Francesc Roca. Els 5 imperis d'Eduard Toda (2)

Eduard Toda i Güell, després de ser designat vicecònsol a quatre ciutats de la Xina, va esdevenir, el 1884, cònsol espanyol a el Caire. De la fascinació juvenil per Poblet, a l'interès per la cultura xinesa i, de sobte, a Egipte. Un antic imperi, amb una cultura extraordinària que era, des de feia ben poc, colònia britànica.

Segons els seus biògrafs, Toda es va dedicar a estudiar l'imperi dels faraons, va participar, o va dirigir excavacions a Tebes i altres indrets, i va fer arribar mostres d'aquesta cultura al Museu del Caire, al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i, és clar, al Museu Arqueològic de Madrid, intuint, potser, que museus i turisme podien tenir alguna relació. A Catalunya, i a l'Estat espanyol, l'egiptologia era a les beceroles. Toda n'és considerat un dels iniciadors

D'altra banda, Toda, que sempre va ser un bibliòfil, va valorar molt els viatges i els llibres d'altíssim nivell de Domenec Badia/ Ali Bei (que, abans que ell i, en condicions molt més arriscades havia viscut a Egipte, i a l'Aràbia). I, quan sent cònsol, més tard, a París, va trobar-ne els papers, els va enviar a l'arxiu de Barcelona.

El 1887, Toda ja era cònsol espanyol a una altra destinació: Càller, a Sardenya. És a dir, a un territori que amb govern i Parlament propi, havia format part de l'imperi català. A l'Alguer, una població de l'illa, parlant amb la gent del carrer, es va trobar que li preguntaven: “així, allà a Espanya, ¿també parleu alguerès?”. Els catalans havien oblidat que a l'Alguer parlaven català, els algueresos no sabien que parlaven una llengua que es deia catalana, i els algueresos, optimistes, es pensaven que l'alguerès (el català) era l'única llengua parlada a l'Esta espanyol. O, en tot cas, era la llengua del cònsol espanyol.

Toda aprofità, com sempre havia fet, la seva estada als antics territoris italians de la Corona de Catalunya-Aragó, que més tard (1516) es van integrarien a l'imperi de Carles I. Va arribar a publicar, a més de Records catalans de Sardenya (1903), una Bibliografia monumental en 5 volums (1927-1931).

El 1898, Toda va ser nomenat cònsol general a Londres. Després ho va ser de Hong-Kong, el Caire i Glasgow, una altra destinació de l'imperi Britànic, ara, a la capital. Però, hi va durar poc, car va ser traslladat a París, on negocià amb els representants del govern nord-americà la fi del que quedava d'imperi hispànic (Cuba, Puerto Rico i Filipines) i la seva integració a l'imperi dels EUA.

Poc temps després, Eduard Toda va abandonar la carrera consular i el servei a l'Estat espanyol i va decidír quedar-se a viure, i a treballar a Londres. Entre 1901 i 1919, Toda va esdevenir aparentment un més dels milers de londinencs que es dedicaven a dirigir l'imperi més gran del món.

Fins fa ben poc, no coneixíem cap detall d'aquest període de 20 anys de la seva vida. Jaume Massó, del Museu de Reus, ha publicat unes cartes en què Toda escriu: “ara sóc navilier i comerciant de ferro. Gerent a Londres de l'empresa Sota & Aznar, de Lloyd's Avenue, 1 de Londres, amb “25 vapors” per transportar mineral de ferro del port de Bilbao als grans centres metal·lúrgics anglesos.

Però, els 20 anys de negocis londinencs de Toda tenien un objectiu: tornar al seu país, d'una banda (on havia comprat, des de Londres, el convent-castell en runes d'Escornalbou) però, sobretot, contribuir econòmicament i tècnica, a la reconstrucció i restauració del Reial Monestir de Poblet, i Panteó Reial català des del 1.340. Eduard Toda volia, doncs, reconstruir un dels espais emblemàtics de l'imperi català. Un imperi comercial marítim en xarxa, a tres continents, que havia estat el millor precedent de la Commonwealth of Nations britànica.