Francesc Roca. Els mercats del 1917

En aquest context, és bo saber quines empreses catalanes es presentaven al gran públic i què deien de la seva activitat. És possible classificar-les per grups. El principal era el tèxtil i la confecció: cotó, llana, seda, lli, cànem; els vapors i la electrificació, les colònies tèxtils, els brodats i el gènere de punt, les cinteries, les sastreries; els filats, els teixits, el blanqueig, els estampats, el vellut, el fil de cosir, els botons, els grans magatzems.

Conèixer quins eren els mercats de l'economia catalana segons els seus protagonistes en un any com el 1917 pot tenir un cert interès. La font que utilitzem és l'àlbum Barcelona artística é industrial publicat el 1917 per la Societat d'Atracció de Forasters del qual el MUHBA va fer una edició facsímil el 2010.

En la presentació del llibre, Joan Roca i Albert, director del museu, escriu que aquest àlbum “permet fer una diagnosi de la imatge que es pretenia consolidar de la ciutat, del seu autoretrat”. És una mostra de “l'esforç per posar Barcelona – i, amb la ciutat, Catalunya- en el mapa de l'Europa pràctica i industriosa”.

La visualització d'aquest esforç també permet il·lustrar la idea –tant potent- de la “destrucció creadora” de Joseph A. Schumpeter, que serveix per definir les economies capitalistes modernes.

L'àlbum es compon d'autopresentacions d'empreses catalanes i d'un conjunt de fotos de Barcelona. Les empreses, sovint, són acabades de crear i, en molts casos, al 2011, han desaparegut. No sempre són a Barcelona: tenen fàbriques a la seva zona, i també lluny.

El 1917 va ser un any difícil a Europa, el tercer del que se'n dirà Primera Guerra Mundial, a Catalunya, l'any de la vaga de la Canadenca, i, a l'Estat espanyol, l'any de l'Assemblea de Parlamentaris.

En aquest context, és bo saber quines empreses catalanes es presentaven al gran públic i què deien de la seva activitat. És possible classificar-les per grups. El principal era el tèxtil i la confecció: cotó, llana, seda, lli, cànem; els vapors i la electrificació, les colònies tèxtils, els brodats i el gènere de punt, les cinteries, les sastreries; els filats, els teixits, el blanqueig, els estampats, el vellut, el fil de cosir, els botons, els grans magatzems.

Moltes empreses es presenten com a exportadores. Hereus de Josep Llimona exporta vellut “en grans quantitats a Orient, Turquia i Pèrsia”. August Casaramona fabrica tovalloles i flassades, té “tipus especials per a l'exportació”, i ha estat premiada a Brussel·les (1910) i Buenos Aires (1911). Pujol & Casacuberta exporta a “Amèrica Llatina”. Caralt, a “les Repúbliques Hispano-Americanes”. Climent Verdaguer, amb fàbrica a Esporles (Mallorca), té una “enorme xifra d'exportació tant al continent europeu com a les Amèriques”. Manuel Olivella exporta a “Províncies, Europa i Ultramar”. Però hi ha una empresa, Berenguer, amb fàbriques a Sallent i Artés, que té “exportació a tots els mercats”. Josep Mates explica que fa “exportació a Províncies”.

Els fabricants de gènere de punt són els que donen més detalls. Per exemple, A. Gamon, “antiga Casa Vilumara”, explica que manté “correspondència en espanyol, francès, anglès, alemany, italià i holandès”, i que treballa amb el Banc Hispano-Americà, el Crédit Lyonnais i el Banco Español de Rio de la Plata.

En nombre d'autopresentacions, hi segueixen les empreses dedicades a la producció de materials de la construcció, habitatges i obres públiques. Els Ciments i Cals Freixa es venien a “Espanya i l'estranger”. Però, el gruix de la producció de Asland o de Foment d'Obres i Construccions es destinava al mercat català i al consum de la resta de l'Estat.

El clúster català de l'automòbil ja comença a ser visible. S'hi anuncien alguns fabricants: DG (“Fàbrica nacional d'automòbils”), Ideal (fabricat per TH i Valentí Gui), Elizalde (que ven a les “possessions espanyoles d'Àfrica”), Hispano-Suïssa (comercialitzat per Vallet, Fiol & Cia), Edis (que fabrica quadricicles lleugers voiturettes). També, tallers de reparacions. Per exemple, el de Studebaker. I pneumàtics: G. Klein, Phel, Avon, radiadors: Corominas, enllumenat: Rotax, discs, Berthon. I, Gas Motor, de Catasús & Cia, que era una “energia especial per a automòbils i motors”.

Al darrere de l'automòbil, però, hi havia una indústria metal·lúrgica prou avançada, i prou sofisticada. Filferros i acer ondulat, claus i reixes, planxes i barres. En alguns casos, com Lacambra, de llarga tradició, amb producció des del 1808.

A més de roba hi ha calçat. La indústria del cuiro i els seus usos ocupa molts fulls de l'àlbum. Riera & Planas ven “no únicament al nostre mercat, sinó a l'estranger, on rivalitza i suporta amb èxit la competència universal”. Llorens ven a “Centre i Sud Amèrica”. També s'hi presenten empreses d'altres sectors: maquinària industrial, productes químics, paper, vidre, fotogravats, pianos, joies, joguines.