GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. Noves acereries, entre 1945 i 1967

Francesc Roca. Noves acereries, entre 1945 i 1967


El 1957 Victorià Muñoz Oms, l'autor del pla d'obres públiques del 1934-35 de la Generalitat de Catalunya, va crear l'empresa Aceros Roldan a Ponferrada a Castella i Lleó i un xic més tard, una altre acereria, Inoxfil, a Igualada.

Deu anys després d'un viatge de Muñoz Oms al Japó, el 1964, en surt l'acord amb l'acereria Mitsuori, que porta a la construcció, a la Zona Franca de Barcelona

 
 
Francesc Roca

 

La tradició centenària de les fargues catalanes ha inspirat, de ben segur, algunes acereries catalanes creades entre el 1945 i el 1967. A desgrat de les connotacions negatives d'aquests anys, el cert és que algunes empreses catalanes creades en aquells moments (d'acer, però també, d'altres sectors) han crescut i s'han internacionalitzat probablement de manera imprevista.

Fins al punt que, a partir dels anys 1990, i la primera dècada del segle XXI, aquestes empreses han generat (o han adquirit) fàbriques d'acer als estats de les zones econòmiques més dinàmiques del món (els Estats Units, la Xina, Sud-àfrica, Malàisia). Les fórmules usades per a la internacionalització han estat diferents: han comprat acereries foranes, s'han integrat sense perdre identitat, en un gran grup multinacional, o han format una empresa mixta amb un soci local.

Al darrere d'algunes d'aquestes fàbriques d'acer hi ha alguns empresaris catalans i algunes famílies d'industrials catalans més rellevants del segle XX. Són els Boixareu d'Irestal, els Molins de Ames, els Muñoz Oms d'Acerinox i els Rubiralta de Celsa.

Seguirem la cronologia de la primera aparició al mercat d'una altra empresa catalana de fabricació d'acer.

El 1945 es va crear l'empresa Irestal. Situada inicialment a Sant Just Desvern, a partir del 1980 només va produir acer inoxidable. A partir dels anys 1990, Irestal comença un procés molt ràpid d'internacionalització. Els seus nous centres de producció són: al País Basc (Aceros Bergara), Galícia (Inoxidables del Atlántico), Portugal (Aços Boixareu), el Regne Unit, l'Estat francès (Irestal Inox), Polònia (Irestal Trexoni i Irestal Polska), Txèquia (Mikra Metal), Eslovàquia (Irestal Banero), Rússia (Zao Irestal), Ucraïna (Irestal Ukraine). Des del 2008, el gran salt de la construcció (amb soci local) d'una planta de producció d'acer inoxidable a la Xina, un país que ja està a punt d'esdevenir una de les dues grans potencies econòmiques mundials (Irestal-Xangai Stainless Pipe Co.). Al segle XXI, la petita acereria de Sant Just Desvern de 1945 ja va ser un dels grans fabricants d'acer del món.

Al 1948, es va crear l'empresa especialitzada Electro Molins a Sant Feliu de Llobregat, (Baix Llobregat). Al 1951 es transforma en Ames, Aleacions de Metalls Sintetitzats). Des del 1981, Ames té centres de producció a Sant Vicenç dels Horts, Montblanc, Solsona, i, fent un gran salt (com a proveïdor, inicialment, d'IBM, i després, d'altres empreses tant o més exigents) a Filadelfia (EUA), on compra una petita fàbrica local del mateix subsector (Ames-Reese i Ames Sintering) i, després, a Colonia Monte de los Olivos,Santa Catarina, a Mèxic (Ames Monterrey).

El 1957, Victorià Muñoz Oms, l'autor del pla d'obres públiques del 1934-35 de la Generalitat de Catalunya, va crear l'empresa Aceros Roldan a Ponferrada, a Castella i Lleó. Un xic més tard, una altra acereria: Inoxfil, a Igualada. Deu anys després d'un viatge de Muñoz Oms al Japó, el 1964, en surt l'acord amb l'acereria Mitsuori, que porta a la construcció, a la Zona Franca de Barcelona, del primer centre de serveis per a l'acer inoxidable. Amb el nom d'Acerinox, s'ha convertit en una multinacional líder mundial del seu sector. A més de les fàbriques d'Igualada i Ponferrada, l'empresa (presidida, fins al 2008 per Victorià Muñoz Cava, fill de Muñoz Oms, i amb seu social a Madrid) té 4 acereries de procés integral. Es localitzen a Campo de Gibraltar (Acerinox Europa), Kentucky, als EUA (North American Stainless), Middleburg a la República de Sud-àfrica (Columbus Stainless) i Malàisia (Bahru Stainless).

Des del 2009, Acerinox és una empresa global, un conglomerat d'empreses comercialitzadores d'acer inoxidable. A més d'Inoxcenter, un gran centre logístic a Tarragona, té 18 centres de serveis a fora de l'Estat espanyol, 35 magatzems, i 24 delegacions comercials; a 12 estats europeus, 9 d'americans, 5 d'asiàtics; a 3 ciutats de l'Àfrica del Sud, Port Elisabeth, Bryanston i Middelburg, i a Sidney, Austràlia.

 

Un gegant català

El 1967 es va fundar la Companyia Espanyola de Laminació Societat Anònima (Celsa). Amb fàbrica a Castellbisbal, i, des del 1977, un forn elèctric a Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat. Des del 1987, a Celsa assagen amb èxit la creació, o l'adquisició, d'acereries al País Basc, Galícia, Portugal, el Regne Unit (Celsa Steel UK), l'Estat francès, Alemanya, Polònia (Celsa Huta Ostrowiec), Noruega-Suècia-Dinamarca-Finlàndia (Celsa Nordic i Celsa Steel Service), Rússia (Celsa Russia), Dubai (Celsa Orient), l'Índia (Celsa India), la Xina (Celsa China). Des del 2008, es va constituir el Grup d'empreses Celsa Internacional, amb seu localitzada a Zug, a Suïssa.
 

 

Ferrers

Manuel Ibàñez-Escofet, periodista i analista polític, va dedicar una de les seves columnes diàries a Tele-exprés a presentar breument una petita descoberta: el cognom més freqüent a la guia telefònica de la ciutat de Barcelona era Ferrer. Escrit de totes les maneres: Farré, Farrer, Farreras, Farreres, Farrés, Ferrater, Ferré, Ferrer, Ferreras, Ferrero, Ferrés, Ferret. Els catalans serien, doncs, molt més ‘ferrers' que ‘teixidors' (o ‘pagesos', o d'un ‘mas').



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici