Memòria històrica > Articles i documents

Rovira i Virgili. L'oasi català

El 15 de març de 1936, Antoni Rovira i Virgili va publicar un article al diari La Humanitat amb el títol "L'oasi català" on es feia ressò de la tranquil·litat que vivia políticament Catalunya mentre era envoltada per l'agitació de la resta de l'estat espanyol. Avui, en ple procés d'emancipació nacional, Catalunya viu igualment un ambient de relativa tranquil·litat al costat de l'ambient crispat que viu Madrid, on la seva classe política, mancada d'esperit democràtic, no entén que un altre poble vulgui i pugui manifestar obertament la seva manera de pensar.

"El grau de ciutadania aconseguit a Catalunya per una llarga tradició que el catalanisme ha renovat permet d´evitar ací moltes de les crisis convulsives que en altres llocs es produeixen. Hi ha a la nostra terra una vibració permanent, mantinguda dins els límits dels drets democràtics. I, fins en els parèntesis revolucionaris, l´educació civil del nostre poble serveix de barrera a les pitjors derivacions de caràcter violent.

Així havem vist com, en el temps de la segona República, Catalunya ha estat alhora la contrada més esquerrista i la més lliure de desbordaments incontrolats. ¿Qui no recorda l´exemple admirable de serenitat i de contenció que va donar la democràcia catalana els primers mesos de la República, quan Lluís Companys, realitzant un sacrifici personal i contrariant la pròpia vocació, exercí de governador civil de Barcelona? (...)

Mentre que en altres llocs de l'Estat, sota el comandament d'un home de dreta com Miguel Maura, es produeixen escenes de desordre popular, a Catalunya es mantenia l'ordre, tot sentit-se amb intens fervor les aspiracions de l'esquerrisme polític i de la transformació social.

Algú va dir, en aquella ocasió, que Catalunya era un oasi. No fa gaire que la frase ha estat repetida. I aquests dies pren altra vegada una viva actualitat

El nostre desig no és pas que Catalunya sigui, dins l'Estat espanyol, un oasi de pau, o bé -per usar una imatge més adequada a les actuals circumstàncies- una clariana tranquil·la enmig d'un bosc en flames. El nostre desig és que tot l'Estat espanyol i tots els Estats trobin la solució legal i pacífica de llurs problemes interiors i exteriors.

Però, si fora de la nostra terra i al seu voltant es produeix un estat convulsiu, és natural que nosaltres ens esforcem a conservar, sota la nostra legalitat republicana i autonomista, la serenitat de l´esperit i l´ordre del carrer. D'aquesta manera tindrem una força major per a intervenir, si cal, en la lluita contra les forces reaccionàries que intenten una ofensiva contra la República del 16 de febrer, que és la República autèntica, més autèntica encara que la del 14 d'abril.

Seria, de totes maneres, una mala interpretació del nostre paper d'oasi o de clariana creure que els catalans podem desentendre'ns del que passi a Madrid i a províncies. No sols no ens en podem desentendre, ans bé havem de mirar-ho amb una gran atenció. Encara que els trets de certes pistoles i les flames de certs incendis no arriben avui a terra catalana, aquests episodis són símptomes d’una agitació que en la seva trajectòria pot tenir conseqüències de primera importància per a Catalunya.

Per un sentiment de solidaritat humana amb els nostres aliats i aliats d'Espanya i pel propi interès, no podem ésser neutrals en les lluites ofensives i defensives de la República. El nostre oasi, si oasi hi ha, no té al seu entorn muralles ni fossats. Som una terra oberta, amb connexions múltiples i evidents amb les altres terres peninsulars. I els perills comuns exigeixen una acció comuna".

Sobre l'origen de l'expressió "oasi català"

Rovira i Virgili. L'oasi català

Política de cookies