GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. Les drassanes de Barcelona són del segle XVI

Carles Camp. Les drassanes de Barcelona són del segle XVI


Unes recents excavacions realitzades a les Drassanes de Barcelona i divulgades en el programa de l’excel·lent sèrie de TV3 Sota Terra, diumenge 4 de març del 2012, han revelat, per a sorpresa d’alguns, que el magnífic edifici que avui podem contemplar, part de la qual és seu del Museu Marítim, data del segle XVI.
 
Segons sembla, la construcció del Moll de la Santa Creu (on ara hi ha la Barceloneta) va provocar canvis en els corrents marítims i en els dipòsits de sediments que van fer recular la línia de la costa allà on hi ha les drassanes. L’edifici antic, del segle XIII i ampliat el segle XIV, va ser enrunat i es van reconstruir les drassanes tot i augmentant-ne la capacitat, tal i com les veiem ara.
 
 
 
I per a alguns és una sorpresa ja que la necessitat de refer i ampliar les drassanes reials de Barcelona no encaixa amb la percepció, d’altra banda absolutament falsa, d’una Catalunya en profunda decadència econòmica.
 
L’argument que aquesta reconstrucció i ampliació es va fer, simplement, pel fet puntual que calia preparar una armada per combatre els turcs no és plausible. Per a un fet excepcional no cal una construcció fixa; amb uns tendals o qualsevol altra obra provisional n’hi hauria prou.
 
Si bé és cert que, segons Joan Amades, la tradició popular barcelonina recollia que allí s’hi van construir les naus que havien de guanyar la batalla de Lepant, és evident que una construcció d’aquestes dimensions havia de tenir una utilitat més enllà d’aquest fet puntual. I, per cert, si Castella tenia una marina tan magnífica i tan poderosa, per a què necessitaven la, segons ells, feble i decadent marina catalana?
 
La reconstrucció i ampliació Drassanes Reials és de la mateixa època –gairebé dels mateixos anys- que el Palau de la Generalitat. Veiem com, cada vegada més, la suposada decadència de Catalunya dels segles XVI i XVII es revela cada cop més falsa i allunyada de la realitat. Les diverses recerques historiogràfiques i els testimonis arqueològics ens confirmen, cada cop més, que la Catalunya dels segles XVI i XVII era un país ric i pròsper receptor d’una gran massa d’immigració occitana (i d’altres llocs), fenomen propi d’un país en expansió econòmica.
 
Tot plegat, queda recollit en la magnífica col·lecció d’Albert Garcia Espuche i diversos col·laboradors Barcelona 1700 editada per l’Ajuntament de Barcelona.
 
 
Carles Camp
09/03/2012


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici