Carles Camp. Francesc de Paula Marin i Grassi “governador” de Hawaii

Conegut com a Manini, que era la manera com els hawaians pronunciaven el seu nom, Marin havia nascut a Mataró en una data indeterminada de la segona meitat del segle XVIII. Per causes que no podem concretar, però que, segurament, tenien a veure amb la política, va haver d’exiliar-se. Es va allistar a la marina i va anar a raure al Pacífic, on es va enrolar en un mercant nord-americà i, així, va arribar, l’any 1793, a Hawaii, on romandria la resta de la seva vida.

Va ser un home polifacètic i de gran capacitat intel·lectual i de treball. Entre d’altres oficis, va exercir d’intèrpret (ja que va aprendre la llengua hawaiana), d’assessor d’empreses, de botànic i d’horticultor. Va aprofitar els seus coneixements en botànica per exercir la medicina i va arribar a ser metge de la cort del rei Kamehameha I que, també, el va nomenar conseller de confiança i li va encarregar tasques de gran responsabilitat, com les negociacions amb les diverses delegacions occidentals que, en aquella època, començaven a apropar-se a l’arxipèlag.

Emprenedor de mena, al seu ranxo va criar cavalls, va processar carn i va fer una destil·leria per fabricar aiguardent. Va ser el primer en plantar una vinya a Hawaii i hi va produir la primera cervesa, el 1812. Va introduir-hi el cultiu de la pinya el 1813, va experimentar sense èxit plantacions de cafè, el 1817 i va experimentar amb la plantació de taronges, llimones, mongetes, cols, patates, préssecs, melons, blat de moro, tabac, enciam, etc. També va fabricar oli de nou, espelmes, teules i cigars.

Gràcies als seus coneixements com a mariner, va organitzar un comerç de subministrament per als vaixells de diverses procedències que arribaven a Hawaii i, alhora, va ser l’introductor a la cultura hawaiana de gran quantitat d’articles de procedència europea i xinesa. Va ser nomenat capità de l’armada hawaiana.

L’any 1805, va començar a redactar un diari del qual es conserva una bona part on fa una recopilació de la seva vida i dels costums de l’arxipèlag de Hawaii de l’època. Va morir a Honolulu el 30 d’octubre de 1837.

Identificació

El cas de Francesc de Paula Marin és un altre exemple d’apropiació d’un personatge per part dels espanyols que el fan natural de Jerez o Cadis en base a una suposada fe de baptisme datada el 28 de novembre de 1774 a la parròquia de San Marcos de Jerez.

D’entrada, ens sobta aquesta data de bateig. Si Marin va arribar a Hawaii el 1793, vol dir que, com a mínim, hauria d’haver embarcat un any i escaig abans, és a dir, amb 17 anys, massa jove per haver atresorat tants i tan extensos coneixements en botànica, agricultura i les diverses indústries i aplicacions medicinals relacionades i poder exercir, per exemple, de metge, amb prou solvència per gaudir de la confiança reial. Com que hem de suposar que tots aquests coneixements els havia adquirit abans d’arribar a Hawaii, se’ns fa difícil creure que el Marin de Jerez i el nostre Marin fossin la mateixa persona.

D’altra banda, tenim testimonis de la seva catalanitat que ens han arribat a través d’un altre català extraordinari i contemporani seu: el rossellonès Jaume Aragó (Jacques Arago), germà del Francesc Aragó que va mesurar el meridià entre Barcelona i Dunkerke.

Jaume d’Aragó va ser un personatge de primera magnitud, explorador i escriptor que va conrear tota mena de gèneres literaris. Col·laborador de Jules Verne i amic personal de l’emperador Pere II del Brasil[1], Aragó va participar com a dibuixant en l’expedició “científica” de l’Uranie organitzada per França. Comandada per Louis Claude de Saulces de Freycinet, tenia com a missió la circumnavegació de la terra per determinar-ne la forma, estudiar-ne el magnetisme i fer observacions geogràfiques, astronòmiques, meteorològiques i etnològiques que contribuïssin al progrés de la ciència. L’expedició, que va ser un èxit científic i va tenir un gran ressò popular, va ser, en realitat, una eina per estendre la influència de França al Pacífic, en la mateixa línia de les expedicions britàniques del capità Cook, d’unes quantes dècades abans.

Quan l’Uranie va arribar a Hawaii, Aragó va contactar amb el “governador” de les illes com intitula a Francesc de Paula Marin, a qui anomena Marini. Explica Jaume Aragó: “(Marin) era ell català, i jo rossellonès; parlàvem la mateixa llengua, i érem, per així dir-ho, compatriotes” [2].

El testimoni d’Aragó confirmaria la nacionalitat catalana de Marin. I ho corroborarien alguns detalls de les seves converses. És el cas de l’interès de Marin pel resultat de la Guerra del Francès i pel que havia passat a les terres compreses entre El Portús i Barcelona els darrers anys d’aquella guerra. O el seu interès pel destí de Josep Pujol, Boquica [3] guerriller miquelet català afrancesat. Temes  massa catalans per interessar un andalús.

Finalment, tenim la pròpia declaració de Francesc de Paula Marin recollida per Aragó: “Vaig néixer a Mataró, i el meu pare era l’executor de les sentències criminals” [4], és a dir, que havia nascut a Mataró on el seu pare era el botxí.

Carles Camp

13 de juliol de 2012

P.S.

Vull agrair públicament al nostre amic i col·laborador Manel Capdevila la informació que m’ha proporcionat i que ha servit per a poder elaborar el present escrit

Per a saber-ne més:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Manini

Ross H. Gast, Agnes C. Conrad, Don Francisco de Paula Marin (1774-1837).  Ed. Doce Calles, Madrid, 2008