Al 1714, l'Hospitalet també hi era

 

Anònim

Nació Digital 09.02.2013

 

 

 

 

La segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet del Llobregat, marcada pel tòpic com un municipi allunyat de l'independentisme, vol treure vindicar-se com un dels escenaris més importants de la Guerra de Successió de 1714. Per fer-ho, la portaveu de CiU al consistori, Meritxell Borràs, ha registrat una moció que recorda les campanyes que molts municipis catalans van fer quan es va celebrar el mil·lenari de Catalunya, aquell famós Catalunya 1000 anys, i nosaltres ja hi érem.

De fet, el grup municipal de CiU vol que la ciutat commemori el tricentenari dels fets de l'11 de setembre del 1714 i la Generalitat l'inclogui en l'agenda de la celebració nacional, sobretot per la signatura del "Conveni de l'Hospitalet", crucial pel desenvolupament final de la Guerra.

El pacte

Aquest pacte va ser l'acord entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la Guerra de Successió Espanyola.

Els historiadors senyalen que va ser al mític carrer Xipreret de la ciutat on el 22 de juny de 1713, posterior al Tractat d'Utrecht, es va rubricar el document que establia les condicions d'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, Mallorca i Eivissa i del lliurament de Barcelona o Tarragona a les tropes felipistes com a garantia.

Com insisteix la regidora Borràs aquest Conveni va constituir l'abandonament de les tropes catalanes comprometent les seves possibilitats de resistència com es va viure poc després en el Setge de Barcelona. "L'Hospitalet reivindica la seva història perquè al 1714 ja hi érem", assegura Borràs contraatacant els tòpics que defineixen la ciutat.