Memòria històrica > Cap a la independència de Catalunya

Joan Tardà. Ja n'hi ha prou

Joan Tardà

El Bloc ERC 28.10.2011

Que Peces Barba opini i tingui criteri sobre la geopolítica peninsular espanyola del segle XVII no em resulta gens insultant. Certament, és evident que se sent identificat amb els actors vencedors del procés expansionista castellà i la seva lògica discursiva s’hi adequa.

La nostra, la dels catalans derrotats, és una altra. I punt.

Ara bé, fer referència als bombardeigs de Barcelona ultrapassa la complexitat de l’anàlisi històrica. I, a més, si es té en compte que fent referència a la més que possible no necessitat de tornar-hi no es nega implícitament la possibilitat d’aquesta “solució”.

Les declaracions esdevenen d’una magnitud extraordinària atenent a la personalitat de qui les va dir. A qualsevol Estat europeu, que un redactor del text constitucional hagués fet unes manifestacions que apel·lessin a la violència contra els mateixos ciutadans de l’Estat hagués provocat la reprovació immediata del Cap de l’Estat, del president del govern i dels presidents de tots els òrgans constitucionals.

La societat espanyola té uns valors democràtics tan fràgils que permet que milers i milers de morts pel feixisme i la Dictadura militar encara no hagin estat reconegudes jurídicament com a víctimes per part de l’Estat, que hi hagi sales del Congrés que porten el nom d’un ministre de Franco, que s’obviïn les víctimes del terrorisme d’Estat en els nous textos legislatius acabats d’aprovar i que els seus dirigents, de dretes i d’esquerres, no tinguin cap necessitat de demanar perdó per l’assassinat del nostre President afusellat. De fet, ni el mateix Cap d’Estat mai s’ha plantejat fer-ho per haver jurat els Principios Fundamentales del Movimiento.

Per això, i només per això, aquesta gran ofensa que, venint d’un intel•lectual només pot explicar-se des de la maldat, ens ofèn fins al moll de l’ós: és una ofensa a totes les víctimes, moltes de les quals de Barcelona, bombardejades, per terra, mar i aire.
I ens provoca un dolor i una indignació enormes, a nosaltres, els seus descendents.

I el dolor surt de les entranyes!

Nota: Es evident que no pretenia insultar la mare de Peces Barba.

Política de cookies

Una cookie es un fichero que se descarga en el ordenador o dispositivo del usuario al acceder a determinadas páginas web para almacenar y recuperar información sobre la navegación que se efectúa desde dicho equipo. A continuación le ofrecemos más información sobre las cookies que podemos utilizar en este sitio web:

   • Cookie de carácter técnico: destinada únicamente a permitir al usuario navegar por la página web.
   • Cookie estrictamente necesaria para la prestación de un servicio solicitado por el usuario: por ejemplo, aquella que es necesaria instalar para efectuar un pago, iniciar sesión o acceder a una zona privada de la web.
   • Cookies analíticas: para el seguimiento y análisis estadístico del comportamiento del conjunto de los usuarios.
   • Cookies de marketing y publicidad: permiten anuncios y banners personalizados, también la recopilación de estadísticas sobre los mismos.
   • Cookies de redes sociales y otros plugins: permiten compartir contenido del sitio a través de sitios web de redes sociales de terceros.

El usuario podrá elegir qué cookies quiere que funcionen en este sitio web o desactivarlas mediante la configuración de su navegador.

Más información