Manel Capdevila. Tres peus al gat

El refrany esmentat per Dom Quixot "Andar buscando los tres pies al gato", és una altre prova concloent de que el Quixot és una traducció del català:

Don Quixot (1605), capítol XXII,  primera part, que és la primera referència escrita de l'us d'aquesta expressió en la llengua castellana:

"Donosa majadería, repondió el comisario; bueno está el donaire con que ha salido a cabo de rato: los forzados del rey quiere que le dejemos... váyase vuestra merced, señor, norabuena su camino adelante... y no ande buscando tres pies al gato. Vos sois el gato y el rato y el bellaco, respondió Don Quijote".

En la seva versió actual, avisa als que insisteixen massa en algun assumpte, intentant demostrar quelcom impossible.

L'explicació rau a la Catalunya Nord, i d'altres territoris de parla catalana, on el refrany deia (i diu encara):

" Buscar els tres pèls al gat "

Aquest refrany s'empra per indicar que  un fet és impossible comparant-lo amb el disbarat de "buscar tres pèls al gat", ja que segons la tradició secular catalana (demostrada avui dia per la genètica*), mai trobarem un gat amb el pèl de tres colors, sempre que en vegem un de tricolor es tracta d'una gata o bé d'un gat estèril (bord), només les gates poden ser tricolors.

En occità, l' "l" es pronuncia "u" per tant "pèls" es pronuncia "peus". L'única explicació possible rau en una "mala traducció en forma literal del català al castellà",  per part del traductor, que ha deixat entre altres cents d'errades això de "los tres pies al gato",  fet  però "impossible" per part de l'autor del Quixot atès que és ell el que l'introdueix de la font original.

Alguns escriptors contemporanis, en data posterior al Quixot (1611 i 1627) i amb tota la mala fe -cal tenir en compte un fet inapel·lable: "una persona culta, encara que fos castellana, no podia deixar de conèixer el dit original català", sobretot en Covarrubias que sinó és valencià hi va viure-, doncs bé, per tal de desviar l'atenció sobre l'origen català del refrany que deixava al descobert l'evident mala traducció al castellà per part dels censors de la Inquisició, es van inventar el següent refrany sense cap fonament ni lògica ("sense solta ni volta") dient que ja existia abans del Quixot:

"Buscar los 5  pies al gato"... dient que Dom Quixot havia canviat la xifra...

Sebastián de Covarrubias el cita en el Tesoro de la Lengua Castellana (1611):

"Buscar cinco pies al gato se dice de los que con sofisterías y embustes nos quieren hacer entender lo imposible; nació de uno que quiso probar que la cola del gato era pie"

Gonzalo Correas, en el seu Vocabulario de refranes y frases proverbiales (1627), diu:

"Buscais cinco pies al gato y no tiene más que cuatro; no, que cinco son con el rabo".

Contra l'originalitat d'aquests refranys cal afegir-hi un argument addicional de gran pes.. les extremitats dels gats s'han denominat sempre "potes" (patas) i no "peus" (pies), aquest fet reforça doncs la tesis d'una mala traducció del català, ja que sense derivar-lo de l'expressió catalana el refrany hauria estat: "buscar las tres patas al gato" o "buscar las cinco patas al gato"..

I per si tot això fos poc... hi ha un acadèmic que va proposar una solució "rocambolesca", dient que el gir "tres peus" no és cap variant del refrany d'en Covarrubias, i que si Cervantes el va emprar, no va ser per distracció, sinó com a bon gramàtic, ja que es referia a la paraula "gato" que consta de dues síl·labes, "ga-to", és a dir, dos "peus" mètrics, mai tres.

Com en tants altres casos.. fins on arribaran per tal de no reconèixer l'evident origen català d'un fet!. Si li apliquem la "navalla d'Ockham" (que jo crec que caldria canviar i dir-li "navalla de Llull"), la tesi més senzilla (per tant la més probable) és la mala traducció del català al castellà.

Manel Capdevila

(*) Gens: Sabem que el sexe el determina la combinació de cromosomes: (XY) = mascle i (XX) = femella. Els gens que transmeten el negre i el ros estan en el cromosoma X i un exclou l'altre. El gat, per ser mascle, té la combinació (XY) i, per tant, només pot tenir o el color negre o el color ros (a part del blanc), a no ser que tingui un cromosoma X addicional = estèril. La gata, en canvi, té la combinació (XX), i així pot tenir el gen del negre en un cromosoma i el del ros a l'altre, (a part del blanc clar)

(1) Spadafori, Gina. «Feline Fallacies». The Pet Connection. VeterinaryPartner.com.

(2) Editorial UOC. Història de la llengua catalana. 2011, 128–. ISBN 978-84-9788-380-1