Financial Times. Catalonia: the cost of independence

 

 

Una Catalunya independent: Molt més rica

L'edició digital del rotatiu econòmic britànic 'Fiancial Times' publica el reportatge 'Encara no hi ha necessitat de pànic pels inversors de bons' sobre com seria la situació econòmica catalana i escocesa en cas que ambdós països esdevinguessin independents. El text va acompanyat d'un vídeo de l'expert James Mackintosh on analitza a través de gràfics comparatius la situació econòmica que provocaria la independència.

Pel que fa a Catalunya, el 'Financial Times' diu que amb la independència seria un territori més ric però més endeutat que l'estat espanyol. Així doncs, el reportatge apunta que el PIB per càpita català era de 27.430 euros l'any 2011, per davant d'Itàlia, mentre que el de l'estat espanyol sense Catalunya era de 22.284 euros, més a prop de Grècia que de la mitjana de l'eurozona. Tot i això, el 'Financial Times' explica que si es divideix el deute de Catalunya entre el PIB per càpita, el deute de Catalunya seria del 94% del PIB, mentre que el deute de l'estat espanyol seria del 79% del PIB. Amb tot, afegeix que també tindria més ingressos perquè "els seus impostos ja no haurien de subsidiar Espanya".

L'anàlisi del 'Financial Times' alerta els inversors que la pitjor situació arribaria, tant per a Catalunya com per a Escòcia, en cas que Espanya i el Regne Unit no acceptessin l'entrada d'ambdós territoris a la Unió Europea. Tot i això, explica que "seria difícil veure Catalunya exclosa" d'Europa ja que la seva economia és de la mateixa mida que la de Grècia i una exclusió de Catalunya de la zona euro seria "seria perjudicial".

Testimonis catalans a la BBC

Muriel Casals, Rosa Cullell, Jordi Gracia Garcia, Francesc Carreras, Salvador Cardús i Alfred Bosch són les sis veus, algunes a favor de la independència i d'altres en contra, que opinen aquest dimecres al portal BBC News sobre la situació que viu Catalunya.

La primera opinió que recull la BBC és la del portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch. El polític i novel·lista català fa referència a "tres factors principals" que han impulsat l'independentisme en els últims anys. En primer lloc, Bosch cita els "moviments de base per a l'autodeterminació", que van començar el 2009 amb les consultes d'Arenys de Munt i van involucrar més de 50.000 voluntaris i un milió de votants. Bosch apunta que les consultes populars van preparar el terreny per la manifestació de l'11 de setembre. D'altra banda, fa referència al "bloqueig de les peticions catalanes" per part del govern espanyol com a segon factor impulsor de l'independentisme. Per últim, parla del factor econòmic. "Els catalans paguen les factures espanyoles en proporcions abusives", denuncia Bosch, que també explica que "la meitat dels ingressos fiscals catalans mai tornaran com a inversions o serveis".

La segona veu que recull l'article que publica BBC News aquest dimarts és la de la columnista i executiva Rosa Cullell. Parla de la independència com "el somni del govern català" i diu que aquest no és "innocent" perquè els "boicots" de l'estat espanyol i la "negativa dels successius governs espanyols" per canviar l'estructura de finançament per a Catalunya, ha fet augmentar el sentiment independentista. Cullell cita el dèficit fiscal d'un 8% del PIB català (16.000 milions d'euros) com un factor que ha fet augmentar el suport a l'opció independentista.

Rosa Cullell diu que els "ponts d'entesa s'estan trencant" entre Catalunya i l'estat espanyol i s'estan deixant enrere els segles de "dependència mútua". Cullell diu que al voltant del 50% de les vendes de les empreses catalanes es fan dins de la península ibèrica i que 'la Caixa' és el tercer banc de l'estat espanyol. Per això diu que si la independència de Catalunya surt a l'exterior sense el suport d'Europa i el consens de l'estat espanyol, "no serà un somni, sinó un malson" per tot el món.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, també dóna la seva opinió a l'article que publica avui el web de la BBC. Muriel Casals fa referència a la història de Catalunya per recolzar l'independentisme. La presidenta d'Òmnium diu que "Catalunya és un país amb una llengua pròpia" i cita la guerra de Successió com el punt d'inflexió per a l'inici de la construcció d'un estat centralitzat que va "reprimir la diversitat cultural". En aquest sentit, cita el franquisme com una continuïtat d'aquesta repressió i la sentència del Tribunal Constitucional de l'any 2010, invalidant parts importants de l'Estatut, com una continuïtat d'aquesta manca de llibertat. "El xoc entre l'ordenament jurídic espanyol i les nostres legítimes aspiracions, juntament amb el fet que Catalunya és un contribuïdor econòmic important, han portat molts catalans a creure que per mantenir la nostra identitat cultural, l'única opció és una transició democràtica i pacífica a la independència", explica Muriel Casals.

La quarta opinió de l'article 'Punts de vista: independència de Catalunya' és la del professor de literatura espanyola de la Universitat de Barcelona, Jordi Gracia Garcia. Gracia defensa el federalisme com una solució més viable que la independència. Segons el professor de la UB, la independència "significaria fer sacrificis" econòmics, la qual cosa accentuaria la crisi financera espanyola i generaria tensions entre la societat catalana. Gracia reconeix que l'opció federalista "sona forçada i artificial" però defensa un nou acord constitucional per reequilibrar la relació entre Catalunya i l'estat espanyol.

Per al professor de dret constitucional Francesc de Carreras, que també expressa la seva opinió a la BBC, la independència només seria interessant per a "l'elit política, econòmica, burocràtica i, fins i tot, intel·lectual" perquè, diu, n'afavoreix els seus interessos. Francesc de Carreras només contemplaria aquesta opció "si la cultura catalana no pogués florir" però diu que aquest no és el cas i que "ningú pot dir que a Catalunya no hi ha completa llibertat per fer servir l'idioma català". El professor de dret constitucional diu que "hi ha d'haver un debat sobre el dret a celebrar un referèndum sobre la independència" i que es necessitarien com a mínim 10 o 15 anys per consolidar una hipotètica Catalunya independent i que durant aquest temps es crearia inestabilitat social.

La darrera opinió recollida per la BBC és la del sociòleg i professor de la UAB Salvador Cardús, que defensa que "la independència no és només possible, sinó que també és molt probable. I més aviat del que ens pensem". Tot i això, Cardús fa referència a les dificultats que imposa la Constitució espanyola però diu que finalment es tracta d'una "decisió política, no legal". En aquest sentit, Salvador Cardús parla del suport de les institucions internacionals com a imprescindible per a aquest procés i conclou dient que finalment és "la voluntat de la gent" la que determina que un país sigui independent.

La independència de Catalunya al programa 'BBC News at Ten'

Aquest dimarts a la nit, el programa 'BBC News at Ten' ja va emetre un reportatge de quatre minuts de durada sobre les eleccions del 25-N i la possibilitat que Catalunya iniciï els tràmits per a la celebració d'un referèndum sobre la independència. El reportatge cita el FC Barcelona com a "símbol d'identitat catalana" i parla de Catalunya com un territori amb "una cultura diferent i una llengua pròpia".

Sobre les eleccions del 25-N, diu que seran decisives perquè Catalunya decideixi si emprèn un procés democràtic per celebrar un referèndum sobre la independència. A més, la BBC fa referència a la política fiscal catalana. El reportatge entrevista el president de la Generalitat, Artur Mas, que diu que està "cansat del nivell de dependència" de l'estat Espanyol i que "ara mateix, la majoria votaria 'sí'" si se celebrés un referèndum sobra la independència de Catalunya.

El reportatge de la BBC, a més, cita les possibles dificultats en les exportacions a l'exterior que podrien trobar empreses catalanes que exporten principalment a l'estat espanyol però diu que les dificultats econòmiques a les quals fa front Catalunya actualment fan que molts optin per voler iniciar un procés de separació de l'estat espanyol.