Memòria històrica > Articles i documents

ABC-50 hitos de nuestra historia: 16) Neix la Mesta

El hito número 15 de Fernando García de Cortázar està dedicat a la creació del Honrado Consejo de la Mesta de Pastores l’any 1277, tot i que d’altres autors en daten la creació el 1273. Diu García de Cortázar:

“El período que siguió al final de la Reconquista permitió la consolidación de la actividad ganadera. El soldado se hizo pastor”.

Darrera aquesta descripció tan bucòlica, s’amaga la realitat de l’economia castellana que, al segle XIII, es fonamentava en dues activitats principals: la guerra i la llana.

La guerra, que gràcies a les pàries, i al botí dels saquejos alimentava tota una indústria militar i al comerç relacionat. Cap a mitjans del segle XIII. Castella es va trobar que aquest motor de la seva economia s’havia esgotat. En efecte, excepte el petit regne de Granada, la resta dels territoris musulmans peninsulars ja havien estat conquerits, i els diferents pactes i, sobretot, una més ajustada relació de forces impedia que Castella continués mantenint una activitat guerrera contra els prou forts regnes català, portuguès o navarrès. Castella ja no podia viure de la guerra, com havia fet des del seu naixement el segle IX.

En canvi, i seguint un camí absolutament invers, la indústria llanera es va disparar. La successiva conquesta dels regnes musulmans cap al sud va produir un doble efecte: d’una banda, la desaparició de les recurrents campanyes bèl·liques provocades tant per cristians com per musulmans, a banda de les nefastes conseqüències de destrucció i mort, implicava la no utilització d’espais de gran extensió i de millor clima. La conquesta de les valls del Tajo, del Guadiana i la del Guadalquivir van permetre, en una lapse de poc més de cent anys, augmentar enormement les possibilitats de pastura i, en conseqüència, els ramats llaners van augmentar exponencialment.

L’ovella tradicional castellana, l’anomenada churra, excel·lent per la seva carn i la seva llet, de la qual es fan magnífics formatges, produeix, en canvi. una llana de baixa qualitat. La llanera, la merina, produeix una llana d’òptima qualitat. Sembla ser que va ser importada del nord d’Àfrica cap a mitjans del segle XIII i que el seu nom provindria de l’ètnia magrebí dels Banū Marīn, tot i que no s’ha pogut documentar. En qualsevol cas, la llana d’aquestes ovelles és d’una qualitat extraordinària i totes les actuals races llaneres del món tenen tota o una part significativa d’ascendència de la raça merina.

Els grans ramats castellans, formats per més de deu mil ovelles, necessitaven accés a grans extensions de pastures i de grans camins per a la transhumància, la qual cosa originava conflictes constants amb els agricultors. Els amos d’aquest immensos ramats eren l’oligarquia del regne: senyors feudals, monestirs i bisbats, que no van tenir cap problema en organitzar uns òrgans de pressió quasi mafiosos, uns lobbys que en diríem avui anomenats mestas, amb l’objectiu de pressionar la població en benefici seu.

La potenciació d’aquesta activitat econòmica va afavorir enormement a la classe dominant castellana: els peatges que es cobraven les ciutats i els diferents dominis feudals pel pas dels ramats, més els impostos sobre les diferents operacions de compra i venda de la llana i, molt especialment l’impost d’exportació d’aquest producte, que beneficiava directament el rei enriquien de forma fàcil, permanent i segura les elits del regne, mentre que el gruix de la població no es beneficiava en absolut, ans al contrari, pels grans perjudicis que aquesta activitat ramadera tan agressiva ocasionava a l’agricultura.

Alfons X va decidir protegir i potenciar aquesta activitat econòmica per garantir la perpetuació d’aquesta fàcil, segura i lucrativa font d’ingressos per a les elits castellanes i per a les arques reials. Per aconseguir-ho va fusionar totes les mestasen una de sola, i posar-la sota la jurisdicció i protecció reial. Així ho explica García de Cortázar:

“Surgieron pequeñas asociaciones para ordenar las actividades transhumantes. Son las mestas castellanas, las meztas navarras y los ligallos aragoneses, que unificó Alfonso X en el Honrado Concejo de la Mesta de Pastores”.

Cal dir que les activitats transhumants mai han entès de fronteres i certes zones dels regnes veïns també participaven de tot aquest moviment, però la seva participació va ser mínima. Segons la informació trobada als ligallos aragonesos mai van estar sota cap control polític i molt menys del rei de Castella. Tampoc esmenta, posats a fer, les implicacions de la transhumància al País Valencià.

En qualsevol cas, és enorme el contrast entre l’activitat ramadera de Castella i el que feien els països desenvolupats europeus. Aquests, Catalunya, el nord d’Itàlia, Flandes, Anglaterra, etc, el que protegien i promocionaven era la indústria, especialment la tèxtil, i el comerç. Castella va promocionar l’exportació de la llana en brut, va apostar pel curt termini, fàcil, segur i rendible, com feien i fan els països subdesenvolupats i, això cal recordar-ho, només beneficiant a les elits. Altres països europeus, aquells que, aleshores com ara, estan en la modernitat van desenvolupar i potenciar la indústria tèxtil, que s’abastia, en gran part, amb la llana castellana.

Els historiadors castellans equànimes i sincers reconeixen que la Mesta va ser nefasta per a Castella. Arsenio Escolar i Ignacio Escolar fan una anàlisi realista i sincera:

A la Mesta se li fa avui un balanç més aviat negatiu. S’argumenta contra ella que va contribuir a la desforestació de la península [a Castella, a Extremadura i a Andalusia], va perjudicar seriosament l’agricultura [a Castella, a Extremadura i a Andalusia] i, sobretot, va frenar el desenvolupament de la indústria tèxtil local [castellana], que era puixant a Sòria, Palència, Segòvia o Zamora, el que ens va fer perdre [a Castella] un dels primers gran trens econòmics de la història. Les arques del regne [castellà] estaven més interessades en el benefici a curt termini dels impostos a l’exportació de llana que en el que li hagués donat a llarg termini la implantació aquí de grans telers que abastissin de productes manufacturats a tota Europa.

Així es lamentaven amargament els castellans (no pas les elits) pels voltants del 1500:

“Dos Santas y un Honrado tienen al reino arruinado”, referint-se a la Santa Hermandad (associació d’unitats autònomes de suposada autodefensa de les elits del país), la Santa Inquisición (instrument de control polític de l’absolutisme reial sota la tapadora de conservar la puresa de la fe) i l’esmentat Honrado Concejo.

Les coses no han canviat des del segle XIII. Fa feredat comprovar l’actualitat d’aquesta mena de reflexions en el moment d’escriure això (maig 2013). És una constant històrica de l’Espanya castellana el fet que les seves elits hagin promocionat activitats econòmiques depredadores tot i impedint que s’hi desenvolupi una activitat econòmica seriosa, moderna i de llarg abast els beneficis de la qual arribin a àmplies capes de la població i permetin el naixement d’una classe mitjana potent i estable, generadora de riquesa i prosperitat per a tothom. Les elits castellanes han dut a l’estat espanyol a una fallida rere l’altra des del segle XVI i allà on van dominat i dominen no s’hi va fer la revolució industrial.

Primer va ser la guerra contra els musulmans entre els segles IX i XII. Després de la Mesta. en els segles XIII fins al XV, van ser els metalls preciosos d’Amèrica entre els segles XVI i XVIII, després el saqueig de les ordes religioses i dels béns de l’Església, durant el segle XIX i, durant el segle XX fins a l’actualitat, l’espoli fiscal a Catalunya, País Valencià i Balears. Les elits castellanes han anat vivint així des de sempre, a base de beneficis fàcils i de mantenir el seu propi poble sotmès i empobrit.

Carles Camp

Bibliografia:

Arsenio Escolar i Ignacio Escolar, La nación inventada. Barcelona, 2010, cap. 28, “La Mesta”, p. 265-272.

Articles relacionats:

ABC - 50 hitos de nuestra historia

Joan Cavaller. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 1) Fundació Mítica de Cadis. Els ibers

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 2) Fundació de Mérida

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia (3): Conversió de Recared

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 4) San Isidoro de Sevilla

Carles Camp & Joan Cavaller. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 5) Invasió musulmana

Carles Camp. ABC - 50 hitos de nuestra historia: 6) Camino de Santiago

Carles Camp. ABC-50 hitos de nuestra historia: 7) Glosas Emilianenses: Naixement de l’espanyol