177: Un vaixell de vapor a Barcelona el 1543

Un capità de marina, anomenat Blasco de Garay (donada l’afició de l’època a traduir els noms i a castellanitzar-los sempre que hi havia una proesa pel mig hi ha dubtes sobre el nom real del personatge) va muntar un experiment al port de Barcelona el 17 de juny de 1543, amb l’objectiu de posar en marxa un vaixell de 200 tones anomenat Trinitat.

Amb la peculiaritat que es movia amb dues grans rodes, col·locades una a cada costat del vaixell, que el propulsaven com si fossin rems. La força provenia d’una gran caldera d’aigua bullent. L’hermetisme de l’anomenat Garay no va permetre als testimonis explicar gaire més del funcionament de l’enginy, tot i que és fàcil d’imaginar en què devien consistir els mecanismes. Entre els testimonis hi havia Enrique de Toledo, Pere de Cardona i el tresorer reial Ravego o Ravajo.

L’experiment va ser un èxit total: l’embarcació girava dos cops més de pressa que una de tradicional i assolia la velocitat d’una llegua per hora, una velocitat entre quatre i sis vegades superior a l’habitual i sense dependre del vent.

L’invent, però, no va persistir i els plànols van desaparèixer (potser perquè hi constava l’autèntic nom de l’inventor). Tot i així, Carles I va compensar l’anomenat Garay per totes les despeses ocasionades per l’experiment, el va recompensar amb 200.000 maravedisos i el va ascendir de grau. Tota aquesta informació està documentada a l’Arxiu de Simancas.

La innovació no va prosperar per les mateixes raons que no va prosperar la màquina a vapor que va dissenyar i construir Heró d’Alexandria el segle II dC: la tecnologia del moment era massa cara i no estava prou avançada com per compensar una mà d’obra que encara era molt barata. Requeria una inversió massa alta per a un enginy poc rendible econòmicament, la qual cosa va fer fracassar els fills de l’inventor a l’hora d’explotar la invenció.

Si, segons la historiografia oficial, en el segle XVI Catalunya estava en plena decadència. I, si particularment la seva marina havia perdut pistonada davant de la puixant marina castellana, com és que Garay va escollir un lloc tan decadent i endarrerit com Barcelona per fer el seu experiment i no el va fer on hi havia la millor marina d’Europa del moment com era Sevilla o Cadis o qualsevol altre port castellà?

La resposta és òbvia.

Carles Camp

28 de setembre de 2012

Notes

Luís Almerich (Clovis eimeric), Barcelona y el mar. Panorama Histórico desde el siglo IX al XX. Ediciones Librería Milá, Barcelona, 1945, p.38-40

Política de cookies

Una cookie es un fichero que se descarga en el ordenador o dispositivo del usuario al acceder a determinadas páginas web para almacenar y recuperar información sobre la navegación que se efectúa desde dicho equipo. A continuación le ofrecemos más información sobre las cookies que podemos utilizar en este sitio web:

   • Cookie de carácter técnico: destinada únicamente a permitir al usuario navegar por la página web.
   • Cookie estrictamente necesaria para la prestación de un servicio solicitado por el usuario: por ejemplo, aquella que es necesaria instalar para efectuar un pago, iniciar sesión o acceder a una zona privada de la web.
   • Cookies analíticas: para el seguimiento y análisis estadístico del comportamiento del conjunto de los usuarios.
   • Cookies de marketing y publicidad: permiten anuncios y banners personalizados, también la recopilación de estadísticas sobre los mismos.
   • Cookies de redes sociales y otros plugins: permiten compartir contenido del sitio a través de sitios web de redes sociales de terceros.

El usuario podrá elegir qué cookies quiere que funcionen en este sitio web o desactivarlas mediante la configuración de su navegador.

Más información