178: La primera bomba de Sentina (1460)

La sentina és la part inferior interna del buc d’una embarcació, on s’acumula l’aigua que entra pels costats i per la coberta. En qualsevol vaixell, per tant, són de vital importància els sistemes de bombeig d’aquesta aigua per tal que una acumulació excessiva no n’amenaci l’estabilitat.

El 22 de novembre de 1460, Miquel de Gualbes, de Barcelona, va encarregar al fuster Lluís Pou, de Mataró, els components necessaris per a la nau que estava construint a Barcelona.

En la llista en què Gualbes enumera i descriu de les peces que encarrega hi consten “dos fusts rodons per fer dues trompes”. Es tractava de peces de fusta que permetien pujar l’aigua des de dins del vaixell fins a la coberta i, des d’allà, llençar-la fora de l’embarcació. Mancarien una peça llarga de ferro i l’aparell per xuclar i fer pujar l’aigua, peces que, òbviament, no s’encarregarien a un fuster.

Aquesta és la primera notícia coneguda d’una bomba de sentina a Europa i al Mediterrani i constitueix una evidència més de l’alt grau de progrés tecnològic a què havia arribat la nostra marina; un nou testimoni que contradiu la versió de la historiografia oficial de la seva suposada decadència.

Per saber-ne més:

Marcel Pujol, La construcció naval a Catalunya a l’Edat Mitjana. Editorial Base. Barcelona, 2012, p. 134.