GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Rovira i Virgili. L

Rovira i Virgili. L'oasi català


El 15 de març de 1936, Antoni Rovira i Virgili va publicar un article al diari La Humanitat amb el títol "L'oasi català" on es feia ressò de la tranquil·litat que vivia políticament Catalunya mentre era envoltada per l'agitació de la resta de l'estat espanyol. Avui, en ple procés d'emancipació nacional, Catalunya viu igualment un ambient de relativa tranquil·litat al costat de l'ambient crispat que viu Madrid, on la seva classe política, mancada d'esperit democràtic, no entén que un altre poble vulgui i pugui manifestar obertament la seva manera de pensar.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
"El grau de ciutadania aconseguit a Catalunya per una llarga tradició que el catalanisme ha renovat permet d´evitar ací moltes de les crisis convulsives que en altres llocs es produeixen. Hi ha a la nostra terra una vibració permanent, mantinguda dins els límits dels drets democràtics. I, fins en els parèntesis revolucionaris, l´educació civil del nostre poble serveix de barrera a les pitjors derivacions de caràcter violent. 

Així havem vist com, en el temps de la segona República, Catalunya ha estat alhora la contrada més esquerrista i la més lliure de desbordaments incontrolats. ¿Qui no recorda l´exemple admirable de serenitat i de contenció que va donar la democràcia catalana els primers mesos de la República, quan Lluís Companys, realitzant un sacrifici personal i contrariant la pròpia vocació, exercí de governador civil de Barcelona? (...)

Mentre que en altres llocs de l'Estat, sota el comandament d'un home de dreta com Miguel Maura, es produeixen escenes de desordre popular, a Catalunya es mantenia l'ordre, tot sentit-se amb intens fervor les aspiracions de l'esquerrisme polític i de la transformació social.

Algú va dir, en aquella ocasió, que Catalunya era un oasi. No fa gaire que la frase ha estat repetida. I aquests dies pren altra vegada una viva actualitat

El nostre desig no és pas que Catalunya sigui, dins l'Estat espanyol, un oasi de pau, o bé -per usar una imatge més adequada a les actuals circumstàncies- una clariana tranquil·la enmig d'un bosc en flames. El nostre desig és que tot l'Estat espanyol i tots els Estats trobin la solució legal i pacífica de llurs problemes interiors i exteriors.

Però, si fora de la nostra terra i al seu voltant es produeix un estat convulsiu, és natural que nosaltres ens esforcem a conservar, sota la nostra legalitat republicana i autonomista, la serenitat de l´esperit i l´ordre del carrer. D'aquesta manera tindrem una força major per a intervenir, si cal, en la lluita contra les forces reaccionàries que intenten una ofensiva contra la República del 16 de febrer, que és la República autèntica, més autèntica encara que la del 14 d'abril.

Seria, de totes maneres, una mala interpretació del nostre paper d'oasi o de clariana creure que els catalans podem desentendre'ns del que passi a Madrid i a províncies. No sols no ens en podem desentendre, ans bé havem de mirar-ho amb una gran atenció. Encara que els trets de certes pistoles i les flames de certs incendis no arriben avui a terra catalana, aquests episodis són símptomes d’una agitació que en la seva trajectòria pot tenir conseqüències de primera importància per a Catalunya.

Per un sentiment de solidaritat humana amb els nostres aliats i aliats d'Espanya i pel propi interès, no podem ésser neutrals en les lluites ofensives i defensives de la República. El nostre oasi, si oasi hi ha, no té al seu entorn muralles ni fossats. Som una terra oberta, amb connexions múltiples i evidents amb les altres terres peninsulars. I els perills comuns exigeixen una acció comuna".


 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici