GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
ABC-50 hitos de nuestra historia: 13) Primera pedra de la Catedral de Lleó (1205)

ABC-50 hitos de nuestra historia: 13) Primera pedra de la Catedral de Lleó (1205)


Seguint el seguiment sobre el que el 21 d'octubre de 2012 l'historiador Fernando García de Cortázar va publicar al diari ABC 50 fites destacables de "nuestra historia", referint-se evidentment a la història de la nació espanyola, avui tractarem la següent fita, que fa referència al gran moment de l’esplendorosa arquitectura gòtica que va adornar i encara adorna Europa.
 
Des de l’art gòtic va evolucionar, des del segle XII, cap al preciós i esplèndid art gòtic, en que els europeus de llavors varen desenvolupar una meravellosa arquitectura i decoració amb magnífics vitralls, tot plegat destinat a adorar a Déu i per a demostrar al poble el poder de l’Església.
 
Estem d’acord amb la descripció que fa l’autor d’aquest tipus de construcció:
 
La catedral gótica es un libro, una floración de piedra que cpoincide con el triunfo de la polifpnía, nueva armonía del hombre del siglo XIII
 
I acaba l’escrit esmentant a altres catedrals que es feien a altres llocs, concretament cita a les de Toledo, Burgos, Conca, Palma de Mallorca, Girona, acabant-ho amb punt suspensius donant a entendre que n’hi ha més, que aquesta enumeració no és complerta.
 
Fins aquí es pot dir que l’anàlisi d’aquest moment històrics és correcta. Ara bé, ens hem de preguntar, perquè titula aquesta fita amb la catedral de Lleó, justament?
 
És cert que és una catedral preciosa, i tothom que l’hagi visitada ho pot corroborar. Encara que la de Burgos, Santa Maria del Mar a Barcelona, la de Palma de Mallorca entre d’altres no li tenen res a envejar. Innocentment podríem pensar que l’ha triada a l’atzar.
 
Doncs no és així, ja que ne la següent frase l’autor ens aclareix el perquè de la tria:
 
En León, ciudad de la primera corte,
De la primera corte, d’aquest fals naixement d’un suposat inexistent parlamentarisme castellà ja n’hem parlat en el Capítol 12 d’aquesta sèrie. Per això esmenta concretament aquesta catedral, com a lloc central i en certa manera capital del regne unificat de Castella i Lleó. O sia, que la tria no ha estat casual, sinó totalment intencionada.
 
I segueix dient:
 
la Pulchra se construye en plena consolidación del Reino
 
A quin Reino es refereix el Sr. García de Cortázar ? En aquest moment, a la part cristiana hi havia els regnes de Portugal, Castella i Lleó, Navarra, Aragó i el regne del Principat de Catalunya. A la llista caldria afegir-hi els diferents regnes de la part musulmana: Mallorca, València, Dènia, Granada, etc. Si estem parlant de la Història d’Espanya es pot afirmar que la frase podria generar confusió en el lector.
 
Però no he d’anar amb el lliri a la mà, el Reino, per a l’autor, un nacionalista espanyol, és el de Castella, no pot ser cap altre. El no concretar a quin regne es refereix l’autor es torna a retratar, evidenciant-se el seu encegament que li provoca la seva visió esbiaxada dels fets.
 
Per a ell i per als de la seva ideologia aquest, el de Castella, és l’únic regne que existeix, és l’únic important, l’únic del que val la pena parlar, l’únic que és espanyol de debò. Els demés ( amb l’excepció de Portugal ) són mers accidents temporals destinats a caure dins de l’òrbita estel·lar de la meravellosa Castella, cridada per designi diví des dels temps dels visigots a dirigir els destins de la cristianíssima Espanya eterna.
 
Carles Camp
14 d'abril de 2013
 
 
 
 
 
Articles relacionats:

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia (3): Conversió de Recared

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 4) San Isidoro de Sevilla

Carles Camp & Joan Cavaller. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 5) Invasió musulmana

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 6) Camino de Santiago

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 7) Glosas Emilianenses: Naixement de l’espanyol

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 8) Caiguda del Califat de Còrdova

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 9) Conquesta de Toledo

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 10) Pintures romàniques de Sant Climent de Taüll

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 11) Primeres Corts d’Europa a Lleó. Alfons IX (1188)

Carles Camp.  ABC-50 hitos de nuestra historia: 12) Cantar del Mio Cid (1207)

 



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici