GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
ABC - 50 hitos de nuestra historia: 4) San Isidoro de Sevilla

ABC - 50 hitos de nuestra historia: 4) San Isidoro de Sevilla


El 21 d'octubre de 2012 l'historiador Fernando García de Cortázar va publicar al diari ABC 50 fites destacables de "nuestra historia", en referència a la història de la nació espanyola. La fita número 4 a què fa referència aquest historiador se centra en Sant Isidor de Sevilla (556-636), de qui destaca la seva lloança del regne d'Espanya. García escriu en aquests termes:
 
"La idea de España, cuyos límites habían sido prefijados ya en tiempos de Roma, nace, aunque de forma precaria, en la época visigoda y los escritos de Isidoro de Sevilla ayudarán a difundirla por Europa. En la cumbre de su producción intelectual, el prelado hispalense ensalzaría, embargado por la emoción, la excelencia de un reino que ha dejado de ser provincia de un Imperio para convertirse en soberano de su destino. Nadie como San Isidoro dedica a la España del reino de Toledo palabras tan bellas: «Tu honor y ornamento del mundo eres».

Com ja hem fet en altres ocasions, convé subratllar la confusió en què molt sovint incorren els nacionalistes espanyols quan pretenen l'existència de l'estat espanyol abans de 1714. Abans d'aquesta data no existia una entitat política que respongués al nom d'Espanya però sí una "idea". Una "idea" de què? Vet aquí que García enuncia "la idea d'Espanya prefixada en temps de Roma". Com tothom sap, en temps de Roma no hi havia una Espanya sinó dues: la Citerior i la Ulterior. En aquella època, Hispània només era una divisió administrativa sense la més mínima relació amb qüestions antropològiques o nacionals. De fet, aquelles Hispànies van deixar d'existir aviat per ser substituïdes per altres hispànies: Cartaginensis, Tarraconensis, Bètica, Lusitània, Balearica, Galícia, depenent de les èpoques. La Diòcesi ("divisió administrativa") Hispaniarum, creada per l'emperador Dioclecià el 298 d.C., incloïa un territori semblant al Marroc actual.
 
García també diu que la idea d'Espanya va néixer precàriament en època visigoda. Els visigots van desenvolupar la idea d'un regne independent al marge de la sobirania de Roma però, tractant-se d'una elit militar separada del poble, mai no van desenvolupar la noció d'un regne peninsular perquè la major part del temps no van governar Galícia i la meitat nord de l'actual Portugal (en mans dels sueus), Cantàbria, Euskadi i Navarra (en mans de càntabres i bascons), el sud-est (en mans dels bizantins), al mateix temps que sempre van dominar la Septimània. A més, la inestabilitat del regne germànic provocava constants divisions internes que van culminar en la definitiva escissió entre els bàndols occidental i oriental que van propiciar l'entrada dels exèrcits àrabs.
 
Parlar, com fa García, de "la España del reino de Toledo" representa un profund anacronisme i una evident voluntat de distorsió política. En llurs monedes, els reis visigots feien constar llurs propis noms (així per exemple "Livvigildvs Regis"), i així succeïa igualment amb els codis legals. Correspon a Isidor de Sevilla i Julià de Toledo la identificació del terme Hispània amb el del regne dels visigots, però aquesta constitueix una iniciativa dels historiadors i mai ni dels polítics ni del poble. Tant és així que Hispània va continuar significant un territori geogràfic sense incidència en els àmbits ni polític ni nacional, fins al punt que els regnes cristians posteriors van fer servir la paraula Hispània per referir-se als dominis àrabs amb exclusió de llurs propis dominis.
 
El que sí hem de reconèixer al Sr. García i la tradició que el sustenta és la seva destacada voluntat d'identificar el regne dels visigots amb l'estat espanyol actual, circumstància que genera problemes molt greus per tal com en aquesta Hispània mística de Sant Isidor haurien d'entrar també els portuguesos, ciutadans que des de fa molts segles neguen radicalment cap espanyolitat. Molts historiadors castellans medievals i moderns han escrit en defensa de la unitat política de la Península Ibèrica, però avui ja no té cap sentit. El Sr. Garcia demostra una enyorança ideològica allunyada de tot criteri científic.
 
Joan Cavaller
7 de desembre de 2012
 
 
 

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia (3): Conversió de Recared

 

Adjuntem un article sobre la utilització del terme Hispània entre els historiadors medievals:

Alexander Pierre Bronisch, El concepto de España en la historiografía visigoda y asturiana



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici