La Constitució espanyola de 1812, o com allò indivisible pot dividir-se entre 20 o més

Es compleixen 200 anys d'un text que definia la nació espanyola com la “reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis” · La carta magna afirmava que el regne de les Espanyes no es podia fraccionar · Dos segles després, als antics territoris espanyols han nascut dinou estats independents i set estats membres dels EUA

Res no és etern, sobretot en política. Els dirigents de l'Estat espanyol celebren avui el 200 aniversari de la promulgació de la primera Constitució d'Espanya, l'any 1812 per part de les Corts de Cadis. Entre els molts punts d'interès del text destaquen dos: d'una banda, el reconeixement de la "Nació espanyola" (en majúscules a l'original) com a detentora de la sobirania, i de l'altra, l'abast geogràfic del territori espanyol, extremadament minvat d'ençà.

La nació, doncs, irromp en un text d'aquestes característiques per primer cop en la història d'Espanya, i ho fa definida com a "reunió de tots els espanyols d'ambdós hemisferis". "La sobirania" del país, diu l'article 3, "resideix essencialment" en ella. "Essencialment", que no exclusivament. Contra el que es diu de vegades, La Pepa no qualifica la nació d'indivisible. Aquesta és una innovació de la Constitució de 1978, actualment vigent: "La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola", comença l'article 2. Segons la Constitució de Cadis, "indivisible" ho és "El regne de les Espanyes", i això està contingut en el títol referit al rei, no pas al del territori ni al de la nació. Això sí, en aquella Constitució, l'ús que es fa del terme "regne" equival al del conjunt dels territoris subjectes.

Un regne indivisible? Desfeta al segle XIX

A fe que la indivisibilitat del regne va quedar ben desmentida al llarg de tot el segle XIX. D'entre tots els territoris que formaven part d'Espanya, segons l'article 10 de la Constitució de Cadis, avui n'han sorgit un total de 17 estats independents a Amèrica, un a Àsia (les Filipines) i un altre a Oceania (Palau). A aquesta llista cal afegir-hi uns altres set estats que són membres dels EUA (Califòrnia, Nevada, Utah, Arizona, Nou Mèxic, Texas i Florida), un estat lliure associat als EUA (Puerto Rico) i dos territoris no incorporats als EUA: les Marianes i Guam, a l'oceà Pacífic.

Aquestes pèrdues territorials van començar amb les primeres proclamacions d'independència de les colònies americanes (el 1811, un any abans de la Constitució) i van acabar el 1898-1899, amb la pèrdua de la guerra contra els EUA i la venda dels territoris del Pacífic a Alemanya.

(Imatge: "El jurament de les Corts de Cadis", de José María Casado del Alisal)

Font: http://www.nationalia.cat/ca/