GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Ròmul Brotons publica "Coses de la vida moderna. 58 invents que han transformat Barcelona"

Ròmul Brotons publica "Coses de la vida moderna. 58 invents que han transformat Barcelona"


Editor i dissenyador gràfic, Ròmul Brotons (Barcelona, 1957) acaba de publicar ‘Coses de la vida moderna. 58 invents que han transformat Barcelona', un llibre que explica l'origen d'invents tan quotidians com ara els supermercats i el semàfor

 
 
ENTREVISTA AMB RÒMUL BROTONS
 
Núria Puyuelo
 

Quin invent ha transformat més la vida de Barcelona?

Des del punt de vista de la tecnologia, l'electricitat ha canviat la vida de la ciutat i del món en general. Es va passar d'una vida que s'acabava quan es feia fosc a una activitat perpètua. Pel que fa al moviment dins de la ciutat, la revolució més gran la va portar el cotxe. La irrupció del cotxe era una cosa impensable i va sorgir d'una manera esclatant.

Per què era impensable?

Perquè el cotxe va néixer com un element de luxe, un passatemps. Durant molts anys era la distracció dels rics, però a partir de la fabricació en cadena i del procés industrial, després de la Segona Guerra Mundial, l'expansió del cotxe va ser espectacular.

De quina època són els invents que recull en el llibre?

La majoria de coses estan inventades el segle XIX. N'hi ha moltes que no han evolucionat, que han superat tot el segle XX i s'han mantingut gairebé igual fins ara. Per exemple, les escales mecàniques o l'ascensor són invents que evolucionen però que en essència són el mateix. Una persona del 1910 els reconeixeria perfectament. Això demostra el gran encert d'aquests invents, mentre que n'hi ha d'altres que semblava que havien de revolucionar el món, com el vídeo, i que han caigut en l'oblit.

Els invents que arriben més tard són els que depenen de les administracions públiques, explica.

Hi ha casos espectaculars. N'hi ha alguns, els que depenien de les empreses o iniciatives privades, com ara el cotxe o el cinema, van trigar escassament un any a aparèixer aquí després que s'haguessin inventat. El primer enllumenat elèctric, per exemple, va arribar a Barcelona el mateix any que a Nova York. En canvi, els que estaven vinculats a una decisió que depenia de Madrid arribaven molts anys després.

Per exemple...

El cas de la bústia de columna, la que coneixem avui dia, va ser escandalós. A Madrid, les primeres es van posar el 1860 i aquí no van arribar fins al 1929, gairebé setanta anys després. Era una qüestió que depenia de l'administració de correus, és a dir, de titularitat estatal. També va tardar a arribar la cabina de telèfons. La concessió del tramvia elèctric no es va donar a Barcelona fins que es va inaugurar a Madrid. Tot el que passava per Madrid es retardava.

Coincidint amb les exposicions universals i els Jocs Olímpics s'accelera l'arribada d'invents.

Això succeeix a totes les ciutats: quan s'hi ha de celebrar un gran esdeveniment, de cop es fa tot el que s'havia endarrerit durant anys. Aquí és molt evident perquè és l'única ocasió en què s'han desencallat algunes innovacions que estaven frenades a Madrid. Amb l'arribada de la democràcia i l'augment de la vida política i cultural, es van instal·lar en un any 400 columnes publicitàries a Barcelona.

 

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici