Anna d'Àustria Mendoça i el pastisser de Madrigal

La historia que ara relataré va succeir durant el regnat de Felip II i és de les més fosques del segle XVI. Abans d’entrar en matèria, presentaré els protagonistes d’aquest drama real que es va desenvolupar l’any 1595, a Madrigal de las Altas Torres, Àvila.

Anna d’Àustria, filla de Joan d’Àustria, l’heroi de Lepant i Maria de Mendoza, cosina germana de la princesa d’Èbole (Anna Mendoza).

Sebastià I de Portugal, fill pòstum de Joan Manel I de Portugal i Joana d’Àustria, va desaparèixer l’any 1578, a la batalla de Alcazarquivir, Marroc.

Gabriel Espinosa, pastisser de Madrigal, fill pòstum bastard de Joan Manel I de Portugal i Maria Espinosa veïna de Madrigal i donzella de Joana d’Àustria.

Clara Eugenia, filla de Gabriel Espinosa i Anna d’Àustria.

Fra Miguel de los Santos, frare portuguès confessor de Sebastià I de Portugal, desterrat a Madrigal per orde de Felip II.

Marquès de Tavia, noble portuguès que acompanyava al Rei Sebastià a la batalla d’Alcazarquibir i va ser testimoni de les seves ferides.

Rodrigo de Santillán, alcalde de casa i cort, jutge de l’afer que ens ocupa al servei de Felip II.

Per acabar d’aclarir la relació parental dels principals personatges, afegeixo un arbre genealògic.

L’any 1568, quan Joan d’Àustria era a Granada preparant la campanya de les Alpujarras, l’acompanyava Maria de Mendoza. De les seves relacions amoroses va néixer la nostra protagonista Anna d’Àustria. Quan la nena tenia 7 anys, Felip II va ordenar que la seva neboda, doblement bastarda, fos ingressada com a novícia al monestir de “Nuestra Señora de Gracia el Real” de Madrigal, de l’orde de Sant Agustí. L’any 1589, als 21 anys, professà en el mateix monestir.

L’any 1571, durant la preparació de la campanya de Lepant, quan els pares d’Anna eren a Barcelona o a Sant Jeroni de la Murtra, va néixer el seu germà Francesc que no apareix en aquesta trama.

Parlem ara de Sebastià I de Portugal. El 4 d’agost de 1578 a Alcazarquivir, Marroc, es van enfrontar les tropes portugueses, comandades pel rei Sebastià, ajudat pel soldà Muley al-Mutawakil, contra l’exèrcit musulmà, comandat pel soldà Abd el-Malik. Aquesta sanguinària batalla, amb 15.000 morts entre els dos bàndols, es va anomenar la batalla dels tres reis perquè van morir els tres monarques enfrontats. 

Tot i que es diu que el rei Sebastià va morir en la batalla, el seu cos mai es va recuperar. Es va enterrar a Ceuta un cos nu i molt descompost que es va atribuir al rei per cobrir l’expedient. El marques de Tavia, supervivent molt proper al rei, va dir que el rei havia rebut un cop d’espasa i presentava un tall al front que li arribava fins al nas i que d’un cop de destral va perdre dos dits de la ma esquerra. El marques de Tavia va ser ferit i va perdre el coneixement. Quan va tornar en si, el rei ja no hi era. Un altre participant en la batalla, va veure al final dels combats que el rei Sebastià, mal ferit, caminava arrossegant l’espasa per terra, per la riba del riu Wed en direcció al mar. Ningú va veure morir el rei.

La llegenda diu que Sebastià, avergonyit pel gran fracàs i la gran mortaldat de la campanya, es va amagar a Madrigal i es va fer passar, donada la seva semblança, pel seu germanastre Gabriel Espinosa. Altres autors apunten que Gabriel va aco  mpanyar Sebastià a batalla d’Alcazarquivir i que qui en realitat va morir va ser Gabriel Espinosa.

Una vegada declarat mort el rei Sebastià, i desprès d’un seguit de conflictes successoris, va governar Portugal durant dos anys el cardenal Enric. Al gener de l’any 1580, va morir sense descendència el rei Enric. El va succeir Antonio, prior de Crato. L’agost del mateix any 1580, Felip II va enviar a Lisboa el duc d’Alba i amb l’ajut de l’exèrcit, va fer fora el cardenal i “democràticament”, Felip II va ser proclamat rei de Portugal.

L’any 1594, quan Anna tenia 26 anys, va conèixer a fra Miguel de los Santos. Van establir amistat i, passat un cert temps, el pare Miguel va fer entrar d’amagat al monestir, dient que era un pastisser, a Gabriel Espinosa. En Gabriel era un home ben format, de cabells panotxa, de refinades maneres i de gran  cultura cosa que, en aquell temps, no corresponia amb el perfil d’un pastisser.

Les visites del suposat pastisser es van prolongar, repetidament, durant molt de temps, fins que va sorgir un enamorament entre la monja Anna i en Gabriel.

Una vegada que van començar a festejar Anna i Gabriel i l’afecte entre ells creixia, el pare Miguel va explicar a Anna que Gabriel es feia passar per pastisser, però en realitat era el rei Sebastià I de Portugal. Aquests amors van culminar en el naixement, el mateix any, d’una nena que va ser batejada amb el nom de Clara Eugenia. La parella tenia la intenció de casar-se seguidament.

Arribat aquest punt, ja tenim servit el gran embolic. Sebastià i Gabriel tenien una semblança física extraordinària: el pastisser de Madrigal era el rei  Sebastià? El pastisser de Madrigal era Gabriel Espinosa? o bé, el pastisser de Madrigal era un impostor que s’assemblava als dos germanastres?

Conseqüències de les tres possibilitats:

Si era el rei Sebastià, un Aviz i Anna una Àustria es podrien proclamar reis legals de Portugal i desplaçar Felip II.

Si era fill bastard del rei Manel I de Portugal, un d’Aviz i Anna una Àustria es podrien proclamar també reis legals de Portugal i desplaçar Felip II.

Si era un impostor calia aplicar una sentència exemplar a Gabriel Espinosa, a fra Miquel de los Santos i a sor Anna, per conjura.

L’any 1595, Felip II va enviar a Madrigal el jutge Rodrigo de Santillán, alcalde de casa i cort, per celebrar un judici i aclarir qui era en realitat el pastisser. Aquesta, es deia, que era la intenció però, en realitat, el resultat final, el jutge Santillán el tenia prefixat per Felip II.

El procés: 

Descriure el procés en detall ocuparia massa pàgines i resultaria molt àrid. Faré un resum simplificat, però esclaridor, del que va succeir.

Durant el mes de juliol del mateix any 1595, detenen Gabriel Espinosa a Valladolid per possessió de unes joies de gran valor, propietat d’Anna d’Àustria. Gabriel declara que les joies les hi ha donat la monja per restaurar-les. El jutge Rodrigo de Santillán escriu a Anna perquè confirmi la declaració de Gabriel, i mentre no arriba la resposta, el jutge manté detingut a Gabriel. Durant l’espera de la resposta d’Anna, Gabriel va rebre diverses cartes d’Anna i de fra Miguel de los Santos. Santillán llegeix les cartes que ha rebut el pastisser i, a acusa del contingut, en el successiu es dirigirà a Gabriel donant-li el tractament de “Majestat”. (Simancas, leg  ajo 172,001).[1]

Durant el procés, fra Miguel de los Santos sol·licita al jutge Santillán que es reconegui Gabriel Espinosa com a rei Don Sebastian (Simancas, Estado, legajo 173,181) i sol·licita que es personi Felip II per identificar-lo (Simancas,Estado, legajo 173, 350).

Convoquen el marquès de Tavia per identificar Gabriel Espinosa. Quan el marquès veu la fesomia de Gabriel, la cicatriu del front i que li manquen dos dits de la ma esquerra, cau de genolls, li besa les mans i diu que és el rei Don Sebastian, sens dubte.

El jutge Rodrigo Santillán escriu a Felip II explicant-li el desenvolupament del procés i li diu que, de moment, no ha fet res amb Gabriel i que serà servit en manar el que s’hagi de fer.

Felip II contesta que convé, sens cap dilació, es pronuncií i s’executi la sentència que se li havia ordenat.

El 4 d’agost, curiosament, 17e aniversari de la batalla d’Alcaza  quivir, Gabriel Espinosa es decapitat i esquarterat per traïdor, per fer-se passar pel rei Sebastià I de Portugal.

Fra Miguel de los Santos es penjat, a la forca, per traïdoria i falsedat.

Anna d’Àustria és condemnada a perdre el títol d’excel·lència i les rendes de la seva jerarquia. Mai podrà ostentar càrrecs de confiança i es veurà privada dels seus drets de veu i vot. Dejunarà els divendres a pa i aigua permanentment. Quedarà reclosa en una cel·la, sola, sense criades, ni companya en el convent de l’orde que s’indiqui per a la seva presó.

Rodrigo de Santillán va visitar el rei Felip II per explicar-li en detall el procés i va manifestar que ell estava convençut que Gabriel era el rei Sebastian. Acabada la conversa, Felip II va ordenar que s’apliqués garrot a Rodrigo de Santillán .

D’aquesta manera, Felip II esborrava del mapa a qui coneixia millor la veritat d’aquest compromès episodi.

Després de la mort de Felip II, l’any 1598, el seu fill Felip III va alliberar Anna de la condemna a què estava sotmesa. Va estar tancada 3 anys aproximadament. Anna va deixar el convent i va portar una vida feliç amb la seva filla Clara Eugenia.

En el temps que he dedicat a l’estudi dels Àustries, quan l’at  enció és dirigida a Felip II me n’adono de la quantitat de persones que han mort per ordre seva.

En alguns del meus articles he parlat d’aquests assassinats. Posem uns exemples:

El comte d’Egmont, 1566.

El comte de Horn,1566.

El seu fill el princep Carles, 1568.

La seva esposa Isabel de Valois, 1568.

El cavaller de l’Orde del Toisó d’Or Berghes, 1568.

El cavaller de l’Orde del Toisó d’Or Montigny, 1568.

Juan Escobedo secretari de Joan d’Àustria, 1578

El seu germanastre Joan d’Àustria, 1578. 

El príncep d’Orange, 1584.

El seu nebot Sebastià I de Portugal, 1595.

Fra Miguel de los Santos, 1595.

El jutge Rodrigo de Santillàn, 1595.

Felip II és, sens dubte, una de les persones mes roïnes i malèfiques de l’historia dels segles XVI i XVII.

Daniel Ibànyez

Badalona 30 de novembre de 2012

Bibliografia:

[1] http://es.wikipedia.org/wiki/Proceso_de_Madrigal

Mercedes Formica, La hija de Don Juan de Austria. Ediciones de la Revista de Occidente. Madrid, 1973.

José Zorrilla, Traidor inconfeso y màrtir (1849)

Patricio de Escosura, Ni rey ni roque Simancas: episodio histórico del reinado de Felipe II, año de 1595. Edición moderna: Dueñas (Palencia): Simancas, 2005, 2

Ángel López Moran, Conjura y venganza por Don Juan de Austria.

Manuel Fernández González, El pastelero de Madrigal. (1862) 

Nota.

 

 

 

 

Els anys 1546 i 1547 Carles i Maria estaven junts a Brussel·les, raó per deduir que si és veritat el que diu el Conde, la mare havia de ser Maria.

 

---