Francesc Roca. De 424.000 A 2.315.856 Pimes (1)

Una llar és un conjunt de persones que viuen i realitzen algunes activitats econòmiques productives a la mateixa casa i en comparteixen les despeses bàsiques: lloguer o compra, manteniment, salut, lleure. Al 2001, la majoria de llars catalanes (75,1%) eren un nucli familiar, però un percentatge important (24,9%) o eren unipersonals o no tenien nucli familiar

Segons el cens d'aquell any, a la Catalunya de 2001, en plena tercera onada immigratòria del segle XX, la xifra total de llars era de 2.315.856. Una xifra ben superior a les 1.933.044 de 1991 o a les 1.766.958 de 1981. I, és clar, a les 420.000 de 1900. Aquest gran creixement és una prova indefugible de l'èxit del model d'empresa conegut amb el nom de ‘llar'.

Una llar és un conjunt de persones que viuen i realitzen algunes activitats econòmiques productives a la mateixa casa, i en comparteixen les despeses bàsiques: lloguer o compra, manteniment, salut, lleure. Al 2001, la majoria de llars catalanes (75,1%) eren un nucli familiar, però un percentatge important (24,9%) o eren unipersonals o no tenien nucli familiar. Les llars són unes petites empreses que fabriquen productes i serveis molt diversos en els camps de l'alimentació, el vestit, la salut, la higiene, la formació, l'entreteniment. Necessiten uns inputs: habitatge/aixopluc/aïllament, energia, aigua (i desguassos), salubritat, seguretat, informació, i molts altres. Tots aquests inputs depenen de les polítiques públiques que actuen sobre els mercats del sòl, del crèdit, de l'energia, de l'aigua, etc.

Al 1900, el nucli familiar era important, però un percentatge notable de la població no vivia en una llar, sinó que continuava utilitzant fórmules de molt abans: orfenats, cases de caritat, cases de misericòrdia, casernes, convents, seminaris, hospitals de pobres, manicomis, presons, cases de tolerància, caus de lladres, etc. Més: les minyones, cuineres, etc., i els mossos de servei, cotxers, etc., que vivien en una llar que no era, ni de bon tros, la seva llar.

La fórmula nucli familiar-llar és una fórmula moderna. La seva flexibilitat i la seva adaptabilitat l'han convertit en una fórmula especialment apta per fer avançar les societats industrials, i especialment adequada per a les èpoques de crisi econòmica. Les altres fórmules han anat perdent pes, per bé que no han desaparegut.

Entre 1900 i 1936, el nombre de famílies catalanes creix, i, per raons diverses, varia el seu funcionament intern. El paper de la dona i dels fills és diferent. De l'estrena de Terra baixa (1896), el gran drama rural d'Àngel Guimerà, a la primera representació de Civilitzats tanmateix (1921), la comèdia ‘urbana' de Carles Soldevila, el salt, pel que fa -si més no- al paper de la dona, és espectacular. El teatre, la societat, l'economia s'avancen a la norma legal: la llei del matrimoni civil i el divorci és de març de 1932 i la llei d'interrupció de l'embaràs és de desembre de 1936. Ambdues, aquí (i arreu), són, és clar, impulsos legals per a la re-creació i el manteniment de nuclis familiars.

De tota manera, les obres teatrals de Guimerà i Soldevila, per la seva qualitat artística, i per la seva lucidesa, han travessat el temps i les fronteres. A Hollywood van fer una Martha of the Lowlands (1914) i, passant per Mèxic i Argentina, més tard, una Tiefland (1954) a Alemanya. L'obra de Soldevila, també força traduïda, esdevindria, als anys 1950, un film britànic: The little hut (1957). Els èxits de la literatura catalana no són de fa dos dies. I, d'altra banda, el pas de la família amb cacic-“llop” al matrimoni “civilitzat” explicat per dos grans escriptors catalans ha tingut ressò.

Aquest pas, però, hauria estat impossible sense dos factors. Un, l'herència del tipus de família estable i equilibrada (amb un fill artista, però,) generat als convulsos anys del vuitcents català. La família (tornem a la ficció) explicada per Santiago Rusiñol a L'auca del senyor Esteve (1907), que es va convertir en film (1929). L'altre factor és la introducció a les llars de maquinària domèstica i de productes de química fina. Màquines mogudes per gas o per electricitat, des dels anys 1920-30 (per bé que hi ha moltes màquines a les cases molt abans). Els diferents tipus de focs, forns i neveres, les màquines de cosir, de tricotar i de planxar, les primeres rentadores domèstiques, el material escolar casolà, les radiogramoles, etc. i les farmacioles, els detergents, els materials plàstics multiús van representar un gran progrés en la productivitat del treball domèstic. I van permetre millorar i diversificar tota la gamma del treball a domicili.