GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
ABC-50 hitos de nuestra historia: 11) Primeres Corts d’Europa a Lleó. Alfons IX (1188)

ABC-50 hitos de nuestra historia: 11) Primeres Corts d’Europa a Lleó. Alfons IX (1188)


L’onzè “hito” de García Cortázar és, de tota la sèrie, un dels majors disbarats perpetrats per García de Cortázar.

Primer de tot, García de Cortázar hauria de saber que les primeres corts europees, enteses com les assemblea de notables del regne que legislen per limitar el poder reial, van ser les assemblees de Pau i Treva de Toluges (Rosselló), embrió del futur parlament català, celebrades el 1027, 161 anys abans de les corts d’Alfons IX a Lleó a què fa referència García de Cortázar. El desconeixement d’aquest fet per part d’un historiador professional com ell, només s’explica per un apriorisme ideològic atribuïble a la seva gens dissimulada ideologia nacionalista espanyola.

En segon lloc, qualificar aquelles corts com a assemblea ja resulta excessiu, com es desprèn de la descripció mateixa que ens ofereix García de Cortázar:

“La asamblea es precursora del parlamentarismo porque el Rey pondera la asistencia de ciudadanos elegidos, ratifica usos, garantías y su voluntad de no alterar el valor de la moneda.”

I de composició i funcions que ell mateix ens explica:

1)      A aquesta assemblea hi assisteix qui el rei decideix, no a qui li pertoca segons alguna norma no dictada pel rei.

2)     És el rei qui decideix què s’aprova i què no, és el rei qui imposa a aquestes ‘Corts’ què es redacta i què es decideix.

La diferència d’aquesta cort amb les assemblees de Pau i Treva on només tenien veu i vot homes de la classe alta catalana, que s’escollien entre ells mateixos, és meridiana.

Ras i curt, aquesta reunió no va ser precursora de cap mena d’embrió de parlamentarisme ni res que se li assembli, ja que no tenien cap funció de control ni de limitació del poder del monarca, com reconeix, segurament sense voler, el mateix García de Cortázar quan diu:

 “se pone en pie el futuro papel de asesoramiento que tendran las Cortes.”

Les anomenades corts de Castella van ser sempre un simple òrgan administratiu i consultiu reial, on el monarca, com a molt, demanava alguna opinió tècnica sobre temes legals referits a lleis o disposicions que volia imposar per evitar que entressin en contradicció amb altres que ell mateix o algun predecessor havien imposat anteriorment i on es complimentaven els tràmits necessaris perquè aquestes lleis o disposicions es poguessin concretar.

García de Cortázar pretén fer-nos creure que a Castella, on tradicionalment la “Palabra de rey es ley” i en què el primer intent de limitar el poder reial no es va produir fins el 1812 a les corts de Cadis, ja era viu un embrió de parlamentarisme des del segle XII, gairebé 800 anys abans. La seva temptativa no té cap possibilitat d’èxit més enllà, evidentment, de la seva clientela habitual de l’ABC.

 
Carles Camp
16.03.13
 
 

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia (3): Conversió de Recared

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 4) San Isidoro de Sevilla

Carles Camp & Joan Cavaller. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 5) Invasió musulmana

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 6) Camino de Santiago

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 7) Glosas Emilianenses: Naixement de l’espanyol

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 8) Caiguda del Califat de Còrdova

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 9) Conquesta de Toledo

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 10) Pintures romàniques de Sant Climent de Taüll



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici