Carles Camp. La parcialitat dels historiadors

El tortosí Cristòfol Despuig en la seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa(1957) i en una edició a cura de la prestigiosa historiadora catalana Eulàlia Duran[1] l’autor ens explica, tot i denunciant la manipulació de la realitat per part dels castellans, que:

“la jornada de les Índies del mar Océano, que Christòfol Colom, genovès, començà y aprés acabaren Fernando Cortés y Francisco Pissarro ab pròspera fortuna del mateix don Fernando de Aragó, per manament y ordre del qual se comensà, se ha d’atribuir no gens a[ls] castellans”

Aquest fragment ja va ser comentat en aquesta web a l’Editorial Desembre 2012 [2]. Ara voldria fer una reflexió al voltant de la nota peu de pàgina d’Eulàlia Duran sobre el gentilici ‘genovès’ emprat per Despuig en referir-se a Colom. Diu Eulàlia Duran:

“L’afirmació sobre la nacionalitat genovesa de Cristòfol Colom és contundent. És una prova que cal tenir present a l’hora de valorar les diverses argumentacions sobre una possible nacionalitat catalana del descobridor (Pere Serra i Postius, F. Carreras i Candi, Luís Ulloa, Ricard Carreras, J.M. Millàs i Vallicrosa, Josep Porter, Salvador de Madariaga, etc.)”.

Per a Duran es tracta d’una prova determinant que confirma la tesi de la historiografia oficial, la de la genovesitat del descobridor d’Amèrica, tesi sostinguda per l’Estat Espanyol juntament amb els historiadors finançats per Mussolini. Com a bona historiadora, per tal de donar imatge d’imparcialitat i rigor, ens ofereix la llista d’historiadors que han escrit i publicat sobre la catalanitat de Cristòfol Colom. La llista és prou llarga i els noms són de prou prestigi tot i que en falten molts ja que es tracta d’una edició del 1981 i se n’hi han afegit posteriorment.

Els arguments aportats pels historiadors esmentats, i per molts d’altres, són prou clars i contundents per desmuntar i, fins i tot, ridiculitzar la tesi oficial. Que Cristòfol Colom era català ja ho va demostrar Luís Ulloa el 1927. I des de llavors, les confirmacions d’aquest fet han estat abundoses[3].

Les recerques sobre la nacionalitat de Colom es van interrompre el 1936. Durant  la guerra i sota el règim franquista, ningú va investigar més el tema. Només amb la recuperació de la democràcia, i sempre fora de la Universitat, s’ha continuat investigant aquest i altres temes relacionats amb el descobriment d’Amèrica que han donat com a fruit una allau de proves tan aclaparadora que, només la força opositora d’un estat hostil, ha pogut impedir-ne el reconeixement.

Ara bé, com és que en Cristòfor Despuig que, per una banda, afirma de manera inequívoca que el descobriment d’Amèrica es deu als catalans, per l’altra parla de Colom com a genovès? Al meu entendre, l’explicació rau en el fet que Despuig, malgrat d’adonar-se perfectament de la manipulació dels fets històrics per part dels castellans, no se n’escapa de ser una víctima d’aquesta manipulació.

No és aquest l’únic parany en què cau Despuig. També s’empassa una altra flagrant manipulació històrica castellana. Aquella que afirma que, en el moment de l’arribada dels romans, a la península Ibèrica, hi havia un sol poble, els celtibers[4]. És a dir que, llavors, ja érem tots un sol poble, encara que fos amb un altre nom. La historiografia, actualment, hi distingeix dos pobles: els ibers que ocuparien els actuals Països Catalans, Múrcia, la part oriental d’Aragó i, més amunt, cap el Llenguadoc i, a la resta, pobles cèltics. Dues cultures i dos pobles diferents. Els ‘celtibers’ eren, per tant, una invenció castellana. La desinformació, doncs, ja donava els seus fruits a la Catalunya del segle XVI.

El que ens sembla lamentable és que, en el cas de Colom, la desinformació castellana tingués i tingui ressò en els historiadors catalans, el 1981 i ara. I encara més en el cas d’Eulàlia Duran que ressalta l’afirmació de genovesistat de Colom per part de Despuig però que no mostra la mateixa contundència a l’hora de ressaltar una afirmació tan revolucionària com la de què la descoberta d’Amèrica va ser únicament catalana, que es va fer sota el manament de Ferran II de Catalunya i Aragó i que els castellans no hi van tenir absolutament res a veure.

Duran hi passa de puntetes com ho fa amb l’afirmació què la conquesta de Nàpols va ser catalana i no pas castellana que, en paraules de Despuig

                               “ni los minyons no ho ignoren”

Si s’ha de tenir en compte la ‘contundent’ afirmació del Colom genovès perquè no s’han de tenir en compte les altres dues? Ni tan sols mereixen una nota a peu de pàgina? Per què aquesta manca d’equanimitat?

Els catalans ens hem de demanar per què molts dels nostres historiadors encara estan mediatitzats per les manipulacions i les mentides que la historiografia espanyola ha anat teixint al llarg de segles per minimitzar la nostra història i, així, justificar la nostra submissió ideològica i política. Per què molts dels nostres historiadors, segurament sense ser-ne conscients, continuen sent instruments de la història/propaganda política de l’estat Espanyol.

Carles Camp