Memòria històrica > Articles i documents

Francesc Roca. Xifré: de la pell a la banca

El banquer i comerciant Xifré no va invertir ni en el tèxtil, ni en metall, sinó en la construcció, i en la banca. Va promocionar un gran immoble... al davant de la Llotja/Junta de Comerç. Van ser coneguts com a Pòrtics d'En Xifré o Cases d'En Xifré. Van ser els primers habitatges de l'Estat amb aigua corrent.

Francesc Roca

L'origen de la fortuna d'un dels catalans més rics del segle XIX, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777-Barcelona, 1858), va ser la indústria del sector de la pell. Xifré va començar treballant a les blanqueries o adoberies de la seva vila natal. El seu pare havia estat un gran comerciant que a l'Atlàntic havia perdut els seus 4 velers com a conseqüència de les guerres entre l'imperi Britànic i l'Hispànic. Xifré va començar a partir de zero, treballant en una de les tres adoberies d'Arenys (la de Jeroni Boada) que no era, aleshores, un gran centre de producció de pell adobada com ho eren Igualada i Vic.

L'HAVANA

El 1798 va decidir anar a treballar a la adoberia que un dels germans del seu pare tenia a l'Havana. Un altre germà, des de Buenos Aires, subministrava pells a aquella fàbrica de l'Havana. En aquells moments, Cuba era una economia de plantació important, on funcionaven 1.500 ingenis sucrers, 60 fàbriques de tabac, 788 cafetars, la ramaderia bovina i ovina era considerable, i exportava bona part de la seva producció als Estats Units, el Regne Unit, França i Espanya. Xifré, amb, aviat, una gran adoberia a Urrutia, prop de l'Havana, un ingeni a El Cingal, estancias a San Jerónimo, La Loma i Requena, i magatzems i botiga al port de l'Havana, va esdevenir un gran exportador. Ho va ser dels seus productes i també, segons Josep M. Ramon, d'“una cadena de petites fàbriques de mels i sucres de propietat catalana”.

La fàbrica d'Urrutia depenia de les pells de vaca i d'ovella cubanes, però també n'importava de Veneçuela, Colòmbia, l'Argentina i Uruguai. El roldor necessari per al blanqueig provenia dels ports de Barcelona, Arenys i Sicília. La mà d'obra era subministrada pels traficants de negres britànics, francesos, holandesos i espanyols. La producció (pells adobades, cuiros secs i salats) s'exportava des de l'Havana als ports de Nova Orleans, Nova York, Liverpool, Londres, Le Havre, Cadis, Barcelona.

Xifré havia comprat un veler a Barcelona (1804) i un altre a Filadelfia (1809).

NOVA YORK

A partir del 1823, l'augment de les relacions comercials amb els Estats Units va dur a Xifré a instal·lar-se permanentment a Nova York. El 1824, el seu domicili particular era Geenwich St., 343. Els Estats Units feia tot just 50 anys que eren independents, i Nova York s'acostava als 200.000 habitants.

Xifré, al 1818-22 havia construït un barri (el d'Omao), fora de les antigues muralles de l'Havana. A Nova York, Xifré va esdevenir accionista del segon banc emissor de la federació, The Second Bank of the United States, del Mechanies Bank, de l'adoberia Mac Lee, i va continuar construint: a Henry St., Market St. i Broadway St. I, també, lluny com a Cadis. Les cases d'en Xifré a Nova York són, avui, gratacels, i les cases de l'Havana i de Cadis han desaparegut.

El 1818 s'havia casat a Nova York amb Judith Dowing, filla d'un nord-irlandès orangista, soci comercial seu. No es casava, doncs, de moment, per l'Església catòlica.

PARÍS-BARCELONA

El 1830, va començar el camí del retorn a Catalunya per Liverpool, Londres i París. Xifré es va fer una casa al centre de París, i a desgrat de les ziga-zagues de la situació política, optà per construir a Barcelona (i a Arenys), i viure entre París i Barcelona passant per Roma, on el 1840, es va tornar a casar, després pel ritus catòlic, amb Judith, ara Júlia.

El banquer i comerciant Xifré no va invertir ni en el tèxtil ni en metall, sinó en la construcció i en la banca. Va promocionar un gran immoble, en els terrenys de la muralla de mar de Barcelona, al davant de la Llotja/Junta de Comerç. Van ser coneguts com a Pòrtics d'En Xifré o Cases d'En Xifré. Van ser els primers habitatges de l'Estat amb aigua corrent. El 1833, Xifré va contribuir, amb una bomba hidràulica, a la creació del Cos de Bombers de Barcelona.

Bancs

La localització geogràfica dels bancs amb què operava Xifré, a banda i banda de l'Atlàntic, ens pot donar una idea de conjunt del món dels seus negocis. Els comptes dels “seus” bancs eren a Amèrica: Nova York, Baltimore, Filadèlfia, Boston, Nova Orleans, l'Havana, i a Europa: Londres, Liverpool, Le Havre, París, Tolosa de Llenguadoc, Perpinyà, Barcelona, i Cadis. Per a tota la informació: Josep M. Ramon: José Xifré Casas. Industrial, naviero, comerciante, banquero y benefactor. Historia de un indiano catalán (1777-1858). Barcelona-Madrid, Banc Atlàntic, 1956.

Francesc Roca. Xifré: de la pell a la banca

Bancs

Política de cookies