Marta Condominas. El metro de Londres i el de Barcelona fan 150 anys

UN PROJECTE VIABLE.

Un projecte que venia de lluny, del 1847, tot i que fins al 1851 no es presentà un projecte viable. El 1855 es creà la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià per portar a terme el somni de superar els tortuosos camins que dificultaven la mobilitat i que seria, juntament amb nous carrers, vies i avingudes, la peça clau per a l'extensió de l'Eixample i la consolidació de la urbanització de la plana de Barcelona.

Amb inici a la terminal de la futura plaça Catalunya, el ferrocarril passava pel carrer Balmes, tal com Cerdà proposà en un principi per tal de no tallar per la meitat les noves illes de cases del Plan de reforma interior y ensanche des de plaça Catalunya fins a l'avinguda Diagonal, ja que, en un principi, el primer tram de la línia entre Barcelona i Gràcia havia de discórrer entre la rambla Catalunya i el passeig de Gràcia. Dividia l'Eixample en dreta i esquerra amb dues parades a Gràcia, on continuava travessant Sant Gervasi amb parada a la Via Augusta i finalitzava a Sarrià, seu de les oficines i tallers.

Tot i l'èxit de la línia, l'empresa va fer fallida i fou absorbida per una nova empresa, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA l'any 1874. Després de moltes peticions per part dels veïns de l'Eixample, la companyia va decidir posar en servei l'estació de Provença el 1882 i al 1887 la de la Bonanova.

L'any 1905 va canviar-se l'ample de via per l'internacional i es va electrificar la línia, la primera a l'Estat espanyol. L'any següent la via es perllongà fins a peu del funicular i es posà en servei un baixador a Muntaner el 1908. El 1929 es va fer subterrània entre les estacions de plaça Catalunya i Muntaner, el 1954 es va inaugurar un nou ramal entre les estacions de Gràcia i Avinguda Tibidabo, i es va posar en funcionament el 1976 el ramal entre Sarrià i Reina Elisenda.

L'operadora Ferrocarrils de la Generalitat també té previst l'any que ve commemorar el que el seu president, Enric Ticó, ha qualificat d'efemèride “reivindicativa”, que ha d'incloure tot un seguit d'actes consistents en un viatge amb un tren històric, exposicions, seminaris, edició d'un llibre i un segell, jornades de portes obertes, així com un concurs de nanorelats: Un tren d'històries.

Esperem que el 150 aniversari de la segona xarxa metropolitana que va funcionar a Europa, un fet poc o gens conegut, tingui la projecció que un fet tan rellevant es mereix.