Armand Sanmamed. Sortir d'Espanya = Sortir d'Europa?

Si ens independitzem –ens informen-, no és que quedem fora d’Espanya, és que quedarem fora de la Unió Europea. “Eternament”–exclamen amb to apocalíptic-. El concepte Unió Europea s’erigeix, així, en el valor absolut en substitució del concepte Espanya, el valor absolut que han invocat fins ara, i que comencen a intuir que ja ni ens atemoreix n ens interessa gaire.

No deixa de ser paradoxal que l’estat espanyol, tradicionalment un dels menys europeistes, per por a veure dissolta la identitat espanyola –atorgada per designi diví- en el magma europeu, amenaci Catalunya un dels territoris tradicionalment més europeistes, amb vetar-nos la pertinença a la Unió Europea

No crec que això fos possible. Ni els estats europeus ho permetrien, ni Espanya tindria prou força per imposar-se. Per tant, hem de concloure que l’argument de l’exclusió europea és, com tots els que fa servir l’espanyolisme, un argument per al consum intern. Per a desanimar el contrari. Invocar Europa, en definitiva, és símptoma de la impotència espanyolista. Incapaços de cercar complicitats, de donar-nos arguments engrescadors que ens motivin a mantenir-nos al seu paradís, s’inventen un nou argument de la por.

Per tant, crec que els catalans no hem de perdre gaire el temps en cabòries artificials, creades en els laboratoris de contrainformació de l’estat espanyol. Potser la pregunta del referèndum hauria de ser la següent: com a català canviaria vostè el seu estatus actual de ciutadà d’un estat de quarta classe, rescatat, sense cap credibilitat econòmica, financera o política per la condició de ciutadà d’un estat com Suïssa o Noruega que no formen part de la Unió Europea?