Un altre sector exportador és el del vidre, que, com la ceràmica, és recipient/envàs, aïllant, element de la construcció, fix, mòbil. El llibre de Pere Gil és el primer que, molt aviat, descobreix, que “encara que lo vidre que es fa avui a Venècia sia tingut per excel·lent, no és menys, ans bé en moltes coses més excel·lent lo que es fa a Barcelona i altres parts de Catalunya”. El resultat és que “d'aquest vidre es carreguen caixes per a Castella, Índia, França, Itàlia i altres parts”

El primer text que presenta una visió de conjunt de l'economia catalana moderna és un esborrany de l'any 1600 escrit pel reusenc Pere Gil, jesuïta i professor a Barcelona. Segons aquest text, Catalunya és molt autosuficient i, alhora, és molt exportadora (i necessita importar alguns productes). Els primers productes exportats que el text presenta son: el ferro, els draps, i el cànem (vg. Pere Gil: l'economia catalana (1600) (1) a L'Econòmic). Avui, l'automòbil, la confecció i les sabates i espardenyes segueixen les mateixes traces.

Seguim amb productes del sector de l'alimentació. L'oli. Catalunya “mai té necessitat d'oli d'altres províncies: ans bé Catalunya se trau [=exporta] molts anys a moltes altres parts i províncies”. El vi, abans de la revolució vinícola iniciada al darrer terç del segle XVII. “En tota Catalunya i comtat del Rosselló se fa vi en gran abundància... i així se trau vi de Catalunya per altres parts i províncies”. El safrà. “Son comprats per los mercaders a bon preu, i son aportats [exportats] a Gènova, Nàpols, Sicília, Llombardia, Flandes i algunes parts d'Espanya”. La mel. D'excel·lent qualitat. Aliment, però també medecina. Així, “és aportada a moltes parts d'Espanya, França i Itàlia. I posada a taula de prínceps, i a Roma, a taula de cardenals”. Formatges. De llet de vaca, d'ovella i de cabra. “Se fan molt bons formatges, que poden competir amb els que es fan a Mallorca, Castella i Itàlia.” Porcs. “La cansalada es conserva molt bona per espai d'un any o dos anys. En especial, en los Monts Pirineus...”

Al segle XXI, els olis, els vins (i els caves) i els porcs catalans competeixen per tenir un lloc al món. El safrà, la mel i els formatges són altres històries.

Un altre sector exportador és el del vidre, que, com la ceràmica, és recipient/envàs, aïllant, element de la construcció, fix, mòbil. El llibre de Pere Gil és el primer que, molt aviat, descobreix, que “encara que lo vidre que es fa avui a Venècia sia tingut per excel·lent, no és menys, ans bé en moltes coses més excel·lent lo que es fa a Barcelona i altres parts de Catalunya”. El resultat és que “d'aquest vidre es carreguen caixes per a Castella, Índia, França, Itàlia i altres parts”.

Al segle XXI, una gran empresa multinacional catalana amb seu a Gavà basa la seva producció no en el vidre però sí en la ceràmica aïllant, sanitària. Ara, a més, la producció es realitza, també, com succeeix amb el tèxtil, en altres països.