Editorial Maig 2012. Tornarem a ensopegar

Aquest dilluns passat, 23 d'abril de 2011, diada de Sant Jordi, TV3 va emetre el segon i últim capítol de Tornarem, producció que mostra les aventures d'un petit grup de catalans obligats a fugir i lluitar en les guerres civil espanyola i segona mundial. He de dir que, personalment, la sèrie m'ha agradat força, està molt ben ambientada i fins i tot se m'ha fet curta. A més, la trama sentimental dels protagonistes està ben construïda.

En aquest article vull referir-me al desenllaç polític de la lluita dels protagonistes. De forma reiterativa, el guió subratllava aquesta expressió: "París, Berlín, Barcelona, Madrid", lema dels combatents que aspiraven a continuar la lluita armada contra Franco després d'haver vençut Hitler. Com és sabut, els republicans catalans i espanyols no van poder dur a terme la continuació de la guera en terres ibèriques perquè els aliats van preferir mantenir Franco al poder com a garantia en la lluita contra el comunisme en el nou context de la Guerra Freda. La impossibilitat de la continuació de la guerra, aquest cop contra Franco, va suposar una gran frustració ideològica i emocional per als republicans que, a més, van haver de viure desenganyats en l'exili.

Resulta curiós observar aquest caràcter il·lús i ingenu en el cas particular dels combatents catalans que, malgrat el sacrifici en la guerra contra el nazisme, van acabar lluitant en benefici d'un estat francès que des del segle XVII ocupa militarment allò que avui anomenem Catalunya Nord, així com d'un estat espanyol que, des de començaments del segle XVIII, ocupa els estats ibers (aragonès, balear, català i valencià). La forma de govern d'un estat i el fet que un estat sigui invasor d'un altre estat són coses diferents. Com hem vist en els casos recents d'Iraq i Afganistan, entre d'altres, un estat pot tenir la forma de govern democràtica i alhora atacar un altre poble. Des de la nostra perspectiva històrica recent, en què molts catalans hem despertat a la necessitat de la independència de Catalunya, el neguit republicà dels nostres avis es descobreix no només improductiu sinó, tot just, contraproduent.

Ara que el rei d'Espanya està patint l'assetjament de determinats grups de poder a Madrid, ser republicà espanyol des de Catalunya significa continuar treballant per la continuïtat de l'ocupació dels estats ibers. Catalunya només aconseguirà la recuperació de la seva condició polítca d'estat, i amb ella la seva dignitat i llibertat com a poble, fora de França i d'Espanya. La trampa d'oferir als catalans idees republicanes o autonomistes o federalistes només condueix a la perpetuació de l'ocupació.

Joan Cavaller

24 d'abril de 2012

Editorial Maig 2012. Tornarem a ensopegar

Política de cookies