Memòria històrica > Articles i documents

Daniel Ibànyez. La campanya de Tunis 1533-1535

El 9 d’abril de 1533, Carles I es va embarcar a Gènova per dirigir-se a Barcelona[1]. Desprès de fer unes parades a San Remo i a Marsella, el 21 del mateix mes d’abril va arribar al port de Roses on la flota es va quedar atracada. L’emperador, el duc d’Alba i el comte de Benavente, acompanyats per altres gentilhomes de la seva cambra van partir per “postes”[2] en direcció Barcelona. Van trigar un sol dia per fer els 160 km que separen ambdues ciutats: havien desembarcat el 21 d’abril i el 22 ja eren a Barcelona.

La intenció d’aquest viatge de l’emperador era, en primer lloc, passar uns dies amb la seva esposa, l’emperadriu Isabel de Portugal, que s’estava a Barcelona i, en segon lloc, marxar a Montsó per celebrar-hi corts. En entrar Carles I a la ciutat, els consellers de la Generalitat, el van acompanyar a cavall a la Seu per donar gràcies de la seva feliç arribada. El dia 10 de juny, Carles I va dormir a Molins de Rei, l’endemà dimecres 11 i el dijous 12 es va estar al monestir de Nostra Senyora de Montserrat. El divendres 13, va marxar camí de Montsó per celebrar-hi les corts programades.

Estant en plena celebració de les esmentades Corts de Montsó, Carles I va rebre la notícia de la malaltia que afectava l’emperadriu Isabel. Després d’un breu discurs, va marxar per “postes” a Barcelona per ser al costat de la seva esposa. Va sortir el dia 19, després d’un discurs adreçat a les corts, tot i ajornant-les un mes, i l’endemà a la tarda ja era a Barcelona. Així doncs, el viatge, gràcies a aquest magnífic sistema, el va poder fer tot, uns 210 Km, en un sol dia.

A Barcelona van ser molt importants les rogatives[3] fetes de dia i de nit per la salut de la reina Isabel. La més important va ser la realitzada per més de 150 ciutadans de tots tipus de nivell social, vestits de peregrins penitents, a peu i molts d’ells descalços i juntament amb molts sacerdots, que van anar a Montserrat per implorar l’omnipotència divina, per mediació de Maria Santíssima, el restabliment salut de la comtessa. En poc temps, l’emperadriu va recuperar la salut i va fer importants donacions al monestir de Montserrat.

Aquest episodi, que he copiat del llibre de Pedro Serra, no fa referència a la intervenció, que segur que va ser decisiva, dels metges del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona que van tenir cura de la reina. Restablerta la reina, Carles I va tornar a Montsó per continuar-hi les corts.

En aquest curt relat, han aparegut dos viatges fets per postes, un de Roses a Barcelona i un altre de Montsó a Barcelona. Aquest dos recorreguts, per postes, es van fer a Catalunya. És conegut el recorregut per postes de Gènova a Flandes, anomenat “camino de los españoles”. He revisat molts viatges de l’emperador per “tierras de Castilla” i mai apareix un desplaçament per postes, la qual cosa ens dóna una idea que les carreteres o camins de Catalunya eren de millor qualitat que els de Castella i una raó versemblant d’aquest fet és que aquí teníem mes desplaçaments per negocis i comerç que no pas en aquelles àrides terres de “nobles caballeros”. Les postes es van establir l’any 1580 a Castella, l’any 1587 a Andalusia.

No he pogut definir si va ser a Barcelona, amb els consellers, o a Montsó, durant les corts, que es va decidir que a les drassanes de Barcelona es construïssin 50 galeres per a la campanya de Tunísia contra Barba-Roja que es començava a preparar.

La construcció de les galeres es va realitzar amb un esforç considerable.[4] “La fusta –de pi blanc i avet- dels pals, espigons, vergueres i antenes va sortir de boscos del Pirineu i pels rius Cinca i Segre va arribar a l’Ebre fins a Tortosa, on s’embarcava cap a Barcelona......”. La construcció i els preparatius de la campanya van durar 2 anys.

El dimecres dia 31 de març de 1535, procedent de Madrid, Carles I va arribar a Montserrat i va passar aquella nit al monestir. Els dies 1 i 2 d’abril, es va estar al palau dels Requesens de Molins de Rei preparant la seva entrada a Barcelona.

Del dia 3 al 30 d’abril, l’emperador es va estar a Barcelona, allotjat al Palau Reial Menor de Barcelona, propietat aleshores de la família Requesens.

El dia 1 de maig 1535, va arribar a Barcelona l’almirall Andrea d’Oria amb 22 galeres ben estibades i armades amb bon concert, engalanades amb banderes i gallardets de tafetà de colors vermell i negre. L’emperador, per veure-les arribar, va anar a dinar al carrer Ample. El mateix dia, Carles I va instal·lar-se al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, acompanyat per l’almirall Andrea d’Oria i allí, aprofitant la tranquil·litat del lloc, van planificar i organitzar l’expedició.

El dia 5, va arribar al port de Barcelona l’infant Lluís de Portugal, germà de l’emperadriu, per tant cosí i cunyat de Carles I. L’infant va arribar a Barcelona amb 20 caravel·les molt ben armades acompanyat per molta noblesa i senyors de títol.

El dia 12 del mateix mes de maig, van arribar 12 galeres, procedents de Màlaga, capitanejades per Álvaro de Bazán.

Tenint present que fabricades a les nostres Reials Drassanes s’havien avarat 50 noves galeres, si afegim les 22 de Andrea d’Oria, les 20 de l’infant Lluís i ara les 12 d’Álvaro de Bazán, ens trobem varades, entre el Port de Barcelona i la desembocadura del Besòs, un total de 104 vaixells de guerra amb la seva tripulació i soldats d’infanteria de marina.

Barcelona, aquells dies, era un formiguer, ja que s’hi concentraven nobles, senyors de títol i soldats d’Alemanya, de Catalunya, de Castella, de Gènova i de Portugal. El dia 27 de maig, era la festivitat del Corpus Christi. Carles I va voler participar en la processó portant una vara del pal·li acompanyat pel seu cunyat, l’infant Lluís. La descripció dels personatges que portaven el pal·li en aquesta ocasió, l’he trobada en dues cròniques diferents. Una de les cròniques és de Pere Serra i Postius[5] i l’altra de Fray Prudencio de Santoval[6], bisbe de Pamplona i cronista de cort de Felip II de Castella.

Com es pot observar, Fray Prudencio va considerar prudent canviar el duc de Cardona pel duc d’Alba i suprimir els consellers de la Generalitat de Catalunya. Resulta poc versemblant que un pal·li del Corpus Christi suportat, en part, per un emperador i un príncep fos només de quatre vares. Aqueta subtil pràctica la trobem constantment en la historiografia oficial.

Fray Prudencio cita, a la seva crònica, una llista llarguíssima de personatges que es trobaven a Barcelona en aquells dies per participar, d’una manera o altra, en l’expedició. En aquesta llista, podem trobar Francesc Borja, IV duc de Gandia i marquès de Lombay, Germana de Foix, esposa de Ferran d’Aragó i vídua de Ferran II, el duc de Calabria, Ferran Folch de Cardona, duc de Cardona, Alfons d’Aragó i Gurrea, comte de Ribagorça, i un germà del marquès d’Elx. Resulta curiós observar un fet estrany: a Barcelona s’hi fabriquen 50 galeres, pràcticament la meitat dels 104 vaixells que es trobaven al port, el comandament de l’expedició és capitanejada pel mateix emperador, s’organitza i surt de Barcelona i resulta, que com sempre passa, tots els protagonistes són castellans. Em pregunto, si quasi tots eren castellans i Castella estava en aquells moments tan pròspera com ens intenten fer creure, mentre que Catalunya, segons diuen els historiadors oficials, estava en un procés decadent de pobresa, perquè no ho van muntar l’expedició en un d’aquests portentosos ports andalusos amb gran experiència en construcció de vaixells, que van ser protagonistes de les grans travessies per l’Atlàntic? Doncs perquè l’únic lloc del Mediterrani cristià que realment tenia la infraestructura necessària per acollir aquest gran desplegament naval amb tot el seu personal, les corresponents cavalleries, queviures, armament i munició, era la ciutat de Barcelona.

Marxa de l’expedició

L’any 1520, es va obrir el camí reial entre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que passava per Santa Coloma de Gr amenet i per davant de la Torre Pallaresa. Aquest camí ral anava a trobar el riu Besòs i seguint la seva conca, fins arribar a la desembocadura. A la part mes alta del camí esmentat, es va coronar amb una creu de fusta.

Aspecte actual de la esmentada creu del camí ral, La Murtra-Besos

Aquí veiem la fotografia d’un tapís flamenc, d’una sèrie de 12, referits a la campanya de Tunis. Aquests tapissos van ser teixits entre 1548 i 1554 per Guillem Pannemaker, seguint els dibuixos de Joan Vermay. Sis es conserven a l’alcàsser de Sevilla i, els altres sis, al Palau R eial de Madrid. En aquest tapis es recrea la sortida, el dia 30 de maig de 1535, des d’una esplanada al costat de Sant J eroni de la Murtra i pel camí ral de Santa Coloma de Gramenet fins a la desembocadura del riu Besòs, de part de les tropes que havien d’embarcar als vaixells de l’estol imperial.

En primer pla, es veu, a cavall molt ben adreçat, el jove infant Lluís de Portugal; al centre de la imatge, sota un llimoner, podem veure l’emperador, interessat en les a notacions d’un monjo de la Murtra, que passa revista. A la nostra dreta, a l’esquerra de la taula del monjo, podem apreciar un noble a cavall amb armadura i el bastó de comandament a la mà dreta. Personalment, aquesta figura em recorda Ferran Cortès. Alguns autors diuen que Cortès va acompanyar Carles I en aquesta campanya de 1535. En la llarguíssima llista de personatges de Fray Prudencio de Sandoval[7] que he esmentat abans, no hi figura Ferran Cortès, però si que hi figura Alfons d’Aragó i Gurrea, duc de Ribagorça que segons els estudis de Pep Mayoles seria el veritable Ferran Cortès.

Al fons de la imatge, a l’esquerra, podem veure la muntanya de Montjuic i, a la dreta, la muntanya de Montserrat.

El 30 de maig, Carles I i Andrea d’Oria van passar la nit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. A primera hora del mati del dia següent, 1 de juny, van oir missa a la parròquia de Santa Maria de Badalona, després van embarcar a la platja d’aquesta ciutat a la galera capitana d’ Andrea d’Oria i es van reunir amb l’estol, a la desembocadura del Besòs. A les 12 hores del migdia, va partir la flota de guerra a la campanya de Tunis.

La flota, que va sortir de Barcelona, va fer escala a Mallorca i Menorca per embarcar oficials i tropa i continuar viatge fins a Càller. A Càller van arribar: 12 galeres del papa, 4 de Malta i 10 de Sicília, aquestes capitanejades per Berenguer de Requesens.

L’enrenou que es va produir a Barcelona i els voltant s va arribar a coneixement del rei de França, Francesc I, el qual va enviar un frare francès anomenat monsieur de la Floresta a Constantina, prop de Tunísia, per informar Barba-Roja de les intencions de l’emperador Carles I d’assaltar Tunis. En un primer moment, Barba-Roja no va considerar com a possible la informació que li va lliurar el senyor de la Floresta. Francesc I va insistir en el perill que se li estava apropant. El sultà va ser conscient i va decidir treure d el port de Tunis, La Goleta, unes quantes galeres, per si anaven mal dades poder disposar d’algunes unitats.

Durant l’atac a Tunis de la flota cristiana, les galeres de Barba-Roja que havien fugit del port de la Goleta van atacar, aprofitant l’avinentesa, la ciutat de Maó a l’illa de Menorca.

La flota cristiana va resultar gloriosament vencedora del conflicte que els mateixos cristians havien creat i va significar l’alliberament de 11.000 captius cristians. Pràcticament sempre, les guerres esdevenen conflictes entre creences religioses, em permeto recomanar la lectura de l’interesant i esclaridora obra sobre aquest assumpte del Conde de Volney[8]

Daniel Ibànyez.

Badalona 24 de febrer de 2013

[1] MANUEL DE FORONDA Y AGUILERA, Estancias y Viajes del Emperador

Carlos V. Madrid 1914.

[2]Des de l’època dels romans, els desplaçaments es feien normalment per “jornades”. El desplaçament per “jornades”, consistia a partir d’un lloc, viatjant a cavall, en carro o a peu i, a 30 km aproximadament descansar, alimentar-se i fer nit tant els viatgers com els cavalls o les mules. L’expansió de l’Imperi Romà va fer necessari crear una infraestructura de desplaçament mes ràpida tant per al correu com per als personatges nobles i de govern. Aquesta nova estructura es va anomenar “Postes”. La nova infraestructura disposava, en tot el seu recorregut, d’hostals o pensions, anomenades “postes”, emplaçats a una distancia d’una a la següent d’aproximadament 30 km. Quan arribava un genet amb el correu a una “posta”, entregava el sac dels documents a un altre genet que continuava camí fins la propera “posta”. El primer genet descansava a la pensió corresponent i, una vegada restablert, quedava a disposició d’iniciar un nou desplaçament en la direcció que fos convenient. Les persones que viatjaven per “postes” ho feien asseguts en seients de la màxima comoditat possible en aquell temps. Quan arribaven a la “posta”, els viatgers baixaven uns minuts del carruatge per estirar les cames i atendre les necessitats fisiològiques. Mentrestant, eren canviats els animals que tiraven del carruatge i el conductor, el passatger descansava al carruatge i, si calia, podia menjar i beure durant el desplaçament. Tenint en compte que en terreny pla un cavall pot desplaçar a una velocitat entre 5 i 6 km per hora, en un dia, segons les circumstàncies, es podien fer més de 130 km.

[3] PEDRO SERRA I POSTIUS, Epítome Histórico del Portentoso Monumento y Santuario de Nuestra Señora de Montserrate. Pablo Campins impresor. Barcelona 1747, p. 93.

[4] ÀNGEL CASALS MARTINEZ, L’Emperador i els Catalans. Pag. 305. Editorial Granollers, Granollers 2000.

[5] Idem nota [3], Pag. 94.

[6] FRAY PRUDENCIO DE SANDOVAL, História de la vida y hechos del Emperador Carlos V, any 1604.

[7] Idem nota anterior.

[8] CONSTANTINE FRANÇOIS DE CHASSEBCEUF, (Conde de Volney). Las Ruinas de Palmira. Ediciones EDAF, Madrid 1969.

Daniel Ibànyez. La campanya de Tunis 1533-1535

Política de cookies