Sergi Picazo. El doctor Trueta contra ERC

La fràgil unitat del catalanisme a l'exili va acabar el 22 d'octubre del 1945. Aquell dia, el doctor Josep Trueta, exiliat a Londres i membre del Consell Nacional Català, presidit per Carles Pi i Sunyer, va enviar una carta a Montpeller a l'industrial Jaume Creus per expressar-li la seva decepció amb el nou govern de la Generalitat de Josep Irla. “El govern no representa gairebé ningú. Els meus amics ací s'han mostrat estorats i a mi, personalment, m'ha fet molt de mal”, escriu. Plats trencats. Enuig. Indignació. I, després, la commoció i la divisió. Trueta es va apartar, a partir d'aleshores, de la política activa i es va dedicar plenament a la càtedra d'ortopèdia de la Universitat d'Oxford.

Aquest diari ha tingut accés a les dues cartes, descobertes per l'Associació Memòria i Història de Manresa, en què Trueta passa de l'optimisme total –gener del 1945– a la decepció absoluta –octubre del 1945. Cartes enviades, una a mà i l'altra mecanografiada, des de l'Oxford gris de la postguerra. La intensitat emocional, política i humana d'aquell instant és immensa. Catalunya continua oprimida sota la bota genocida del dictador. Però la guerra a Europa ha acabat. El continent és un terreny erm de mort, desapareguts i camps de concentració alliberats, però també d'esperances i ideals. L'autor de The Spirit of Catalonia apostava en la primera missiva per un govern unitari a l'exili dels nacionalistes. L'objectiu era la unitat de, segons escriu ell mateix, “els socialistes, l'Esquerra, Acció Catalana, Estat Català i –fins ara– el moviment nacional català residenciat a Catalunya, el Front Nacional”. Deixa fora, però, anarquistes i el PSUC. Tanmateix, i només nou mesos després, el seu esperit canvia radicalment. No li han agradat els moviments d'ERC per copar el govern de l'exili a França; mentrestant, ell i Pi Sunyer, a Londres, havien creat una altra organització, el Consell Nacional Català. La institució continuava la tasca del consell que amb el mateix nom havia creat Lluís Companys a França el 1939.

Trueta mostra en les cartes a Creus la seva obsessió per influir sobre els aliatsper posar fi al franquisme, sobretot els Estats Units i Anglaterra. Quan Trueta envia la primera carta falten quatre mesos per a la victòria a la Segona Guerra Mundial. “Pi, i amb ell tota l'organització catalana, propugna per la Federació Ibèrica, sistema que sembla cridat a imperar als estats plurinacionals, com ja impera al British Commonwealth, als Estats Units, a l'URSS i ara a Iugoslàvia”. Trueta hi afegia que el projecte implicava la unitat: “Si de cor ens ho proposem, crec que ho aconseguirem. Ens cal –solament!– estar units en el mateix propòsit tots els catalans.” Déjà vu?

Quan envia la segona carta, la història ha avançat a gran velocitat. El Consell de Londres ja no existeix. L'investigador que ha reunit les cartes, Quim Aloy, de Memòria.cat, explica que “Pi i Sunyer l'acabava
de dissoldre quan es va formar al setembre el primer i únic govern de la Generalitat a l'exili presidit per Irla”. El poder d'ERC i la decisió de Pi i Sunyer de dissoldre el consell van ser molt criticades per Trueta: “La solució de la crisi política catalana ens ha fet un mal tan gran que temo no puguem ja rescabalar-nos.” Fins i tot va més lluny i diu dels dirigents d'ERC que “es veu que encara han empitjorat”. El seu últim comentari a Creus és demolidor: “Què hi farem vós i jo!”