis Gasca : Cugat . Madrid, Iman,1995.

                   Francesc Roca



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici