Memòria històrica > Articles i documents

Vicent J. Escarti. Tirant, al segle XVIII

Vicent J. Escarti

21.12.2011

Mentre en els països de llengua francesa el Tirant lo Blanch havia guanyat mercats i públic interessat en les seues aventures, durant el segle XVIII, en la seua terra havia caigut pràticament en l´oblit. Amb l'arribada dels Borbons, el que havia estat un cert decaïment natural de la llengua autòctona, per atracció de la cultura dominant, la de Castella, va passar a ser una imposició amb voluntat d'aniquilació. De fet, la nostra llengua va ser proscrita de qualsevol àmbit de la legalitat, primer, i de l'oficialitat, després, quan també l'església es va sumar a aquesta política centralitzadora i castellanitzant que pretenia l'homogeneïtzació dels estats que es trobaven sotmesos a la corona d'Espanya. Només determinats àmbits no oficials, resistirien. I, per descomptat, l'oralitat. Encara que els literats €tot s´ha de dir€ no estaven obligats a usar el castellà en els seus textos i la dimissió va ser, en part, voluntària.

Amb tot açò, és fins a cert punt comprensible que el rastre de Tirant lo Blanch arribe a perdre's, inclús per als erudits valencians del XVIII. A més, la cultura il·lustrada hispànica no degué tindre en gran estima la literatura cavalleresca. De fet, a València, el pare Lluís Galiana, que dissenya un ambiciós pla de reedició o edició de clàssics en la llengua del país, per a col·laborar a la recuperació «utòpica» de la mateixa en l'àmbit literari, encara que té notícies més o menys certes de la seua existència, només el valora positivament pel judici que va fer Cervantes; i, molt segurament no l´havia llegit, perquè no deixa de considerar-lo perniciós, seguint a Vives. En aquesta mateixa línia cal apuntar per tal d´entendre la referència confusa que inclou un bibliògraf tan solvent com Vicent Ximeno. Aquest, atribueix un nom erroni a l'autor, anomenant-lo Pedro Juan Martorell, i situa la novel·la el 1383. I fa l´efecte que amb això s'havia arribat a consumar, per escrit, el pas de Tirant a l'oblit absolut o a un paupèrrim record. Faltaven més de cent anys per al seu retrobament.

Política de cookies

Una cookie es un fichero que se descarga en el ordenador o dispositivo del usuario al acceder a determinadas páginas web para almacenar y recuperar información sobre la navegación que se efectúa desde dicho equipo. A continuación le ofrecemos más información sobre las cookies que podemos utilizar en este sitio web:

   • Cookie de carácter técnico: destinada únicamente a permitir al usuario navegar por la página web.
   • Cookie estrictamente necesaria para la prestación de un servicio solicitado por el usuario: por ejemplo, aquella que es necesaria instalar para efectuar un pago, iniciar sesión o acceder a una zona privada de la web.
   • Cookies analíticas: para el seguimiento y análisis estadístico del comportamiento del conjunto de los usuarios.
   • Cookies de marketing y publicidad: permiten anuncios y banners personalizados, también la recopilación de estadísticas sobre los mismos.
   • Cookies de redes sociales y otros plugins: permiten compartir contenido del sitio a través de sitios web de redes sociales de terceros.

El usuario podrá elegir qué cookies quiere que funcionen en este sitio web o desactivarlas mediante la configuración de su navegador.

Más información