Francesc Roca. El Coliseum barceloní

TRES PROGRAMES

L'oferta inicial del nou cinema era molt pensada. Primer, tres programes diferents setmanals de les millors pel·lícules: Selecció Gaieté, Selecció Majèstic i Selecció Empire. Segon, una orquestra formada per 28 intèrprets per posar so als films (que encara eren muts), i que actuaria, sense projeccions, els diumenges al matí. Tercer, la climatització: calefacció a l'hivern, renovació d'aire sempre, i aire fresc a l'estiu. Amb el sistema Schneider, instal·lat per la casa Fuster-Fabra. Quart, servei sanitari especial per als infants. Cinquè, a les llotges, tauletes de te, per prendre quelcom sense necessitat de sortir de la sala.

Al mateix temps, aquesta nova empresa va introduir una innovació informativa important: la projecció a la gran pantalla, en l'espai de temps entre film i film, de les notícies del món rebudes per via telegràfica, que no havien estat recollides, ni per la premsa del matí, ni per la premsa de la nit.

La construcció de l'edifici del Coliseum va ser una obra molt complexa, en què van participar un bon nombre d'empreses. L'excavació del solar va ser obra de la casa Pujadas i Llobet “amb la seva potent màquina extractora”. Espectacular. L'esquelet de ferro el va fer Torras Martí, Ferros i Construccions: donada “la impossibilitat de transportar les enormes bigues de ferro per la seva mida i el seu pes, foren fabricades en el mateix solar on avui s'aixeca el nostre cine.”

Els totxos per fer les parets els van subministrar “en enormes quantitats el senyor Piera”, i “don Joan Molins i don Josep Balaguer facilitaren el ciment en quantitats fabuloses”. Els guixos per als baixos relleus eren de la casa Miquel Bech, la pedra de la façana i les columnes de marbre de l'entrada “foren proporcionades pels senyors Passani i Torras”. La pedra artificial, de la casa Ricart; el paviment, de Butsens; el mosaic, de Nolla; la pintura, de Vilaró i Valls; la fusteria i els parquets, de Bastús i Queraltó; les cobertes de zinc, de la Real Compañía Asturiana; la instal·lació dels parallamps, de Jordi Noble; la instal·lació elèctrica, de la Societat Espanyola, de Construccions Elèctriques; els extintors, Underwriters. Els sanitaris, de la casa S. Verdaguer; les butaques, fabricades pels senyors Josep Esteve i companyia. La serralleria, Ballarin; la neteja de la sala, amb aspiradores Electrolux; les làmpades eren Phillips; el regulador de la llum, Frey; els telèfons, Ericsson; la màquina projectora, Ernemann-Krupp; i el piano de l'orquestra, Izbal.