Toni de l'Hostal. 081: Jo també vull un nom propi

Ara, la bona qüestió és: i quin nom li donem a esta casa de putes sense amo? Evidentment, l'altre candidat és el principal opositor, el País Valenciano (en castenallo en el original!) de sant Joan Fuster i el seu marmessor... però eixe a mi tampoc m'apanya: recorde com, en la meua ignorància adolescent, un company d'institut -guàrdia civil de vocació- em va descobrir ressons separatistes en un terme tan aparentment inofensiu com País Basc. Clar! Té collons que dins la impepinable unitat d'Hispània uns tingueren l'atreviment -i el permís!- de fer-se dir País dins d'un altre país! I com podia ser que ací, a voltes, diguérem País Valencià a un terreny que no té condició ni vocació de tal? En tot cas, País Valencià era un nom prou més xulo i dinàmic que Comunitat Valenciana, ni que fóra per qüestions de mètrica i d'economia lingüística; també cal tindre en compte que un és masculí i l'altra femenina, la qual cosa podria ser objecte de controvèrsia en estos temps de femellisme lingüístic... Llavors, si Comunidad Valenciana no i País Valencià tampoc, com? Reyno de Valencia? Xarq al-Àndalus? Levante? El Mercantil Valenciano? Las Provincias?

Cap ni una; parodiatjant Josep Guia (És molt senzill: digueu-li Catalunya) i Paco Burguera (És més senzill encara: digueu-li Espanya), és molt més senzill encara, xe: diguem-li València! L'hem cagat, llaurãor: això suposa, ja d'entrada, un conflicte amb orelluts i pandorgos que no volen saber res dels mitjouets dels valencians ni de València. Perquè eixa és l'altra: el fet que existisquen sengles províncies d'Alacant, València i Castelló dóna peu als uns i els altres a sentir-se alacantins o castellonencs per oposició a la metròpoli (no debades, l'himne del Castelló es canta 'pam, pam, orellut, el València ha perdut!'), per mor com tots els valencians ho som per oposició als catalans. I Alacant és important... però no tant! A més, en un principi ja ens van imposar a tots la senyera de la ciutat.; també serien ganes de fotre que ara no acceptaren el nom unitari de València i sí un derivat com, per exemple, Región Valenciana. Al cap i a la fi, tots eixos noms composts i artificials remeten a la ciutat de València, adjetivada o darrere la preposició; no té sentit, per tant, inventar-se circumloquis que, al remat, remeten tots a la mateixa mare. Potser la culpa de tot la tinga el bon rei Jaume, que no tingué més trellat que batejar el nou estat amb el nom de la capital: Regne de Balansiyyà. O potser ací també caldria preguntar-se, com en el cas de la senyera, què fou primer: l'ou o la gallina? És dir: València és el nom unitari que hem utilitzat des d'aleshores en referència a tot el territori valencià.

València, si més no, és el nom popular i senzill que qualsevol persona utilitza en el registre col·loquial, siga més o menys formal: feu la prova amb els presentadors de l'oratge de la primera o de la catalana i oïreu com -independentment de que puguen dir Levante o País Valencià- sovint diuen València en parlant d'este trosset de cel. Evidentment, això no lleva que la homonímia entre el país -comunitat autònoma- i la ciutat ens porte a confusió, però per a això està el context i el sentit comú, altrament dit coneixement. I ara ve la part lúdica i divertida de tot est assumpte: exemples d'homonímia entre l'estat i la capital els hi ha a cabassos; nogensmenys, els mecanismes toponímics de la història són més o manco pareguts en tot el món. El paral·lelisme més pròxim geogràficament és la Regió de Múrcia: desconec l'acceptació d'eixa nomenclatura, però sé que col·loquialment hom aplica Múrcia tant a la ciutat com al país murcià; Regió de és perfectament el·ludible inclús en registres formals (potser siga l'avantatge de ser uniprovincial).

O un altre paral·lelisme més pròxim lingüisticament: tècnicament, Andorra (a seques) és un poble aragonés, però és també sinònim de Principat d'Andorra o àdhuc d'Andorra la Vella. Un altre a Europa: l'antic regne de Gal·les, com el de València, es dissolgué en el d'Anglaterra i ara el coneixem com a País de Gal·les, però el seu nom oficiós i oficial és Gal·les (Cymru en gal·lés en l'original), també a seques. Ídem d'Irlanda (Éire), inclús amb Irlanda Nord en paral·lel amb la Catalunya del Nord. En l'Amèrica del Nord també hi ha tema: els mexicans, a la ciutat de Mèxic li diuen D.F. i el seu país es diu oficialment Estados Unidos de México. Més al Nord, els Estats Units d'Amèricaes fan dir Amèrica i americans a tothora, com si els altres foren menys americans que ells; com si els valencians del cap i casal (altrament dits valentins o àdhuc valenciencs) foren més valencians que els de, verbigràcia, Alacant. Dins dels EUA hi ha dos llocs que es diuen Washington: l'estat amb capital a Seattle i la capital de l'estat de Virgínia, altrament dita DC. Encara dins d'Amèrica, en l'hemisferi sud, està la capital del Brasil: Brasília, tan artificial com el seu nom. I només a nivell global trobem l'única cosa pareguda en el nom (i en el cagar) a una Comunitat Valenciana: la Commonwealth britànica.

I no sé si me'n deixe cap... ah, sí, je me souviens: la belle province del Quebec i la Ciutat de Quebec. Me l'he oblidada conscientment per al final perquè, a banda de ser un espill on els quebequistes catalans (i els catalanistes valencians) es miren i no s'hi veuen, és paradoxal en dos qüestions: abans, eixa colònia francòfona rebia el nom de Canadà, però quan el terme va passar a designar tot el conjunt, Quebec no només es resignà sinó que a més adoptà el nom de la ciutat com a topònim nacional; de més a més, curiosament, Quebec passà d'escriure's Quèbec (amb accent obert) a Québec (tancat) després d'una reforma ortogràfica que, tot s'ha de dir, no té cap rerefons fonètic. Ídem a Lieja, però al revés: de Liége a Liège. I açò últim, a quin sant? Doncs perquè la marca València du implícita una altra polèmica: la de l'accent obert que «tot lomón» pronuncia tancat; tampoc és menester ara entrar en esta discussió, però posats a imaginar possibilitats, imaginem un ús diacrític de l'accent per a diferenciar València de Valéncia. O siga, València és la nació -regió- i Valéncia la ciutat: tot siga que l'Acadèmia Valentina del Llenguatge no ho faça extensible al conjunt del terreny.

Teòricament, se suposa que fora de l'àrea d'influència del valencià apitxat hom diu València amb l'accent obert, però com a mínim a la ciutat de Valéncia ho pronuncien amb accent tancat, per la qual cosa ja és susceptible d'aparéixer d'aquella manera en la Valenciclopèdia. Hi ha altres filòlegs proscrits com Lluís Fornés o Josep Saborit que també promouen eixa ortografia revolucionària -i m'estranya que Abelard Saragossà no diga quec-, però això seria una qüestió més aïna política que filològica. Clar, que en este país la llengua també és una qüestió més aïna política que filològica...

Dit això, ara demane la vostra opinió en forma de comentari al peu d'est escrit: estalvieu-vos d'escriure per a dir quin nom vos agrada més i limiteu-vos a raonar si la proposta d'oficialitzar València a seques com a nom del territori és lògica o no i si podria ser viable; llavors, podríem fer com els catalans, que d'açò en saben a muntó, i redactar un manifest per a encetar una campanya: el nom ja el teniu dalt de tot.