Memòria històrica > Cap a la independència de Catalunya

Carles Camp. La independència i la legalitat

En aquests dies en què Catalunya ha iniciat l’irreversible camí cap a la seva independència, els espanyolistes d’aquí i d’allà s’omplen la boca i fan córrer rius de tinta sobre la suposada il·legalitat del procés de separació de Catalunya de l’Estat espanyol al·legant que és contrari a la constitució espanyola i a l’ordenament jurídic que se’n desprèn.

Ara bé, molta gent, fins i tot molts catalans, oblida un fet bàsic i fonamental: Catalunya (la Catalunya sota dominació espanyola) no és Espanya, ÉS D’ESPANYA, fruit d’una invasió militar.

No cal ser jurista per comprendre que en un context democràtic –la Unió Europea-, un estat invasor -l’Estat espanyol-, que domina un territori mitjançant l’ús de la coerció i de la força bruta, no té cap argument legal per imposar les seves lleis a un territori envaït –Catalunya-. Per tant, les lleis espanyoles, la seva Constitució, les sentències dels seus tribunals i tot el seu cos jurídic i legal és nul de ple dret a Catalunya, de la mateixa manera que les lleis alemanyes fetes i aplicades a França, Holanda o Bèlgica. durant l’ocupació nazi, no tenien cap base legal ni jurídica, i només tenien validesa per l’exercici de la coerció i l’amenaça de la força bruta de l’exèrcit ocupant i de les forces col·laboracionistes.

Pretendre, com ho pretenen els espanyols, que els catalans, en el seu moment, vam votar l’actual constitució i que, per tant, l’hem d’assumir, és fer trampa. I ho és perquè no hi va haver cap alternativa real: o aquella constitució o res. I, és clar, quan s’està lligat de mans i peus i emmordassat, les opcions són poques. Es tractava de triar entre una situació dolenta o una de pitjor; i vam triar la dolenta. No hi havia altra opció davant del xantatge comès per l’Estat encara franquista que volia donar l’aparença de democratitzar-se quan, en realitat, el que feia era consolidar el cap d’estat a perpetuïtat imposat pel dictador Franco; s’impedia parlar de nació catalana i s’introduïa l’eufemisme ‘nacionalitat’ o s’atorgaven prerrogatives exorbitants a l’exèrcit. Tot això, a més, amb un rerefons, cal no oblidar-ho, de persistent remor de sabres.

Un altre argument que acostumen a esgrimir els espanyolistes és el del no reconeixement d’una Catalunya independent per part de la comunitat internacional, en base a les interpretacions espanyoles dels tractats internacionals. Interpretacions que, com es desprèn de les declaracions d’aquesta mateixa setmana de la vicepresidenta de la Comissió Europea Vivian Reading[1], només existeixen en la imaginació de l’espanyolisme recalcitrant. En aquest sentit, seria bo recordar-los (potser ja ho saben i s’ho callen), que els Tractats d’Utrech de 1713, pels quals les potències europees reconeixien Felip V de Castella com a rei de les Espanyes i abandonaven Catalunya a la seva sort. Concretament, el Tractat XIII, pel qual aquest monarca es comprometia a respectar i mantenir les institucions i les constitucions de Catalunya; és a dir, a mantenir l’estructura d’estat que Catalunya havia gaudit fins aleshores. Igualment, es comprometia a decretar una amnistia i un perdó general un cop acabat el conflicte.

És obvi el total incompliment d’aquesta clàusula, ja que les nostres institucions i constitucions van ser liquidades pel Decret de Nova Planta. Igualment, la repressió contra els catalans va ser absolutament despietada i brutal, repressió que, amb més o menys violència, ha arribat fins als nostres dies.

Ras i curt: la legalitat espanyola ens és aliena i sense cap base legítima per ser aplicada a Catalunya i una flagrant violació dels tractats internacionals.

I, posats a parlar de legalitats, com és que el Partit Popular no condemna l’il·legal cop d’estat de l’exèrcit espanyol comandat pel general Franco i els seus sequaços contra el govern legítim de la Segona República Espanyola? Per què els governs espanyols dels dos grans partits, PP i PSOE, subvencionen la Fundación Francisco Franco destinada a enaltir i a promoure la figura del dictador?

Potser pel fet de que, al contrari de Hitler, Franco va guanyar la guerra. Això també ho oblidem sovint.

Carles Camp

4 d'octubre de 2012

[1] http://www.diariodesevilla.es/article/espana/1364398/ninguna/ley/dice/cataluna/deba/salir/la/ue/si/se/independiza.html

Carles Camp. La independència i la legalitat

Política de cookies