123: 1893. Agustí Querol

Havia començat amb un estudi d’escultor a una barraca de guardaagulles del ferrocarril/metro de Barcelona a Sarrià, però, al 1893, Agustí Querol i Subirats (Tortosa, 1863-Madrid, 1909) guanyava la medalla d’or de l’exposició de Chicago. Abans, havia obtingut el seu primer premi a l’Exposició de 1882 de Vilanova i La Geltrú amb La Jove Catalunya, i ja havia rebut els primers premis a les exposicions de Madrid (1887), Barcelona (1888), París (1889) i Munich (1891). I, després, aViena (1894) i Berlín (1898). Havia estudiat a l’escola de Llotja de Barcelona i, pensionat, a Roma tres anys. A partir d’un cert moment, va començar a rebre encàrrecs molt diversos que el dugueren a projectar molta escultura a l’aire lliure, generalment, de grans dimensions, monumental, a molts punts de l’àrea mundial d’influència hispànica. Així, entre 1892 i 1909, entre d’altres obres cal esmentar les seguents: el grup escultòric Bombers, a L’Havana, recordant l’heroisme dels bombers morts a un incendi; General Bolognesi, construït a Lima; Bartomeu de Les Cases, homenatge de Mèxic a un testimoni crític de l’obra colonitzadora; General Urquijo, a Panamà; Columna 9 de Juliol, a Guaiaquil; General Garibaldi, a Montevideo; Miguel López de Legazpi, i Andrés de Urdaneta, a Manila; General O’Donnell, a Tenerife; Méndez Núñez, a Vigo, i el monument recordatori de la resistència de Saragossa al setge de l’exèrcit napoleònic. A Madrid, féu els retrats de polítics (com Cánovas del Castillo o Claudio Moyano) i literats (Lope deVega o Quevedo). A Barcelona, el seu monument més conegut és el dedicat al dramaturg Frederic Soler, situat a la Rambla.

 

Francesc Roca

20minutos