Carles Camp. Proves documentals de la conquesta catalana d'Amèrica

Malgrat una evidència documental tan important com és la del reconeixement de Ferran II de Catalunya coma “rei de les Índies i de la Mar Oceana” per part de les corts castellanes celebrades a Toro el 1505, un cop morta la reina Isabel, el 26 de novembre anterior, la historiografia oficial continua afirmant que la descoberta i conquesta d’Amèrica va ser un afer lligat a la corona de Castella.

Morta Isabel, la seva filla Joana va quedar com a reina de Castella i el seu marit, Felip I d’Habsburg, dit el Bell, va esdevenir formalment rei de Castella. Com que tots dos eren a Flandes, Ferran va continuar exercint el poder com a administrador i governador[1]  [2] .

Els procuradors convocats a corts van confirmar la clàusula del testament d’Isabel per la qual Ferran conservava el poder a Castella però no pas com a rei sinó com a administrador i governador, càrrecs que sempre apareixen units. Això implicava, a la pràctica, que, en absència de Felip i de Joana, Ferran tenia el poder a Castella. Així ho explica Rovira i Virgili: “Isabel, en el seu testament, nomenà Ferran administrador del reialme de Castella. Felip, davant d’això, prengué el títol de rei de Castella” i explica, a continuació, que les corts de Toro van confirmar Ferran com a administrador, en teoria fins a la majoria d’edat de Carles, fill gran de Joana, donada la suposada incapacitat de la reina [3].

A Felip I, no li va agradar gens que el sogre li usurpés el poder, i va començar a conspirar per buscar suports a la seva causa entre la noblesa castellana enemiga o, almenys, adversa a Ferran. El tema es va complicar tant que va intervenir-hi, fins i tot, el rei de França, Lluís XII. Amb aquest rei fent de mitjancer, es va firmar la concòrdia de Salamanca, el 24 de novembre de 1505, on es reconeixia com a reis de Castella Felip i Joana i, a Ferran, li eren confirmats els càrrecs d’administrador i governador de Castella, que només exerciria en cas d’absència de Felip.

Semblava que Ferran se n’havia sortit, però el seu triomf va durar poc. L’entorn de Felip el va pressionar: volien fora a Ferran. Felip i Joana van viatjar a Castella on Felip va aplegar tots els seus partidaris i va pressionar Ferran fins que aquest es va veure obligat a signar la concòrdia de Villafàfila, el 25 de juliol de 1506, per la qual renunciava a qualsevol mena de poder que tingués a Castella, abandonava aquest regne i se’n tornava als seus regnes patrimonials de la corona catalana. I així va ser fins la mort sobtada de Felip el 26 de novembre següent, però això ja és un altre tema.

Ras i curt: entre la mort d’Isabel, el 26 de novembre de 1504  i el 25 de juliol de 1506 Ferran va exercir el poder a Castella com a administrador i governador, però sense el títol de rei.

Ho veiem, per exemple, en dues reials cèdules (a partir d’ara R.C.) adreçades a les autoritats de la ciutat de Múrcia, l’una de 28 de novembre de 1504 (A.M.M. (*), C.R. 1494-1505, fols r-v) i, l’altra, de 6 de desembre de 1504 (A.M.M, C.R. 1494-1505, fol. 240 r). En totes dues, l’encapçalament és:

‘El Rey’, per`a l’acabament a tots dos hi ha la mateixa fórmula: “Yo, el rey. Por mandado del rey, administrador e governador...,’ seguit del nom del secretari.

Queda confirmat en una sèrie de documents de la reina Joana, firmats per poders al llarg de l’any 1505, referents a diversos afers castellans. D’una banda, en tots ells hi trobem el següent encapçalament:

Doña Juana por la graçia de Dios reyna de Castilla, de Leon, de Granada, de Toledo, de Gallizia, de Seuilla, de Cordova, de Murçia, de Iahen, de los Algarbes, de Algezira, de gibraltar e de las yslas de Canaria, señora de Vizcaya e de Molina, prinçesa de Aragon, archiduquesa de Avstria, duquesa de Borgoña, eçetera’

 S’hi observa, d’altra banda, que entre els seus títols NO hi figura el de reina de les Índies i de la Mar Oceana, en coherència amb els acords de les corts de Toro.

Uns quants els fa redactar, com a apoderat, Ferran, que hi apareix com a administrador i governador.

La Provisió Reial (P.R. d’ara endavant) de 3 de gener de 1505 (A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 248 r) acaba així:

‘Yo, el rey. Yo, Juan Ruiz de Calçena, secretario de la reyna nuestra señora, la fiz escrevir por mandado del señor rey su padre, como administradore governador de estos sus [els de Joana] reynos’. Igualment, la P.R. de 8 de gener de 1505 ( A.M.M., Legajo 4.273 n2 3 y C.R. 1494-1505, fol 240 v y C.R. 1505-1514, fol. 1 v ) diu: ‘Yo, Bartolome Ruyz de Castañeda, escriuano de camara de la reyna nuestra señora, la fiz escrevir por mandado del señor rey su padre, administrador e governador de sus [els de Joana] reynos’.

 La mateixa fórmula es repeteix en totes les P.R. i C.R. referenciades a l’Annex 1. N’hi ha unes quantes en què Joana signa a través d’altres apoderats,; és el cas de les referenciades a l’Annex 2 i, en totes elles, fa servir només els títols esmentats.

Tenim, fins i tot, una carta d’Enric VII d’Anglaterra a Ferran, de l’agost de 1505, on l’anomena ‘rei d’Aragó’ i parla de l’‘arxiduc rei de Castella’ o ‘rei arxiduc’, referint-se  a Felip, marit de Joana [4]. S’hi distingeix clarament quins títols té cadascú.

Existeixen, en canvi, un bon grapat de documents que Ferran signa sobre les Índies en aquest interval, i els signa com a rei!. Tots duen l’encapçalament de ‘El Rey’ i acaben amb un ‘Yo el Rey’. I cap d’ells diu que signi com a ‘administrador i governador’ com sí que ho fa en totes els que en aquest període signa sobre temes castellans.

Com s’entén això? El rei de Castella era Felip I. Si les Índies eren castellanes, com és que el sobirà català les administra, tot fent servir el títol de rei? El rei de Castella, insisteixo, era Felip I. Com podia Ferran II, que ja havia deixat de ser rei de Castella, signar com a rei? El poder que tenia a Castella era d’administrador i governador, com he explicat més amunt i corrobora tota la documentació trobada. No l’havien pas jurat com a rei, aleshores, com és que n’exercia? La resposta és evident: confirmant l’estipulat a les corts de Toro, Ferran II, com a sobirà de Catalunya, com a comte de Barcelona i rei d’Aragó, legislava i dirigia la conquesta d’Amèrica.

Hi ha localitzades, almenys, 11 reials cèdules de Ferran II en què es donen ordres o es legisla sobre Amèrica[5]. Totes elles han passat pel sedàs de la censura, amb els noms de persones i de llocs convenientment canviats. Els censors, però, no es van atrevir a canviar el nom ni el títol de qui signava, i ens han deixat aquestes indiscutibles evidències algunes de les quals, tot seguit, engrunaré.

Així veiem, per exemple, com en la R.C. de 8 de febrer de 1505, Ferran II legisla com a rei, i no com a ‘administrador i governador’, les condicions en què els genovesos residents a les ciutats castellanes de Sevilla, Cadis o Xerès no siguin considerats estrangers a Amèrica[6]. Com pot el sobirà català decidir qui és o no estranger a Castella actuant-hi directament com a rei i no utilitzant els títols d’’administrador i governador’ que eren els que li atorgaven poders a Castella en aquells moments? Si canvien el nom d’aquestes ciutats per Barcelona, València, o altres ciutats dels dominis de Ferran II tot agafa sentit.

A les R.C. de 13 de març[7] Ferran II dóna ordres com a rei, no com a ‘administrador i governador’ a la Casa de Contratación de las Indias. A la primera diu que envia a ‘Amerigo e Vicentiañes’, és a dir, a Eimeric Despuig (a) Americo Despuche i a Vicente Anes Pinçon (a) Vicente Yáñez Pinzón, a fer certes exploracions per Amèrica. Ho diu com a rei. No ens havien dit que aquests Despuche i Yáñez Pinzón treballaven per a la corona de Castella? Com s’explica això?

El mateix passa en la R.C. de 15 d’abril de 1505[8] en què Ferran II de Catalunya i Aragó dóna ordres als oficials de la Casa de Contratación. A la segona, concretament, parla de “mis oficiales de la Casa de Contratación de la Yndias que rreside en Sevilla” que paguin “ los maravedises que ha de haber el Almirante Colón ” en referència a Jaume Colom (a) Diego Colón, fill o hereu de Cristòfol. Igualment, a la R.C. d’11 d’agost de 1505 [9] on dóna ordres al tresorer de la Casa de Contratación sobre què s’ha de fer amb l’or que ve de les Índies.

Com podia Ferran II de Catalunya i Aragó donar ordres com a rei i no com a ‘administrador i governador’, el seu autèntic títol de poder a Castella, als oficials i al tresorer de la Casa de Contratación, castellans que treballaven en una institució que ens diuen que era castellana -la Casa de Contratación de las Indias- ubicada en territori del regne de Castella, la ciutat de Sevilla? És impossible. I si, en realitat, la Casa de Contractació de les Índies no era una institució castellana sinó catalana i estava ubicada en algun lloc de la Corona de Catalunya, com podria ser, per exemple, Barcelona, o València? Només una resposta afirmativa a aquesta darrera pregunta pot resoldre aquesta contradicció flagrant.

D’altra banda, Ferran nomena un castellà, Diego de Ayala, “mi Governador de las Yslas e tierra firme del mar oceano”. Es digués com es digués realment aquest governador, no podia tractar-se d’un castellà, atès que rebia ordres del rei català. I Ferran legisla sobre el que fa el virrei Jaume Colom. I ho fa com a rei català i no com a ‘administrador i governador’ de Castella.

I, finalment, la R.C. del 25 d’agost del 1505 [10] en què Ferran II mana “a mis oficiales de la Casa de Contratación de las Yndias que rresidis en Sevilla bien sabeys como en el año pasado de quinientos e dos fue a descubrir el Almirante Colón con ciertos navíos e gente e despues que el dicho almirante e gente volvieron vosotros por mi mandado averiguastes cuenta con ellos de los meravedís que les heran devidos del tiempo que sirvieron”.

Primer de tot, com pot ser que el rei català, i no com a ‘administrador i governador’ de Castella, doni ordres a uns castellans que maneguen una institució castellana en territori castellà? IMPOSSIBLE. Només seria possible si fossin súbdits seus ubicats en algun dels seus regnes.

En segon lloc, parla de passar comptes amb una part de la tripulació del quart viatge de Cristòfol Colom a Amèrica. Si l’empresa va ser castellana com és que Ferran II, com a rei català i no com a ‘administrador i governador de Castella’ passa comptes amb la tripulació?. Com és que diu que el viatge es va fer per ordre seva, y només seva ‘ mi mandado ’ i no hi utilitza el plural, no hi inclou Isabel, reina de Castella i teòrica sobirana de les Índies segons la historiografia oficial ? La resposta sembla prou òbvia: Cristòfol Colom treballava pel monarca català, no per a la reina de Castella.

La resta de R.C. fan referència a les Índies, firmades per Ferran II com a rei., la qual cosa posa en evidència a quin regne pertanyien realment les Índies, d’acord amb les actes de les corts de Toro. Perquè, recordem-ho, el rei de Castella era Felip I.

I per a acabar-ho d’arrodonir-ho tot, és molt significatiu que, en el període en què Felip I va ser rei de Castella, el recopilador del Cedulario Cubano esmentat a la bibliografia no ha trobat ni un sol document referent a les Índies firmat ni per Joana ni per Felip.

Crec que aquests documents mostren clarament la naturalesa catalana de la descoberta i conquesta d’Amèrica i, d’altra banda, són un indici significatiu que la Casa de Contractació de les Índies no era ni a Sevilla ni a cap altra ciutat castellana sinó havia de ser a Barcelona, a València o a qualsevol altra ciutat portuària dels regnes de Ferran II.

Carles Camp

5 de novembre de 2012

(*) A.M.M.: Archivo Municipal de Murcia

ANNEX 1

C.R. de 19 de gener de 1505 ( A.M.M., C.A.M.,  vol. VII y C.R. 1494-1505, fol. 256 r ).

P.R. de 21 de gener de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 249 v y C.A.M., vol. I, nº 4 ).

C.R. de 31 de gener de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 249 r ).

C.R. de 4 de febrer de 1505 ( A.M.M., C.A.M., vol. V, nnº 54 y C.R. 1494-1505, fols. 256 r-v ).

P.R. de 17 de febrer de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fols. 267 v 268 r ).

C.R. de 12 d’abril de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fols. 268 r-v ).

C.R. de 24 d’abril de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fols. 269 v 270 r ).

C.R. de 28 de maig de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fols. 268 v 269 r ).

P.R. de 31 de maig de 1505 ( A.M.M., Legajo 4.273 nº 4 y C.R. 1494-1505, fol. 290 v ).

C.R. de 15 de juny de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 270 r-v ).

C.R. de 31 de juliol de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 291 v ).

C.R. de 10 d’octubre de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fols. 271 r-v ).

P.R. de 19 d’octubre de 1505 ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fols. 272 v 273 r ).

C.R. de 17 de desembre de 1505 (A.M.M., C.R. 1494-1505, fols. 275 r-v ).

ANNEX 2

P.R. de 21 de març de 1505 (A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 258 v 260 r ).

P.R. de 21 de març de 1505 (A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 260 v 262 v ).

P.R. de 21 de març de 1505 (A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 258 v 260 r )

P.R. de 31 de març de 1505 ( A.G.S., R.G.S., Legajo 1505-3, fol. 96 ).

P.R. de 8 d’abril de 1505 (A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 266 v 267 v ).

P.R. de 16 de novembre ( A.M.M., C.R. 1494-1505, fol. 275 v 280 v ).