GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Londres, disposat a acceptar el referèndum d

Londres, disposat a acceptar el referèndum d'Escòcia


Cameron podria autoritzar amb condicions al Parlament d'Edimburg l'establiment d'una consulta sobiranista vinculant

Downing Street pretén imposar la data i la pregunta, mentre que l'SNP refusa cap ingerència

 
 
 

El govern britànic ha començat a collar al màxim el primer ministre escocès, Alex Salmond. El motiu és de sobres conegut: els plans sobiranistes del líder del Partit Nacional Escocès (SNP), que pretén celebrar un referèndum independentista, per trencar o no els lligams amb el Regne Unit, o bé per modificar-ne l'estatus i augmentar els poders per a Edimburg. La nova embranzida unionista té lloc setmanes abans que entri un altre cop a la Cambra dels Lords per debatre la llei escocesa.

El primer ministre britànic, David Cameron, aferrissat partidari de la unió, vol posar fi a la indefinició en què, fins ara, sempre des del punt de vista de Londres, es mou l'executiu de l'SNP. D'acord amb un compromís electoral adquirit en la campanya de les eleccions de 2011, l'actual partit majoritari a Escòcia té previst celebrar la consulta durant la segona meitat de la present legislatura, és a dir, a partir de 2014.

Ahir, en una reunió del govern britànic, es va discutir la capacitat legal del govern autònom d'Escòcia per convocar una consulta d'aquesta mena, i la possible vinculació legal del resultat. Després de la reunió, un portaveu de Downing Street va assegurar que “clarament, un gran nombre d'analistes independents i experts legals han subratllat que l'actual llei de referèndum aprovada pel Parlament escocès pot ser desafiada legalment” pel gabinet.

La raó que argumenta l'executiu britànic és que la llei de devolució de poders de 1998, per la qual es va fer possible la reinstauració del govern i el Parlament nacional d'Escòcia, reserva la discussió dels aspectes considerats constitucionals a la cambra de Westminster. Londres entén, doncs, que una decisió que impliqui una alteració de les fronteres del Regne Unit ha de ser exclusivament debatuda i legislada per la Cambra dels Comuns.

Però perquè no es produeixi un enfrontament obert entre les dues nacions, el govern de Cameron estaria disposat a facultar el Parlament escocès durant un temps limitat per dur a terme el referèndum, i fins i tot admetria que el resultat fos vinculant. La suposada concessió de Londres, però, no seria de franc. Algunes filtracions suggereixen que Londres imposaria condicions tant en els termes de la consulta com en la data.

Cameron va afirmar diumenge a la BBC que “vol una consulta legal, justa i decisiva”. Al seu parer, la pregunta només pot ser del tipus o caixa o faixa, independència sí o no, i no permetre una tercera opció, màxima autonomia financera, que podria trencar el vot unionista i reforçar el poder de l'SNP.

Edimburg replica

Les declaracions de Cameron van ser contestades ahir durament des d'Edimburg. La viceprimera ministra del país, Nicola Sturgeon, l'acusava de “mirar d'influenciar en la democràcia escocesa”. I a continuació ironitzava: “Potser hauria d'estar molt més relaxada, ja que sospito que com més pressió d'un govern tory, més suport per a la independència d'Escòcia. Però hi ha una qüestió de principis democràtics.”

Els pròxims dies, quan la llei escocesa es torni a debatre, podrien ser clau per conèixer la posició concreta de Londres.

 

Seguiment des de Catalunya

El president Artur Mas vol analitzar “les experiències” de referèndums i consultes independentistes d'arreu d'Europa. Així ho va assegurat ahir dilluns des de Londres, on precisament es debat el marc legal en el qual s'hauria de celebrar un referèndum per a la independència d'Escòcia. Mas va dir que caldrà veure com es desenvolupa finalment la consulta, però ha destacat que estudia el procés i d'altres de similars que hi ha a Europa. “Vull veure una mica com ho orienten ells. No és que nosaltres haguem de fer res de forma immediata, però hem de veure quines experiències es porten a terme a Europa en aquest sentit”, va admetre el president Artur Mas.

Durant el seu viatge a Londres per participar en la cimera de líders liberals europeus, Mas va valorar els plans del govern de l'escocès Alex Salmond de celebrar un referèndum d'independència i la reacció del govern britànic. El president de Catalunya ha assegurat que és evident que el Regne Unit “es mirarà amb respecte” qualsevol consulta que es faci des d'Edimburg perquè té més tradició democràtica que altres estats, com ara, segons va dir, l'Estat espanyol. Mas va destacar que no és escèptic sobre el resultat del procés, però vol veure com evoluciona “la demanda independentista a Escòcia”, va declarar.

 
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici