GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. La unió monetària llatina

Francesc Roca. La unió monetària llatina


Laureà Figuerola (Calaf, 1816-Madrid, 1903), deixeble d'Eudald Jaumeandreu a la càtedra d'economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, fou un dels economistes catalans més destacats del vuit-cents. La seva pesseta dins d'Espanya tindria una funció semblant a la que tindrà l'euro dins d'Europa un segle i escaig més tard

 
 

Francesc Roca



El financer nord-americà d'origen hongarès George Soros ha proposat crear un euro llatí. Una moneda i un sistema monetari comú per a tots els països de l'àrea llatina del continent europeu. L'avantatge més clar de partir l'actual zona euro en dues parts, fent aparèixer una moneda nova, l'euro llatí, que és pot devaluar, si les economies que té al darrere alenteixen els seus ritmes de creixement, o entren en un període de recessió. O, si fos el cas, revaluar.

Amb la moneda única aquesta possibilitat no existeix. De la mateixa manera que, per exemple, dins de França, o d'Itàlia, el Midi o el Mezzogiorno no han pogut devaluar el franc o la lira, car aquestes eren monedes de tot un estat. Així, les solucions adoptades per la gent del Midi francès, o pels meridionals italians, per a ésser competitius i créixer han estat unes altres: emigració, baixos salaris, lligams familiars, algunes especialitzacions productives, cooperativisme agrari, economia submergida.

La idea de l'euro llatí, però, no és nova: té un precedent important que paga la pena recordar. És la moneda de la Unió Monetària Llatina creada el 20 de novembre de 1865, a la Convenció de París, presidida pel federalista Felix Esquirou. La nova moneda llatina no va tenir un nom únic: fou el franc, un nom comú per a la moneda de tres estats: França, Bèlgica i Suïssa, i la lira d'una Itàlia en construcció. En tots els casos, la nova moneda adoptava un mateix contingut metàl·lic, i el sistema decimal: el franc es dividia en 100 cèntims.

Tres anys després se sumaren a la Unió Monetària Llatina, la pesseta hispànica, acabada de crear, i el dracma grec. En aquests sis estats s'establia un règim bimetàl·lic, amb monedes de 4,5 grams de plata i monedes de 0,280322 grams d'or, que eren totalment equivalents i intercanviables, fos qui fos l'estat emissor (que tindria un límit fixat pel seu nombre d'habitants: l'article 9 de la Convenció ho fixava a 6 francs per habitant).

La pesseta fou una moneda catalana, una de les 97 monedes que circulaven per l'Estat espanyol, escollida per Laureà Figuerola i Ballester, el ministre d'Hisenda del govern revolucionari de 1868, per a esdevenir única moneda de curs legal dins del conjunt dels territoris de l'Estat espanyol.

Figuerola (Calaf, 1816-Madrid, 1903), deixeble d'Eudald Jaumeandreu a la càtedra d'economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, fou un dels economistes catalans més destacats del vuit-cents. La seva pesseta dins d'Espanya tindria una funció semblant a la que tindrà l'euro dins d'Europa un segle i escaig més tard. Amb la diferència que, mesurant les distàncies en temps, la distància, per exemple, Vigo-Barcelona el 1868 era molt superior a la màxima distància dins de la zona euro el 2012. Però, així i tot, el mateix 1868, Figuerola integrà la pesseta dins un espai encara més ampli que el de l'Estat espanyol: el de la Unió Monetària Llatina fundada el 1865.

Fins al 1889, es van afegir a la Unió Monetària Llatina quatre monedes de quatre estats llatins: Romania, San Marino, els Estats Pontificis, i, a Amèrica, Veneçuela, i cinc monedes de cinc estats no llatins: Àustria-Hongria, Sèrbia, Montenegro, Bulgària i el franc luxemburguès del gran ducat del Luxemburg. En total, quinze monedes de quinze estats.

Com ha succeït amb l'euro, després d'un període de negociacions, la lliura esterlina i els britànics es van, finalment, autoexcloure. El que podria sobtar és l'absència de la moneda d'Alemanya, explicable, en part només, per la guerra francoprussiana.

La Unió Monetària Llatina va arrossegar, d'altra banda, tots els problemes del metal·lisme. Massa dependència, per exemple, de la fortuïta descoberta de mines d'or a Califòrnia, o a Austràlia, que farien variar molt sobtadament a la baixa el preu de l'or. S'hi afegiren els problemes del bimetal·lisme, la sempiterna lluita entre les monedes de diferent valor descrita en la llei de Gresham. De fet, a partir de la Convenció de 1878, se suprimiren les emissions de moneda de plata, i s'entrà en un sistema monometàl·lic basat en l'or. Alhora, les emissions de paper moneda convertible començaren a ésser importants.

 

EMISSIÓ FRAUDULENTA

Però sembla que el més greu per al funcionament del sistema fou l'emissió fraudulenta de monedes de plata per part d'un dels quinze estats: els Estats Pontificis. Sembla que, secretament d'acord amb l'emperador francès Napoleó III, els Estats Pontificis van emetre grans quantitats de monedes de plata amb una llei de molt menys de 4,5 grams.

Tot i així, el sistema es va mantenir, fins que el 1914, la follia financera provocada per l'inici de la Primera Guerra Mundial (que fou, recordem-ho, una absurda guerra civil europea) significà la fi de la convertibilitat del paper moneda. Formalment, però, la Unió Monetària Llatina no fou dissolta de forma definitiva fins al 1927.


Euro llatí

Segons George Soros, “un euro sense Alemanya pot funcionar molt bé,... perquè encara es mantindria el mercat comú, els alemanys comprarien propietats immobiliàries a Espanya, que alleugerarien la crisi, el deute espanyol milloraria perquè la nova divisa es devaluaria... L'euro en l'òrbita alemanya s'apreciaria enfront de l'euro llatí... patiria la indústria alemanya, perquè els consumidors alemanys preferirien productes espanyols i italians”. Si Soros substituís “espanyols” per “catalans-valencians-ba- lears” afinaria molt més. En qualsevol cas, l'euro de 1865 (dit: franc-lira-pesseta-dracma) va funcionar sense Alemanya. Sense la lliura esterlina.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici