Armand Sanmamed. La infanteria de marina: una innovació militar catalana

Els terços són unitats militars que neixen a partir de la reforma militar de 1534 de Carles I i de l’ordenança militar de Gènova de 1536, on apareix documentat, per primer cop, aquest mot.

Els trobarem sovint referits com a unitat de l’exèrcit espanyol[1], tot i que en aquella època Espanya com a entitat política, que és amb el sentit que ens ho volen vendre, no existia. Ni Carles I, ni els seus successors, no eren reis d’Espanya, si no reis de múltiples i diversos estats, cadascun d’ells amb les seves estructures administratives, jurídiques i culturals independents. És a dir, no hi havia un rei que regnés sobre un tot polític, sinó molts estats que compartien el mateix rei (a l’estil de la Commonwealth britànica).

Només cal veure la titulació de Carles I per comprovar que en cap moment s’intitula rei d’Espanya, bàsicament perquè no podia intitular-se rei o príncep o el que sigui de quelcom que no existia.

“Don Carlos por la gracia de Dios Rey de Romanos Emperador Semper Augusto.

Doña Joana su madre y el mesmo Don Carlos por la mesma gracia Reyes de Castilla, de Leon, de Aragon, de las dos Sicilias, de Ierusalen, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorcas, de Sevilla, de Cerdeña, de Cordova, de Corcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarbes, de Algezira, de Gibraltar, de las Islas de Canaria, de las Indias islas y tierra firme del Mar Oceano, Condes de Barcelona, señores de Vizcaya e de Molina, Duques de Atenas e de Neopatria, Condes de Ruysellon e de Cerdenia, Marques de Oristan e de Gorciano, Archiduques de Austria,Duques de Borgoña de Bravante.”

Pragmática o Edicto del Emperador contra los comuneros dada en Worms (Febrero de 1521).

Per altra banda, els territoris italians de l’imperi català de la mediterrània que van passar a Carles I com a herència del seu avi Ferran II el Catòlic, rei d’Aragó, comte de Barcelona, etc. i no pas d’Isabel, reina de Castella. Durant el regnat de Carles I, aquests territoris van continuar vinculats a allò que coneixem com a Corona d’Aragó, a través del Consell d’Aragó. Així va ser fins al 1555, quan del Consell d’Aragó es va segregar el Consell d’Itàlia, que s’ocuparia des d’aleshores dels afers dels regnes de Nàpols i de Sicília, de l'estat de Milà i dels presidis de Toscana i de les relacions amb els estats veïns. No obstant això, Sardenya continuaria vinculada al Consell d’Aragó.

Originàriament, doncs, els terços són unitats militars formades a partir de 1534 per controlar territoris de l’imperi català mediterrani, territoris vinculats al Consell d’Aragó, el consell reial de la corona catalanoaragonesa de Carles I. No hi ha, per tant, ni terços castellans ni terços espanyols.

-el Terç Vell de Sicília,

-el Terç Vell de Nàpols,

-el Terç Vell de Llombardia.

 Poc després es van formar:

-el Terç Vell de Sardenya

-el Terç Vell de Galeres

 Tots els terços posteriors es van conèixer com a terços nous.

El Terç Vell de Galeres, precedent de la infanteria de marina

 Aturem-nos breument en aquesta unitat de terços. Totes les fonts concorden a l’hora de situar les companyies velles del Mar (o Terç vell del Mar de Nàpols a les esquadres de galeres de la Mediterrània com a origen de la infanteria de Marina, l’any 1537, sota el regnat de Carles I. És, per tant, la infanteria de marina més antiga del món.

Ja hem dit abans que els terços neixen en un context inequívocament català. Si, a més, s’associen a les galeres de la Mediterrània, dos conceptes: marina i imperi mediterrani, igualment catalans, la conclusió no pot ser cap altra que la de considerar la infanteria de marina nascuda el 1537 com una innovació militar catalana. No pas l’única, però d’això ja parlarem en un altre moment.

Com sempre, una imatge val més que mil paraules. I en aquest cas em sembla que l’heràldica associada als terços del mar oceà, parla per si sola.