GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Vicent J. Escarti. Tirant, al segle XVIII

Vicent J. Escarti. Tirant, al segle XVIII


Vicent J. Escarti
21.12.2011
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mentre en els països de llengua francesa el Tirant lo Blanch havia guanyat mercats i públic interessat en les seues aventures, durant el segle XVIII, en la seua terra havia caigut pràticament en l´oblit. Amb l'arribada dels Borbons, el que havia estat un cert decaïment natural de la llengua autòctona, per atracció de la cultura dominant, la de Castella, va passar a ser una imposició amb voluntat d'aniquilació. De fet, la nostra llengua va ser proscrita de qualsevol àmbit de la legalitat, primer, i de l'oficialitat, després, quan també l'església es va sumar a aquesta política centralitzadora i castellanitzant que pretenia l'homogeneïtzació dels estats que es trobaven sotmesos a la corona d'Espanya. Només determinats àmbits no oficials, resistirien. I, per descomptat, l'oralitat. Encara que els literats €tot s´ha de dir€ no estaven obligats a usar el castellà en els seus textos i la dimissió va ser, en part, voluntària.

Amb tot açò, és fins a cert punt comprensible que el rastre de Tirant lo Blanch arribe a perdre's, inclús per als erudits valencians del XVIII. A més, la cultura il·lustrada hispànica no degué tindre en gran estima la literatura cavalleresca. De fet, a València, el pare Lluís Galiana, que dissenya un ambiciós pla de reedició o edició de clàssics en la llengua del país, per a col·laborar a la recuperació «utòpica» de la mateixa en l'àmbit literari, encara que té notícies més o menys certes de la seua existència, només el valora positivament pel judici que va fer Cervantes; i, molt segurament no l´havia llegit, perquè no deixa de considerar-lo perniciós, seguint a Vives. En aquesta mateixa línia cal apuntar per tal d´entendre la referència confusa que inclou un bibliògraf tan solvent com Vicent Ximeno. Aquest, atribueix un nom erroni a l'autor, anomenant-lo Pedro Juan Martorell, i situa la novel·la el 1383. I fa l´efecte que amb això s'havia arribat a consumar, per escrit, el pas de Tirant a l'oblit absolut o a un paupèrrim record. Faltaven més de cent anys per al seu retrobament.

 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici