GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
178: La primera bomba de Sentina (1460)

178: La primera bomba de Sentina (1460)


La sentina és la part inferior interna del buc d’una embarcació, on s’acumula l’aigua que entra pels costats i per la coberta. En qualsevol vaixell, per tant, són de vital importància els sistemes de bombeig d’aquesta aigua per tal que una acumulació excessiva no n’amenaci l’estabilitat.

El 22 de novembre de 1460, Miquel de Gualbes, de Barcelona, va encarregar al fuster Lluís Pou, de Mataró, els components necessaris per a la nau que estava construint a Barcelona.

En la llista en què Gualbes enumera i descriu de les peces que encarrega hi consten “dos fusts rodons per fer dues trompes”. Es tractava de peces de fusta que permetien pujar l’aigua des de dins del vaixell fins a la coberta i, des d’allà, llençar-la fora de l’embarcació. Mancarien una peça llarga de ferro i l’aparell per xuclar i fer pujar l’aigua, peces que, òbviament, no s’encarregarien a un fuster.

Aquesta és la primera notícia coneguda d’una bomba de sentina a Europa i al Mediterrani i constitueix una evidència més de l’alt grau de progrés tecnològic a què havia arribat la nostra marina; un nou testimoni que contradiu la versió de la historiografia oficial de la seva suposada decadència.

 

Carles Camp
1 d'octubre de 2012

 

 

 

 

Per saber-ne més:

 

Marcel Pujol, La construcció naval a Catalunya a l’Edat Mitjana. Editorial Base. Barcelona, 2012, p. 134.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici