Francesc Roca. A la Vall d'Hebron: hospitals i universitats (i 2)

Abans del projecte d'hospital antituberculós de 1936 –i, si es vol, de la confiscació, en plena guerra del 36-39, del Palau de les Heures, per part de Presidència de la Generalitat- no hi ha cap iniciativa pública a la Vall d'Hebron.

Però moltes de les grans realitzacions posteriors en el camp sanitari i en el camp educatiu d'iniciativa pública en aquesta àrea es basen en construccions i instal·lacions (i jardins) preexistents, que, per camins diversos, canvien de mans privades a mans públiques. Sovint, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona han comprat unes propietats més o menys devaluades, o molt difícils de mantenir (com ara el Laberint d'Horta o l'orfenat del Patronat Ribas) que, més tard, s'han integrat a alguna de les grans empreses públiques catalanes: l'ICS, la XHUP, la UAB, la UB, o barcelonines: Parcs i Jardins.

El cas Mundet és interessant. Artur Mundet i Carbó fou un dels molts catalans que, al segle XIX, anaren a Amèrica amb l'objecte de vendre el que produïen a la seva empresa (en el seu cas, taps i manufactures de suro) i hi decidiren crear una filial o una nova empresa. Mundet, al 1902, va posar en marxa, a Mèxic DF, una fàbrica de taps de suro. Quatre anys més tard, començà a produir Sidral Mundet, una beguda refrescant feta a partir de la pasteurització del suc de poma. Fou –el refresc, i el seu sistema de distribució- un gran èxit. Un èxit que continua al segle XXI. L'any següent, Mundet ideà una variant del tap corona (que, aleshores, era una novetat) amb una làmina de suro a l'interior. És, en mexicà, el tap de corcholata.

Breu: els Mundet esdevingueren molt rics, i, alhora, eren molt conscients del malestar de sectors molt amplis de la població. A més de les iniciatives a Mèxic, Artur Mundet i Anna Gironella, la seva muller, oferiren, al 1954, 1 milió de dòlars a la Diputació de Barcelona amb l'objectiu de construir una nova Casa de Caritat (car la històrica , la del carrer Montalegre del Raval, era massa fosca, i molt ineficient).

Les Llars Anna Gironella de Mundet de la Diputació de Barcelona, inaugurades el 1957, serien modèliques en més d'un sentit: integració a l'entorn natural de la serra de Collserola, inclusió de pistes i equipaments esportius, acceptació i respecte per l'status jurídic dels que vivien (fins al moment) a la institució, voluntat per integrar-hi l'art contemporani (figuratiu i no figuratiu). El 1996, les Llars foren la base del Campus de Mundet de la Universitat de Barcelona, una àrea dedicada a la psicologia, la pedagogia, i a la pràctica gimnàstica i esportiva.

A desgrat de la insuficiència dels transports públics dels anys 1950-60, la iniciativa pública invertí en les successives ampliacions de l'hospital general de la Seguretat Social (l'actual hospital Vall d'Hebron de l'ICS). I en la creació d'un barri modèlic: Montbau.

Situat entre l'hospital de la Vall d'Hebron i les Llars Mundet, el barri de Montbau (1959), construït per iniciativa del Patronat Municipal de l'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, entrà, aviat (1973), per les seves qualitats formals, a les guies d'arquitectura de la ciutat. La baixa densitat, la separació entre circulació motoritzada i circulació de vianants, els petits espais verds, seguien les directrius dels sectors més avançats de l'urbanisme modern dels CIAM.

La seva associació de veïns juntament amb les mares i els pares de la cooperativa escolar del barri (l'escola Baloo) foren pioners en la iniciativa de la instal·lació d'una biblioteca pública, que aniria adquirint un alt nivell. Fins a esdevenir un referent, un petit equipament d'una universitat somniada. És la Biblioteca Albert Pérez-Baró.